La Revista de Catalunya és la revista degana publicada en llengua catalana. Ha explicat la història, la literatura i la política d’un segle, tot i les interrupcions. Compromesa amb el país, ha estat una eina de comunicació rellevant al llarg de cent anys i ha sobreviscut als esdeveniments històrics que ha patit Catalunya (dictadures, exilis, crisis econòmiques...). En un context de repressió contra la nostra llengua, els drets socials i de pensament i la llibertat de premsa, Antoni Rovira i Virgili, en plena dictadura militar de Primo de Rivera, l’any 1924, era conscient que al país li calia una revista d’idees, de reafirmació de la catalanitat i amb una forta voluntat europeista. Del seu impuls neix la Revista de Catalunya, el juliol del 1924. Entre el 1924 i el 1934 la dirigiran tres grans intel·lectuals: Antoni Rovira i Virgili, Ferran Soldevila i J.V. Foix, el qual, després d’un temps de silenci, l’any 1934, a l’empara de la Generalitat republicana, prendrà el relleu en la direcció fins a l’octubre d’aquell any.
ANTONI ROVIRA I VIRGILI
La Revista de Catalunya neix de la mà de l’historiador, polític i periodista Antoni Rovira i Virgili (Tarragona 1882 – Perpinyà 1949), en plena dictadura de Primo de Rivera, el juliol del 1924. L’opressió dictatorial deixava òrfena la cultura catalana de suport oficial. Era una revista d’assaig (història, literatura, arts, pensament, lingüística, món internacional), que aplegà els millors intel·lectuals del moment: Ferran Soldevila, Carles Rahola, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Josep Farran i Mayoral, Joan Crexells; en el camp de l’art, l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet o el gran crític d’art noucentista Joan Sacs [Feliu Elias i Bracons].
© Arxiu fotogràfic de Barcelona
Antoni Rovira i Virgili, «Com serà la Revista de Catalunya?», La Publicitat, 14 de juny de 1924
Columna extreta de l’article de Rovira i Virgili, «Com serà la Revista de Catalunya?», La Publicitat, 14 de juny de 1924
Butlleta de subscripció apareguda a La Publicitat, 17 de juliol de 1924
Sumari del primer número de la Revista de Catalunya, juliol del 1924
Sumari del núm. 6, desembre del 1924
Portada del núm. 144, nova etapa, octubre del 1999
Sumari del núm. 144, nova etapa, octubre del 1999. La secció «Realitats» està dedicada a la figura d’Antoni Rovira i Virgili, amb articles de Josep Fontana, Josep M. Roig, Maria Campillo, Maria Capdevila, Josep Oliveras i Samitier, Jordi Ginebra, M. Montserrat Castillo, Xavier Ferré i Josep Murgades.
David Santsalvador. Retrat d’Antoni Rovira i Virgili. 1928.
Carta d’Antoni Rovira i Virgili a Ferran Soldevila del 30 d’octubre de 1926. Soldevila era a Liverpool, on ocupava el càrrec de lector de literatures hispàniques a la Universitat de dita ciutat. A la revista, a més d’articles, confegia la secció «Periòdics i Revistes». Rovira li manifesta un cert disgust amb la impremta, ja que observa que sovintegen errades tipogràfiques i s’obliden d’introduir les correccions de les proves.
Fons Ferran Soldevila. Arxiu Nacional de Catalunya ANC1-411-T-749
Volum 2 de l’edició facsímil de la Revista de Catalunya, preparada per Jaume Sobrequés. La col·lecció són sis volums i inclou del número 1, de juliol del 1924, fins al número 36, de juny del 1927
FERRAN SOLDEVILA I ZUBIBURU
Després d’un interval de vuit mesos, de gener a agost del 1930, el mes de setembre, l’historiador Ferran Soldevila (Barcelona 1894 –1971) pren el relleu de Rovira i Virgili. Va dirigir quinze números. Sota la seva direcció s’observa una reconfiguració de les seccions i s’hi incorporen nous col·laboradors. Els temes d’actualitat guanyen pes. Entre els col·laboradors, trobem Manuel Reventós, Joan Sacs, Eduard Nicol, Prudenci Bertrana, Guillem Díaz-Plaja, Baltasar Samper, Manuel Brunet, Jeroni de Moragas, F. Valls i Taberner i Carles Soldevila.
© Arxiu Família Soldevila
Sumari del núm. 61, setembre del 1930, primer número dirigit per Ferran Soldevila
Una de les novetats significatives dels anys en què la dirigí Ferran Soldevila fou la inclusió de la «Secció de Polèmiques»
Primera pàgina de l’article «Les biblioteques a Barcelona: camí fet i camí encara a fer», de Jordi Rubió [i Balaguer], aparegut al núm. 62, octubre del 1930, dirigit per Ferran Soldevila
Introducció del número dedicat a la proclamació de la Segona República, núm. 69, maig del 1931, dirigit per Ferran Soldevila
Epistolari editat per Enric Pujol i Josep Clara, que recull la correspondència emesa per Ferran Soldevila –director de la revista entre setembre del 1930 i desembre del 1931– amb la intel·lectualitat del seu temps
JOSEP VICENÇ FOIX I MAS (J.V.FOIX)
El mes d’abril del 1934 sortia a la llum el número 77 amb el patrocini de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, que dirigia el poeta Ventura Gassol. Sota la direcció, no explícita, de J.V. Foix (Sarrià 1893 – Barcelona 1987), la revista acull un disseny de plena modernitat. La portada és obra del dibuixant i grafista Josep Obiols i Palau. En van sortir cinc números. Els continguts guanyen visualitat amb la reproducció de fotografies i obres d’art que il·lustren de valent els articles. Entre els col·laboradors destaquen Carles Capdevila, Jaume Bofill i Ferro, Albert del Castillo, Guillem Díaz-Plaja, Guillem Forteza, Domènec Guansé, Marià Manent, J. M. Miquel i Vergés, Lluís Nicolau d’Olwer, Andreu Nin, Martí de Riquer, Joan Puig i Ferreter, Nicolau Rubió i Tudurí, Jordi Rubió i Joan Teixidor.
Esbós dels dofins que Josep Obiols i Palau va dissenyar per als números corresponents a l’any 1934, que dirigirà J. V. Foix.
Proposta de disseny d’una portada amb els dofins que Josep Obiols i Palau va dissenyar per als números corresponents a l’any 1934, que dirigirà J. V. Foix.
Proposta de disseny d’una portada amb els dofins que Josep Obiols i Palau va dissenyar per als números corresponents a l’any 1934, que dirigirà J. V. Foix.
Portada del núm. 77, el primer dels cinc números corresponents a l’any 1934, dirigits per J.V. Foix. La gran novetat del disseny gràfic de la revista són els dofins del dibuixant Josep Obiols i Palau.
«Un pas arriscat del govern Samper», primer epígraf de l’estudi «El conflicte entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República», d’Antoni Rovira i Virgili, Revista de Catalunya, núm. 80, juliol del 1934, p. 294-312
L’octubre de 1934 la Revista de Catalunya deixa de sortir i no tornarà fins al gener del 1938, en plena Guerra Civil. Aquest repòs imposat està marcat per sotracs importants com la detenció i l’empresonament del Govern Català –després dels Fets d’Octubre del 1934–, una autonomia pràcticament inexistent sotmesa a governs militars i la llengua catalana menystinguda i perseguida. Amb una direcció col·lectiva formada per Antoni Rovira i Virgili, Ferran Soldevila, Jaume Serra i Húnter i Armand Obiols, com a redactor en cap, la revista torna a renéixer –a l’empara de la Institució de les Lletres Catalanes– i aconsegueix de publicar dotze números el 1938.
Els tres dofins de les portades de l’any 1934, dissenyats pel pintor i gravador Josep Obiols i Palau, es converteixen en un, com a mostra de continuïtat vers els cinc números de l’any 1934, elaborats per J. V. Foix. En la Revista de Catalunya del 1938 hi trobem poemes, relats, crítiques de teatre, ressenyes de llibres, traduccions, retrats de personatges destacats de la cultura catalana, textos d’història, d’estètica literària i pictòrica, de filologia, d’economia, de política internacional, de cultura científica o de filosofia.
JOAN PRAT I ESTEVE (ARMAND OBIOLS)
En els dotze números que va dirigir s’hi sumen velles i noves plomes, entre les quals cal destacar les de Jaume Aymà, Clementina Arderiu, Josep Artís, Xavier Benguerel, Lluc Beltran, Pere Bohigas, Pere Bosch i Gimpera, Just Cabot, Josep Maria Capdevila, Josep Carner, Agustí Esclasans, Alexandre Galí, J. M. Miquel i Vergés, Cèsar A. Jordana, Josep Lleonart, Alfons Maseras, August Pi i Sunyer, Carles Pi i Sunyer, Jaume Pi-Sunyer i Bayo, J. Pous i Pagès, Pere Quart, Carles Rahola, Manuel Reventós, Mercè Rodoreda, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Nicolau Rubió i Tudurí, Elies Serra i Ràfols, Rafael Tasis i Marca, Francesc Trabal i Joaquim Xirau, entre altres.
Primera pàgina de l’informe d’octubre del 1937, encarregat per Josep Pous i Pagès, Pompeu Fabra, Jordi Rubió i Carles Riba a Antoni Rovira i Virgili, per valorar l’edició d’una revista per part de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Biblioteca Arxiu Rubió
Pàgina 6 de l’informe d’octubre del 1937, encarregat per Josep Pous i Pagès, Pompeu Fabra, Jordi Rubió i Carles Riba a Antoni Rovira i Virgili, amb llista de possibles futur col·laboradors.
Biblioteca Arxiu Rubió
Ingressos. Estat de comptes dels números. 82, 83, 84 i 85, del 1938 de la Revista de Catalunya.
Biblioteca Arxiu Rubió
Despeses. Estat de comptes dels números 82, 83, 84, 85, del 1938, de la Revista de Catalunya
Biblioteca Arxiu Rubió
Primera pàgina de l’article «Un altre front», de Lluís Nicolau d’Olwer, que obre el núm. 82, 15 de gener de 1938
Portadella del núm. 84, 15 de març de 1938, dirigit per Armand Obiols
Portada del núm. 86, 15 de maig de 1938, dirigit per Armand Obiols
Portada del núm. 90, 15 de setembre de 1938, dirigit per Armand Obiols
MERCÈ RODOREDA
L’escriptora fou una de les signatures femenines destacades de la revista tant amb contes com amb poemes. Inicià la seva col·laboració a la Revista de Catalunya l’any 1938. En la seva producció literària destaquen sobretot la novel·la i el conte, tot i que també va conrear la poesia entre els anys 1946 i 1954, des de París i Ginebra, coincidint amb la seva participació en els Jocs Florals a l’exili. El número 104 (octubre-desembre del 1947), editat a París, va publicar nou sonets seus.
Mercè Rodoreda a Villa Rosset cap el 1939. / Arxiu Mercè Rodoreda.
Institut d’Estudis Catalans
El 1939, després de tres anys de Guerra Civil, comença el llarg exili. Tot el Govern de la Generalitat, intel·lectuals, periodistes, metges, gent anònima de totes les condicions socials, es veuen obligats a deixar el país. D’aquest llarg exili, la Revista de Catalunya ens ha deixat articles de referència que serveixen per comprendre aquella època tan punyent de la nostra història. S’inicia un periple ple de dificultats.
Avalada per la Fundació Ramon Llull, el primer destí serà París; entre el desembre del 1939 i l’abril del 1940 es publiquen cinc números (94-98). La Segona Guerra Mundial i l’ocupació de França pels nazis desencadena una segona onada de refugiats catalans, cap a terres americanes. L’any 1943 la revista aterra a Mèxic on veurà la llum un número triple (núm. 99-100-101). Alliberada França, amb el Govern de la Generalitat a l’exili, presidit per Josep Irla, i amb el suport dels amics de la Fundació Ramon Llull, la revista torna a París. Sota el guiatge d’Armand Obiols, es publicaran tres números trimestrals (102, 103 i 104), entre abril i desembre del 1947.
Després de molts anys de silenci, l’any 1956 es tirà endavant el número 105, preparat a Barcelona per Max Cahner, Albert Manent i Joan Triadú, però imprès a Sao Paulo. El següent i últim número de l’exili, el 106 (setembre del 1967), fou preparat, també a Barcelona, per Rafael Tasis, Albert Manent i Joaquim Molas, però imprès a Mèxic, amb el suport de Vicenç Riera Llorca. En aquests dos números es palesa la voluntat de col·laboració entre l’exili exterior i l’interior.
Portada del núm. 94 [París], desembre del 1939
Antoni Rovira i Virgili s’exilià a França el gener del 1939 i morí a Perpinyà el 1949. Al llarg d’aquests onze anys desenvolupà una intensa activitat en els camps polític i cultural. Aquest volum recull més de quatre-centes cartes, fonamentals per al coneixement de la vida pública a l’exili i per a la comprensió del pensament i l’obra de Rovira i Virgili.
Albert Manent. La literatura catalana a l’exili. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1976, 306 p. La sistematització de l’exili català fou una de les branques referencials dels estudis d’Albert Manent. Aquest volum n’és un exemple.
CAP A TERRES AMERICANES
El transatlàntic Sinaia, juntament amb el Nyassa, el Mexique i l’Ipanema, entre altres anomenats «vaixells de la llibertat», van portar milers d’exiliats al port mexicà de Veracruz, sobretot entre el 1939 i el 1942. Mèxic va esdevenir un dels països més significatius de l’exili republicà gràcies a la política de solidaritat que va dur a terme el president Lázaro Cárdenas, al qual el català Pere Foix li dedicà una biografia, ressenyada per Manuel Serra i Moret a la Revista de Catalunya (núm. 103, París, 1947). A Mèxic van trobar refugi els polítics Jaume Aiguader, Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni M. Sbert. Pel que fa als intel·lectuals de renom, hi van viure Avel·lí Artís-Gener, Agustí Bartra, Artur Bladé i Desumvila, Pere Bosch i Gimpera, Pere Calders, Josep Carner, Anna Murià i Vicenç Riera Llorca, entre altres.
DOS PROMOTORS DE LA REVISTA DES DE L'EXILI
Jaume Serra i Húnter (Manresa 1878 – Cuernavaca, Mèxic 1943) fou president del consell de direcció que va editar el número triple (99-100-101) de gener- febrer-març del 1943, a Mèxic.
Arxiu Nacional de Catalunya
Antoni M. Sbert (Palma de Mallorca 1901 – Ciutat de Mèxic 1980). Membre fundador d’Esquerra Republicana i conseller de Cultura entre el desembre del 1936 i l’abril del 1937. Fou delegat a Mèxic de la Fundació Ramon Llull un cop desmantellada a París per l’ocupació nazi; fou membre del consell de direcció de la Revista de Catalunya.
Fundació Irla
Josep Massot i Muntaner. Antoni M. Sbert: agitador, polític i promotor cultural, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000, 386 p.
Sumari del núm. 99-100-101[Mèxic], gener-febrer-març del 1943.
Carta d’Armand Obiols a Josep Carner, datada a París, el 24 d’abril de 1947, en què li fa algunes observacions sobre l’editorial «Represa», que obrirà el núm. 102 [París], abril – juny del 1947, confegit per Armand Obiols. / Fons Josep Carner. Biblioteca de Catalunya
Carta d’Armand Obiols a Josep Carner, datada a París, el 10 de maig de 1947. Acabada la Segona Guerra Mundial, i després d’un exili mexicà de gairebé sis anys, Josep Carner s’havia instal·lat a Brussel·les, i Armand Obiols, exiliat a París, era el redactor en cap de la Revista de Catalunya
«REPRESA»
[Editorial]
«La Revista de Catalunya, darrere anys de silenci imposats per la duresa dels nostres destins i pels d’Europa, reapareix a França, tot proposant-se d’atènyer, definitivament, una vida estable. Empresa difícil, perquè continuen la persecució i l’angoixa en la Catalunya ultratjada per l’ocupant, i encara es fa més agut el risc en les seves comunicacions amb la de l’exili: això podrà induir-nos a deixar en un provisori anonimat els treballs que amb el temps ens arribaran d’aquella. I, d’altra part, la Catalunya exiliada, per la seva dispersió, pel seu clima inquiet, per la mancança generalíssima d’instruments de treball, haurà de vèncer dificultats considerables. Josep Carner
Portada del núm. 102 [París], abril-juny del 1947
Editorial «Represa», de Josep Carner, que obre el núm. 102 [París], abril-juny del 1947.
Portada del núm. 103 [París], juliol-setembre del 1947.
Manuscrit de «Fronteres endins» [2 pàgines], article de Lluís Nicolau d’Olwer, publicat a Revista de Catalunya [París], núm.103, setembre del 1947. Tot i que al marge superior es pot observar una nota amb llapis que diu «1949», segurament es tracta d’una confusió involuntària.
Fons Lluís Nicolau d’Olwer. Institut d’Estudis Catalans / Arxiu ANIC 02225
Primera pàgina de l’article «Fronteres endins», de Lluís Nicolau d’Olwer, aparegut al núm. 103 [París], setembre del 1947, p. 147-149
Portada del núm. 104 [París], octubre-desembre del 1947
Carta [dues pàgines mecanoscrites] d’Armand Obiols a Carles Pi i Sunyer –exiliat a Londres–, datada el 12 de juny de 1947
Arxiu històric – Fundació Carles Pi i Sunyer (Barcelona) Ca15Cp473
Carta d’Armand Obiols a Carles Pi i Sunyer —exiliat a Londres—, datada el 6 de novembre de 1947
Arxiu històric – Fundació Carles Pi i Sunyer (Barcelona) Ca15Cp473
Portada del núm. 105 [Sao Paulo], desembre del 1956.
Un dels poemes de Clementina Arderiu, dels cinc publicats a la Revista de Catalunya [Sao Paulo], núm. 105, desembre del 1956, p. 35-37
Portada del núm. 106 [Mèxic], setembre del 1967, que s’obre amb una presentació de Ferran Soldevila
Portada del núm. 250, abril del 2009, que reprodueix l’estudi pioner, de Rafael Tasis, dedicat a la història de la Revista de Catalunya.
Sumari del núm. 250, abril del 2009, que reprodueix l’estudi pioner, de Rafael Tasis, dedicat a la història de la Revista de Catalunya.
Primera pàgina de l’editorial «Represa», de Ferran Soldevila que obre el número 106, setembre del 1967, imprès a Mèxic.
«La vida furtiva», inclòs a Menja’t una cama (1962), de Gabriel Ferrater, aparegut a la Revista de Catalunya, [Mèxic], núm. 106, setembre del 1967.
«Jurament», inclòs a Com llances (1961), de Francesc Vallverdú, aparegut a la Revista de Catalunya, núm. 106 [Mèxic], setembre del 1967.
Poema XXXVIII. No convé que diguem el nom…, inclòs a La pell de brau (1960), de Salvador Espriu, aparegut a la Revista de Catalunya, [Mèxic], núm. 106 setembre del 1967.
«Voluptat de l’enyor», inclòs a Obra de Pere Quart, aparegut a la Revista de Catalunya, núm. 106 [Mèxic], setembre del 1967.
Vicenç Riera Llorca. El exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Curial Edicions, 1994, 388 p. Edició pòstuma —a cura de Josep Ferré i Joan Pujadas — del periodista, editor i traductor, Vicenç Riera Llorca, exiliat a Mèxic l’any 1942, i col·laborador de la revista.
Els anys vuitanta representen, a Catalunya, una aposta clara per bastir el país d’unes infraestructures culturals nacionals adequades. En el camp de la premsa escrita neixen moltes capçaleres d’abast tant local com comarcal. En aquest context cal situar la seva represa. Després d’un silenci de seixanta anys, Max Cahner –que entre el 1980 i el 1984 havia estat conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i artífex de molts projectes editorials–, tenia molt clar que la Revista de Catalunya no era una capçalera qualsevol i que potser calia reprendre la seva edició. Convençut que al país li calia una revista d’alta cultura que esdevingués un espai de reflexió i debat, va fer un estudi aprofundit de les publicacions del moment, tant nacionals com europees, i elaborà un qüestionari dirigit a persones representatives del món cultural català. L’octubre de 1986, el retorn de la Revista de Catalunya fou una realitat.
TERESA ROVIRA I COMAS
Teresa Rovira i Comas (Barcelona 1918 – 2014). Filla de qui fou fundador de la Revista de Catalunya, va cedir, amb tota la generositat que calia, la capçalera a Max Cahner amb l’objectiu de recuperar-la. Només va assenyalar quatre principis:
• Que la revista no perdés la seva concepció nacional catalana.
• Que la revista no deixés de ser mai catalana.
• Que no fos partidista ni contrària als principis democràtics.
• Que calia no cedir els drets a la Generalitat, sinó que l’editora en fos una entitat sense ànim de lucre.
© Ferran Nadeu
Dibuix de Cesc (Francesc Vila i Rufas) dedicat, amb motiu del nomenament de Teresa Rovira com a cap de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona (1981)
© Francesc Vila i Rufas. Arxiu Teresa Rovira
MAX CAHNER I GARCIA
Durant els anys que la van dirigir Max Cahner i Albert Manent –el qual va substituir Max Cahner del 2008 al 2011–, hi col·laboren les plomes més rellevants del país i s’hi incorporen les d’una nova generació emergent com Salvador Cardús, Vicenç Villatoro, J. B. Culla, Pilar Rahola, Joan M. Minguet, Anna M. Saludes... Una altra de les novetats és la participació de molts catalanòfils i escriptors estrangers que ens ofereixen l’esguard polític o cultural del seu país: Til Stegmann (Alemanya), David H. Rosenthal (Estats Units), Curt Joseph Wittlin (Suïssa), Jadwiga Šanderová (Txèquia), David Steel (Escòcia) i Giuseppe Tavani (Itàlia), entre altres. Aquesta «nova etapa» s’inicia amb una nova numeració que no segueix la de l’exili i un nou disseny acurat i de qualitat tant pel que fa al paper com a la tipografia. Els continguts presenten una estructura tancada, que inclou sempre un editorial i quatre seccions: «Raonaments», «Realitats», «Mirador», «Revista de les Arts», «Revista dels Llibres», totes abocades a la reflexió i a estendre la mirada del lector des d’un vessant multidisciplinari i territorial de la llengua.
Fotocopia del projecte sobre la viabilitat de reprendre l’edició de la Revista de Catalunya, elaborat per Max Cahner el setembre del 1984. / Fundació Revista de Catalunya
Carta de Max Cahner a J.V. Foix, del 15 d’abril de 1986, en què li proposa de col·laborar-hi, ja que la represa de la revista és una realitat. El primer número sortirà l’octubre d’aquell any.
Fundació J.V. Foix
Fotocòpia de la carta (dues pàgines mecanoscrites) en què J.V. Foix responia la proposta de Max Cahner. El poeta li suggereix que la mateixa carta pugui aparèixer al primer número. I així va ser. A més de l’editorial «Seixanta-dos anys després», del nou director, el número inclou «Lletra al director de la Revista de Catalunya», de J.V. Foix.
Fundació J.V. Foix
Carta de Max Cahner a Albert Manent, datada el 15 de maig de 1986, en què Cahner li referencia els possibles col·laboradors de la nova etapa de la revista.
Arxiu Família Manent
Article de Max Cahner, publicat al diari El País (Quadern), datat el 15 de juny de 1986, aparegut amb motiu de la imminent reaparició de la revista.
Portada del primer número de la «nova etapa», octubre del 1986, dirigida per Max Cahner.
UN INTENT D’INTERNACIONALITZACIÓ
Un dels trets que caracteritzen la represa impulsada per Max Cahner fou l’intent de projectar la cultura catalana en l’àmbit internacional. Va fer un pas més enllà amb l’edició de la Catalonia Review, un projecte ambiciós, a partir de la traducció a l’anglès d’alguns articles de la Revista de Catalunya. L’aventura donà com a resultat dos números. En aquests volums trobarem la traducció d’articles multidisciplinaris signats per Jordi Bonet Armengol, Salvador Cardús, J. B. Culla, Francesc Fontbona, Josep Gifreu, José A. Goytisolo, Alfonsina Janés i Nadal, Isidor Marí, Josep M. Terricabras i Eliseu Trenc, entre altres. Destaquen les col·laboracions de catalanòfils insignes com Anthony Bonner, Arthur Terry, Ursula Tjaden, David H. Rosenthal i Til Stegmann.
Portada de la Catalonia Review, núm. 1 (1987)
Sumari, Catalonia Review, núm. 1 (1987)
Portada de la Catalonia Review, núm. 2 (1989)
Sumari de la Catalonia Review, núm. 2 (1989)
ALBERT MANENT I SEGIMON
Albert Manent (Premià de Dalt 1930 – Barcelona 2014), company incondicional en els projectes del seu gran amic Max Cahner, va encarregar-se de la direcció de la revista des del gener del 2008 fins al gener del 2011 i va confegir els números 235 al 267-268, tot i que mai va voler constar com a director. El seu esforç i el compromís amb Max Cahner van permetre que la Revista de Catalunya sortís puntualment, i ocupà el càrrec de secretari en el Patronat de la Fundació Revista de Catalunya. El seu llegat ens ha deixat estudis de referència sobre l’exili i un conjunt bibliogràfic de retrats literaris dedicats als intel·lectuals més insignes del país com editors, polítics i escriptors, molts d’ells col·laboradors de la Revista de Catalunya i amb els quals mantingué correspondència. La seva dedicació a sistematitzar l’exili català és una lluita constant contra oblit.
© Glòria Matamala - Revista El Temps
Dues pàgines del text mecanografiat amb esmenes a bolígraf de l’editorial «Joan Fuster», d’Albert Manent i Segimon, publicat al núm. 65, nova etapa, del juliol-agost del 1992
Carta de Max Cahner a Albert Manent, datada el 15 de juny de 1995
Arxiu Família Manent
Portada del núm. 50 en què s’observa un canvi de disseny que es van aplicar sota la direcció de Max Cahner
Portada del núm. 100 en què s’observa un canvi de disseny que es van aplicar sota la direcció de Max Cahner
Portada del núm. 151 en què s’observa un canvi de disseny que es van aplicar sota la direcció de Max Cahner
Text en alemany i traducció al català, de Joan Fontcuberta, de «La història contemporània vista per la literatura contemporània», de Günter Grass, article publicat a la secció «Revista dels Llibres», núm. 1, nova etapa, octubre del 1986, p. 139-149.
Sobre postal que conté l’article «Líbia dins la demonologia nord-americana», del filòsof i científic Noam Chomsky (Filadèlfia 1928), aleshores professor a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts.
Article mecanografiat en anglès i traducció al català, de Joan Maluquer i Ferrer, de «Líbia dins la demonologia nord-americana», de Noam Chomsky, publicat a la secció «Mirador», núm. 2, nova etapa, novembre del 1986, p. 85-110.
Primera pàgina de l’article «Líbia dins la demonologia nord-americana», de Noam Chomsky, publicat a la secció «Mirador», núm. 2, nova etapa, novembre del 1986, p. 85-110.
Article mecanografiat, amb esmenes amb bolígraf, de «Joan Sandalinas, un avantguardista silenciós», de Francesc Fontbona, publicat a la secció «Revista de les Arts», Revista de Catalunya, núm. 4, nova etapa, gener del 1987, p. 128-131.
Primera pàgina del text mecanografiat amb esmenes de l’article «La festa: nostàlgia i ideologia en les “recuperacions” actuals», de Salvador Cardús i Ros, publicat a la secció «Raonaments», Revista de Catalunya, núm. 1, nova etapa, octubre del 1986, p. 13-23.
Primera pàgina del text mecanografiat amb esmenes amb bolígraf de l’article «Silenci i solitud metafísics en l’obra de Giorgio de Chirico», d’Anna Maria Saludes, publicat a la secció «Revista de les Arts», Revista de Catalunya, núm. 33, nova etapa, setembre del 1989, p. 106-123
Vinyeta de Salvador Llosà amb Francesc de Borja Moll, Joan Fuster, Joan Coromines i Max Cahner, publicada a la revista El Temps, núm. 1532, del 22 d’octubre de 2013
© Salvador Llosà. Revista El Temps
L’any 2011 la Revista de Catalunya viu moments complicats arran de la retirada progressiva de Max Cahner i d’Albert Manent. El seu llegat l’assumeixen Jordi Amat (gener – juny 2011) i Jordi Manent (juliol – desembre 2011). Els trontolls econòmics i un nou paradigma en els hàbits lectors obliguen a canviar-ne la periodicitat; es passa d’onze números anuals a quatre de trimestrals. Aquesta reducció de números es veu compensada amb la publicació dels «números extraordinaris», plantejats des d’una òptica multidisciplinària, d’acord amb la línia de pensament de la revista. El gener del 2012 assoleix la direcció l’historiador Josep Maria Roig Rosich, sota el lema «Continuïtat i canvi». L’editor i polític Quim Torra n’agafarà el testimoni el 2015. El periodista Agustí Pons ho farà el 2018. Entre el 2022 i el 2024 la dirigirà l’escriptora Lluïsa Julià.
Número dirigit per Jordi Amat, que ocupà la direcció de la Revista de Catalunya, entre el gener i el juny del 2011
Número dirigit per Jordi Manent, que ocupà la direcció de la Revista de Catalunya, entre el juliol i el desembre del 2011./ Fons Fundació Revista de Catalunya
JOSEP MARIA ROIG ROSICH
«CONTINUÏTAT I CANVI»
[Editorial]
«Els qui la fem creiem que els moments de continuïtat i canvi no són excloents i que la nostra proposta actual els conté tots dos. Ens sentim hereus i volem continuar la tasca dels que ens han precedit, és a dir, fent «una completa revista d’idees i de cultura» (Rovira i Virgili, fundador i primer director). Intentarem a partir d’ara tirar-la endavant amb l’objectiu de fer una revista d’idees, de reflexió, actual, oberta a nous continguts, pluridisciplinària. [...] Volem mirar el món i interpretar-lo des de Catalunya, és a dir, amb perspectiva catalana, sense caure en aquella falsa dicotomia que oposa cosmopolitisme amb arrelament a un espai propi, un espai que no considerem ni petit ni insignificant. Voldríem que la Revista de Catalunya estigués present a totes les biblioteques públiques i privades, a les cases dels professionals i dels interessats en la cultura del país per tal que no desapareguin més revistes de pensament en català. Sabem que depèn de nosaltres, però no tan sols de nosaltres». Josep M. Roig Rosich, núm. 277 (gener - febrer - març del 2012)
Primer número dirigit per Josep M. Roig Rosich, que ocupà la direcció de la Revista de Catalunya, entre el gener del 2012 i el juny del 2015.
COL·LECCIÓ DELS SIS NÚMEROS EXTRAORDINARIS, CONFEGITS DES D'UNA ÒPTICA MULTIDISCIPLINARIA, D'ACORD AMB LA LÍNIA DE PENSAMENT I EDITORIAL DE LA REVISTA.
Número dirigit per Quim Torra, que ocupà la direcció de la Revista de Catalunya entre el juliol del 2015 i el maig del 2018.
Número dirigit per Agustí Pons, que ocupà la direcció de la Revista de Catalunya entre el maig del 2018 i el desembre del 2021.
Número dirigit per Lluïsa Julià, que ocupà la direcció de la Revista de Catalunya entre l’abril del 2022 i el desembre del 2024
El segell «Edicions de la Revista de Catalunya» comença l’any 1989 sota la direcció de Max Cahner. La col·lecció comprèn llibres d’autors sobre temàtiques concretes i el recull de ponències de les Jornades sobre el Nacionalisme Català a la Fi del Segle XX, que ell mateix impulsava des del 1987. Després d’uns anys d’interrupció el 2017 Quim Torra –director des del juliol del 2015 fins al maig del 2018– recupera el segell editorial amb una col·lecció de monogràfics que segueix la mateixa línia de reflexió dels números extraordinaris (2013-2016), però amb un disseny més viu. La col·lecció, avui, consta de dotze títols.
COL·LECCIÓ DE LLIBRES D'AUTOR PUBLICATS SOTA EL SEGELL «EDICIONS DE LA REVISTA DE CATALUNYA», CREAT PER MAX CAHNER
D’un temps, d’un país. El títol del llibre s’inspira en una cançó de Raimon, també autor del pròleg. Recull una selecció d’articles publicats, el 1992, en diferents diaris comarcals. Col·laboren Max Cahner, Salvador Cardús, Josep Gifreu, Josep Huguet, Isidor Marí, Aina Moll, Josep Murgades, Salvador Oliva, Josep M. Puig Salellas, Joandomènec Ros, Maria Rúbies, Josep Maria Terricabras, Adolf Tobeña, Ricard Torrents, Pere Verdaguer i Gerard Vergés
MAX CAHNER VA IMPULSAR LES JORNADES SOBRE EL NACIONALISME CATALÀ A LA FI DEL SEGLE XX, ENTRE EL 1987 I 1996.
Sala de plens del Palau Llobera, de Solsona, on els dies 22, 23 i 24 de febrer de 1991, s’hi van portar a terme les V Jornades sobre el Nacionalisme Català a la Fi del Segle xx.
De dreta a esquerra, Josep Murgades (Reus 1951). Filòleg i traductor. Ponent a les V Jornades sobre el Nacionalisme Català a la Fi del Segle xx. Membre del Comitè assessor de la revista entre el gener del 2012 i el setembre del 2021. Actualment és membre del Patronat Revista de Catalunya; Josep Maria Terricabras (Calella 1946 – Begur 2024). Filòsof, docent i traductor. Ponent a les V Jornades sobre el Nacionalisme Català a la Fi del Segle xx. Membre del Comitè assessor de la revista entre el gener del 1993 i el desembre del 2011.
Max Cahner, Salvador Cardús (Terrassa 1957). Sociòleg. Membre del Comitè assessor de la Revista de Catalunya entre l’octubre de 1986 i el novembre del 2008; Adolf Tobeña (Osca 1950). Psiquiatre. Col·laborador de la revista. Ponents a les V Jornades sobre el Nacionalisme Català a la Fi del Segle xx, celebrades a Solsona l’any 1991.
Jordi Porta (Barcelona 1936 – 2023). Llicenciat en filosofia. Va ser un dels ponents a les V Jornades sobre el Nacionalisme Català a la Fi del Segle xx, celebrades a Solsona l’any 1991. Col·laborador de la revista.
Joan B. Culla (Barcelona 1952 – 2023). Historiador. Va ser un dels ponents a les V Jornades sobre el Nacionalisme Català a la Fi del Segle xx, celebrades a Solsona l’any 1991.
Isidor Marí (Eivissa 1949). Sociolingüista. Convidat a les V Jornades sobre el Nacionalisme Català a la Fi del Segle xx, celebrades a Solsona l’any 1991.Col·laborador de la revista.
Crònica de Pere Martí a la revista El Temps, publicada el 10 d’abril de 1995, amb motiu de la celebració de les IX Jornades a Elx (País Valencià)
SOTA EL SEGELL «EDICIONS DE LA REVISTA DE CATALUNYA», VAN APARÈIXER LES PONÈNCIES SOBRE LES JORNADES DE NACIONALISME CATALÀ AL SEGLE XX
L'ANY 2017, AMB QUIM TORRA COM A DIRECTOR, ES REPRÈN EL SEGELL «EDICIONS DE LA REVISTA DE CATALUNYA». LA COL·LECCIÓ DE MONOGRÀFICS, A DATA D'AVUI, LA FORMEN DOTZE TÍTOLS.
Història de la Revista de Catalunya (1924-2024). Primer estudi integral sobre la revista, publicat amb motiu del Centenari de la fundació de la Revista de Catalunya.
Antologia bilingüe (català-anglès), publicada amb motiu del centenari de la fundació de la Revista de Catalunya, sota el segell «Edicions de la Revista de Catalunya», però fora de la col·lecció dels monogràfics anuals
Volum publicat, amb motiu del centenari de la fundació de la Revista de Catalunya, sota el segell «Edicions de la Revista de Catalunya», però fora de la col·lecció dels monogràfics anuals
