Amb motiu de la celebració del 75è aniversari de la Coral Sant Jordi aquest 2022, la Biblioteca de Catalunya ha preparat una exposició amb documentació vinculada a la seva trajectòria, que es pot veure fins el 17 de desembre a la seva Sala d’Exposicions. Per complementar-la, l’episodi 28 del podcast de la BC “Una caixa de sorpreses” conduït per Pere Andreu Jariod li dedica un espai sonor, que té l’atractiu de comptar amb un dels artífexs de molts dels enregistraments d’arxiu de la Coral dels anys setanta ençà, en Manel Artigues¹.

L’exposició està centrada fonamentalment en els enregistraments sonors comercials que va fer l’entitat coral, tot i que també s’hi mostren programes de concert, fotografies i algun document gràfic. Gran part d’aquests enregistraments formen part de la discoteca personal de l’Oriol Martorell, que arribà per donació seva a la Biblioteca de Catalunya pocs mesos abans del seu traspàs. D’altres exemplars procedeixen del fons de Dipòsit Legal o de donacions d’altres músics, gairebé tots vinculats a la història del cant coral català de la segona meitat del S. XX. Entre els documents sonors comercials que s’hi exposen hi ha alguna raresa, com el fragment Freedom is sweet de l’enregistrament del concert de Duke Ellington del 1969 a Santa Maria del Mar amb la Coral Sant Jordi com a cor convidat, del qual se’n féu una edició exclusiva per als membres del Club de Vanguardia el 1975^[2].

Si hem de destacar, però, un document excepcional -i del qual ignorem les còpies existents- ens decantem pels dos discos de vinil no comercials que suposem que corresponen a la gravació en directe d’un mateix concert. Es tracta del contingut del programa que l’Orquesta de las Juventudes Musicales de Barcelona, sota la direcció general d’Alain Milhaud, va interpretar al Palau de la Música Catalana el dia 18 de març de 1957 amb el Cor Al·leluia, el Chor Madrigal [sic] i la Coral Sant Jordi dirigits respectivament per Enric Gispert, Manuel Cabero i Oriol Martorell. En aquella ocasió, el també director d’orquestra Antoni Ros-Marbà hi va actuar com a organista. El programa incloïa la Missa Solemnis, K 337 de Mozart i també l’estrena de la Missa in Epiphania Domini de Narcís Bonet, que fou rebuda pel públic amb un gran entusiasme. El conjunt de solistes d’ambdues obres estava integrat per Antònia Jordà (soprano), Agnès Targarona (contralt), Amadeu Casanovas (tenor) i Baldomero Gil (baix). És d’aquestes dues obres que se’n conserven sengles discos (que hem exposat separats) mentre que, de l’altra obra que integrava el concert, el Shickschalslied de Brahms, no tenim constància que se n’enregistrés cap disc.

Seria interessant conèixer les circumstàncies en què es produïren aquests enregistraments (qui els va fer i quan, amb quin equip tècnic, si hi havia intenció de fer-ne un producte comercial) així com esbrinar si l’obra de Brahms dins d’aquell mateix programa fou enregistrada o no, i si se’n pot localitzar alguna còpia. De la Missa de Mozart, la Biblioteca de Catalunya en té dos exemplars: un procedeix de la discoteca d’Oriol Martorell (Coral Sant Jordi), i l’altre de la d’Enric Gispert (Cor Al·leluia). L’exemplar exposat pertany al fons d’Oriol Martorell i presenta una galeta manuscrita amb una cal·ligrafia que no sembla seva tot i que, coneixent les seves habilitats amb el dibuix, bé podria ser-ho. En el cas del disc exposat, a les 12^[3] hi trobem un dibuix que sembla representar un arbre en el tronc del qual s’hi entortolliguen les lletres “OM” (Oriol Martorell?). Aquests detalls podrien no tenir cap importància si la galeta hagués portat publicitat d’algun establiment dels que feien còpies instantànies en disc. En ser galetes “blanques”, hi ha la possibilitat que l’enregistrament no sigui professional, que les galetes originals s’hagin mantingut a sota de les actuals o que s’hagin substituït.

A banda de la possibilitat d’un enregistrament en directe (probablement, amb una cinta o un fil magnètics), no sembla gaire probable que els discos fossin còpia d’una retransmissió de la ràdio. Malgrat l’existència d’equips mòbils en l’època, les retransmissions musicals exigien unes condicions tècniques que a casa nostra no es desenvoluparien fins poc després, amb la introducció de les emissions i dels enregistraments en estèreo. En canvi, semblaria força plausible que el concert, que va obtenir un èxit rotund i que es repetí en una sessió matinal dels Conciertos Populares al mateix Palau el dia 31 de març del mateix any, hi hagués temps per preparar un enregistrament casolà, més o menys acurat, en directe^[4]. Tampoc no tenim l’expertesa per distingir, a través de l’escolta, si la qualitat tècnica podria decantar-nos per aventurar cap de les opcions apuntades.

Sigui com sigui, els enregistraments no comercials i en suports no venals de què es disposa a la Biblioteca tenen moltes històries encara per descobrir, i aquests exemplars en són una prova. Malgrat que hem cercat testimonis de persones que van participar en l’esdeveniment, no recorden cap menció a la gravació. El repte de l’execució del repertori d’aquell programa exigia una gran concentració per part d’uns cantaires amateurs. La reacció del públic, segons les cròniques que els crítics musicals del moment van reflectir a la premsa, en va confirmar els bons resultats.

Margarida Ullate i Estanyol
Unitat de Sonors i AV

^[1] Us el facilitem en la plataforma de Spotify: https://open.spotify.com/show/5uIhRkUWc6MvctR2kJIllL

 ^[2] Exemplars a la Biblioteca de Catalunya: https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/1n22j00/alma991006431139706717

BTV en va fer un reportatge amb imatge i so: https://beteve.cat/va-passar-aqui/duke-ellington/

^[3] Tradicionalment, per tal de descriure les inscripcions impreses, gravades o manuscrites en una galeta rodona,  es prenen com a coordenades les d’un rellotge d’esfera.

^[4] La Vanguardia, 21 de marzo de 1957, p. 19, http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1957/03/21/pagina-19/32755305/pdf.html