Durant els propers dies 4, 5 i 6 de setembre tindrà lloc a Barcelona el Primer Congrés Internacional Vernià.

El protagonista d’aquest congrés, Jules Verne (Nantes, 1828 – Amiens, 1905), és considerat, juntament amb H.G. Wells, el creador de la ciència-ficció. Verne va escriure més de cinquanta novel·les, incorporant als arguments d’aventures clàssics, elements de caire científic. Actualment, és el segon autor més traduït de tots els temps.

Tot i que Jules Verne sovint ens sorprén per la seva aparent capacitat premonitòria, la realitat és més simple: era un lector empedreït d’obres de ciència i estava al cas dels últims avenços tècnics del seu temps.

Poc després de la seva edició original, les obres de Verne van ser traduïdes del francès al castellà. A Madrid, Antoni Ribot i Fontseré en va fer les traduccions per a la “Biblioteca Ilustrada de Gaspar y Roig”. Aquestes traduccions, publicades en volums profusament il·lustrats, són les que van arribar immeditatament a Catalunya. Verne no va ser traduït al català fins a finals de la dècada de 1920, atès que alguns dels grans intel·lectuals catalans de finals del segle XIX i principis del XX, com ara Eugeni d’Ors, el consideraven un autor de literatura de consum.

A la Biblioteca de Catalunya es conserven algunes de les edicions franceses primerenques, així com la major part de les primeres traduccions al castellà.

Pel que fa a les biblioteques catalanes, és durant l’etapa de Jordi Rubió quan les obres de Jules Verne es distribueixen per primer cop. I per fi, al 1926, i cinquanta anys després de la seva publicació en francès, trobem la primera traducció al català d’una de les seves obres al catàleg d’Edicions Mentora: La volta al món en vuitanta dies. Un any més tard, al 1927, i en la mateixa editorial, trobem la primera traducció de L’Illa misteriosa.

La celebració d’aquest congrés, organitzat per la Sociedad Hispánica Jules Verne, la Societat Catalana Jules Verne i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica –filial de l’Institut d’Estudis Catalans- és una prova més de com el llegat de Verne ha esdevingut alguna cosa més que literatura de consum. Amb el pas dels anys, ha arribat a ser considerada com un clàssic de la literatura.

Maria Sadurní
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Més informació:
Pinyol i Torrents, Ramon. “La recepció de Verne a Catalunya”, en Serra d’Or, març 2005, pàg. 17/177-20/180.