Un poeta coronat: Maragall i l’honor dels Jocs Florals
Els Jocs Florals de Barcelona són un certamen literari molt antic i emblemàtic de la ciutat, tradicionalment centrats en la poesia, tot i que també poden incloure altres gèneres com la prosa i el teatre. Inspirats en els jocs de la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, es van començar a celebrar el 1393 i es van mantenir fins a finals del segle XV, amb l’objectiu de promoure la creació literària en llengua catalana.
Després de molts anys, el maig de 1859, van ser restaurats gràcies a la iniciativa d'Antoni de Bofarull,Víctor Balaguer, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals, entre d’altres. La convocatòria va ser un èxit: s’hi van presentar trenta-vuit originals.
«Per primera vegada, després de dècades i dècades de prohibicions i discriminacions, el català gaudia d’una plataforma pública de promoció del conreu literari. L’èxit de la jornada degué sorprendre els mateixos organitzadors. Tant devia ser així que Milà i Fontanals feia observar que “s’havia parlat tres hores en català i ningú no havia rigut”».[1]
Joan Maragall s’hi va presentar per primer cop als trenta-tres anys, el 1894, amb el poema «La Sardana», i obtingué l’Englantina d’or, el premi a la millor composició poètica de tema patriòtic, fets històrics o tradicionals de Catalunya.
Englantina d’or que es conserva a l’Arxiu Joan Maragall
Dos anys després, el 1896, s’hi torna a presentar, ara amb «El mal caçador», i de nou és premiat, aquest cop amb la Viola d’or i d’argent, per a la millor composició poètica de tema religiós o moral.
Finalment, el 1904, guanya la Flor Natural, el premi a la millor composició poètica de tema lliure, anomenat tradicionalment «d'honor i cortesia», amb el poema «Glosa».
Als poetes que, al llarg de la seva vida, guanyaven els tres premis ordinaris, el consistori dels Jocs Florals de Barcelona els atorgava el títol honorífic de Mestre en Gai Saber, que es lliurava en una festa amb reina inclosa. La figura de la reina de la festa ja s’havia creat en la convocatòria del 1859, i el poeta homenatjat l’havia de triar.
Maragall va escollir la seva dona, Clara Noble, com a reina, i un dels fotògrafs de moda del moment, Pau Adouard, la va immortalitzar. Al saló noble de l’Arxiu Joan Maragall hi ha una bona ampliació d’un d’aquests retrats, amb un marc modernista on s’hi llegeix el lema dels Jocs Florals, «Patria, Fides, Amor», que al·ludeix als tres premis ordinaris.
En un altre espai de la casa museu, a la galeria, s’hi exposen la banda que es veu a la fotografia i el títol de Mestre en Gai Saber.
El diploma és un pergamí, escrit i il·lustrat a mà, en color i amb pa d’or, per l’artista Francesc Flos i Calcat. Està signat pel president dels Jocs, Joaquim Riera i Bertran, i pel secretari, Manuel de Montoliu. A la banda esquerra presenta una cinta de grogèn amb les quatre barres, i a la part inferior, un segell de cera vermella on s’hi pot llegir la llegenda «Consistori dels Jochs Florals de Barcelona» i el lema «Patria, Fides, Amor».
Altres Mestres contemporanis a Maragall, com Àngel Guimerà, Mossèn Miquel Costa i Llobera o Apeles Mestres van ser caricaturitzats per Lluís Bagaria a les pàgines del famós setmanari satíric L’Esquella de la Torratxa.
Aquesta segona etapa dels Jocs Florals de Barcelona va acabar el 1936, amb l’inici de la guerra civil, malgrat haver aconseguit sobreviure, de manera precària, als anys de la repressió anticatalana de Primo de Rivera. La dictadura franquista els va prohibir definitivament. Entre el 1941 i el 1977 es van seguir celebrant a l’exili, i es van restablir el 1978.
L’última vegada que es va atorgar el títol va ser el 2017, a la cinquena dona que ha guanyat mai el certamen, Eva Moreno Bosch.
Esther Vilar
Arxiu Joan Maragall
[1] Freixes, Andreu. Els Jocs Florals de Barcelona (1859-2009). Un passeig per la historia. Generalitat de Catalunya. Depoartament d’Ensenyament, 2014, xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0042/359e3767-86fe-48ef-9783-b81c12ccc122/historia_jocsflorals.pdf. Consulta: 9 abril 2025.
Facebook de la biblioteca Twitter de la biblioteca Flickr de la biblioteca Tagpacker de la biblioteca Canal Youtube de la biblioteca Pinterest de la biblioteca Instagram de la biblioteca