L’Orfeó Català de Mèxic fou fundat el 1906 a la capital d’aquest país centreameric๠Va tenir com a precedent el Centre Català de Mèxic, que al seu torn havia estat creat per un grup de mestres d’obra i paletes catalans que provaren fortuna al país després de participar en la reconstrucció de San Francisco pels efectes del gran terratrèmol d’aquell mateix any. Els músics catalans Lluís G. Jordà i Rossell (primer propietari de la Casa Beethoven, botiga de partitures encara existent a la Rambla de Barcelona) i el violinista Josep Rocabruna, integrants del Quintet que duia els seus cognoms, van sumar-se a la iniciativa del Centre Català per reunir els compatriotes que es trobaven en terres asteques i mantenir les seves arrels culturals. Com que conrear la memòria de les cançons catalanes era un fet central per al seu propòsit, triaren el nom d’Orfeó Català de Mèxic²

Els integrants que donaren nom al Quintet Jordà-Rocabruna, a banda de ser fundadors de l’Orfeó Català de Mèxic, van tenir un pes específic important dins i fora de la institució. A la seva rellevància artística -reconeguda internacionalment- cal afegir el compromís amb els seus conciutadans i amb el país d’acollida. Per a la bona marxa de l’entitat, no dubtaren a fer servir els seus contactes i influències. Durant la seva etapa mexicana, aquesta formació de corda va produir diversos cilindres Edison i alguns discos, molts dels quals amb música autòctona del país que els acollí. Una mostra d’aquesta integració de la música mexicana en el repertori del Quintet es va impressionar en un cilindre Edison Blue Amberol enregistrat a Mèxic el 1909 amb el títol Danzas tapatías³ que la Biblioteca va adquirir el 2010 i que no forma part d’aquest fons de l’Orfeó Català de Mèxic, tot i que en podria demostrar una certa vinculació a la seva primera època, de la qual no tenim enregistraments.

                     El Quintet Jordà-Rocabruna pels volts del 1909  (Font: “Edison Phonograph”, August 1909, p. 217).  

El setembre del 2006, el professor d’història del periodisme Josep M. Figueres i Artigues féu donació a la Biblioteca de Catalunya d’una col·lecció de documents sonors enregistrats per Andreu G. Bustamante Arnalic (o Arnalich, segons les fonts)⁴ i vinculats a les activitats de l’Orfeó Català de Mèxic. Aquest conjunt documental està format per seixanta cintes de casset, que contenen els enregistraments de diversos actes realitzats la dècada del 1970 i 1980 excepte un dels documents, que testimonia parcialment l’acte d'homenatge a Pau Casals que es va dur a terme a Veracruz (Mèxic) el 1956⁵

Les celebracions de caràcter anual de l’Orfeó es feien per Sant Jordi i per la Diada de l’11 de setembre, tot i que les seves seccions programaven activitats diverses, entre les quals destacaven les de caràcter artístic, literari, musical i cultural. El seguiment de tot allò organitzat per l’Orfeó Català de Mèxic al llarg dels anys es pot trobar en el “Butlletí de l’Orfeó” i en altres òrgans de comunicació, com “Catalònia” (1912) i “Catalunya a Mèxic” (1918), així com dins les Actes del seu Consell i Assemblea i les Memòries de les seves Seccions. Desconeixem si Andreu G. Bustamante i Arnalic va enregistrar o conservar només determinats actes, però -si ho hem de jutjar pel contingut de les cintes- bàsicament es tractava de conferències i actes d’homenatge. Sis de les cintes reflecteixen activitats en les quals l’Orfeó o les seves seccions participaren, com ara la de la celebració dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili (les del 1973), que implicava també la participació d’altres organitzacions aglutinades en un Patronat.

Si ordenem cronològicament aquests documents sonors arribats a la Biblioteca veurem que, de tota la dècada, Andreu G. Bustamante fou particularment actiu entre els anys 1971 i 1975. En canvi, només s’ha conservat una cinta de l’any 1978: una conferència del neurocirurgià mexicà Josep Garreta Espinosa. Malgrat que es donava per fet que l’Orfeó Català de Mèxic era un òrgan representatiu de la Generalitat a l’exili, i que en l’adveniment de la democràcia a Espanya es convidaren molts polítics a donar conferències, en aquesta col·lecció sonora només trobem la de Jordi Pujol, candidat a la presidència de la Generalitat, que pràcticament en tanca la cronologia el 1980.   

   Llistat cronològic de les cintes (per a una descripció completa, visiteu l’enllaç de l’Orfeó Català de Mèxic a l’apartat Fons i Col·leccions de la Biblioteca de Catalunya)

A les cassets hi ha una representació tant d’esdeveniments fixos del calendari de l’Orfeó (celebracions de l’11 de setembre, actes anuals d’homenatge als presidents Macià i Companys) com de les conferències de temàtica heterogènia sobre Catalunya i Mèxic que es programaven. La música també hi té un cert protagonisme, potser gràcies a la relació estretíssima de Pau Casals amb l’entitat, i també pel pes de la secció de la massa coral de l’Orfeó, dirigida entre el 1940 i el 1952 pel compositor gironí Narcís Costa-Horts i també per un dels seus darrers presidents, Josep Ribera, tots dos representats en aquesta col·lecció sonora. L’únic document anterior a la dècada que recull aquest fons és el de l’acte d’homenatge a Pau Casals a Veracruz el 1956, que és incomplet i del qual tenim dubtes que fos enregistrat per Bustamante ja que -com hem dit- n’existeixen altres còpies

Per il·lustrar aquest text hem fet una tria de continguts sonors que hem cregut representativa. El primer és una taula rodona sobre el retorn d’Andreu Avel·lí Artís-Gener (Tísner) a Barcelona i que posa de manifest els contrastos dels retrobaments després de l’exili. El segon és d’un dels esdeveniments anuals centrals per a l’Orfeó: l’homenatge als Presidents de la Generalitat de la República. El tercer, un acte d’homenatge al poeta Josep Carner, un del màxims exponents literaris actius en la vida cultural i editorial mexicana.

Avel·lí Artís-Gener. [Taula rodona sobre el retorn a Barcelona d'Avel·lí Artís-Gener, després de l'exili] [Enregistrament sonor] [1972]. (TOP. BC: C-645)

Francesc Macià i Lluís Companys. [Acte anual en homenatge als presidents Francesc Macià i Lluís Companys] [conferència] [1973]. (TOP. BC: C-650)

Acte d’homenatge a l’Orfeó Català en memòria de Josep Carner [1971]. (TOP. BC: C-680)

Les cintes es varen digitalitzar poc després d’arribar a la Biblioteca amb els mitjans de què es disposava en aquell moment. El resultat del procés fou l’obtenció de fitxers de qualitat CD que es conservaren en un suport físic. Actualment, les cintes s’estan tornant a digitalitzar per tal de complir amb les condicions tècniques, documentals i de preservació necessàries perquè els fitxers resultants formin part de CoFRE, el repositori digital de la Biblioteca de Catalunya.

Margarida Ullate i Estanyol
Pol Cruells (actualització de l’entrada Fons i Col·leccions)
Francisco Bellido (digitalitzacions de preservació)
Unitat de Sonors i Audiovisuals

       _________________________________

1 Miquel Martí i Soler, L’Orfeó Català de Mèxic,(1906-1986). Barcelona: Curial, 1986. (TOP. BC: 2006-8-778)

2 Per a més informació biogràfica d’aquests intèrprets, consulteu https://www.interpretscatalanshistorics.com/cat

3 Quintet Jordà-Rocabruna. Danzas tapatías, Edison blue Amberol, (1912?) Cat.# 22017 (TOP. BC: CIL 375). Repertoriat a: Allan SUTTON. Edison Blue Amberol Cylinders (1912-1929).  Denver; Washington : Mainspring Press, 2009.

4 El poc que coneixem d’Andreu Bustamante és a través d’una entrevista feta a la seva filla Maris i a les dades facilitades per J.M. Figueres.

5 Dins el fons de Víctor Alba, qui fou director del  Centro de Estudios y Documentación Sociales de México, hi podem trobar un document complementari:  Festival en honor de Pau Casals . Massa Coral de l’Orfeó Català, dirigida per Enric Gimeno (TOP. BC: LP 15610). A l’exposició “Pau Casals i l’exili” es va exhibir una fotografia d’aquet esdeveniment.https://www.paucasals.org/wp-content/uploads/2021/07/cataleg-exposicio-pau-casals-i-lexili.pdf