Els Perfils d’Aplicació (AP) són l’eina clau per implementar el nou RDA Toolkit (són els Application Profiles que trobem esmenats en la majoria de textos en anglès sobre l’ RDA Toolkit). En aquest panorama que ha creat el nou RDA Toolkit, l’experta en RDA canadenca Melissa Parent, però que treballa a Austràlia, ha fet un escrit on explica de manera simple i breu en què consisteix un Perfil d’Aplicació. Des del Servei de Normalització Bibliogràfica ens ha semblant que fer-ne una traducció adaptada seria força oportú.

Un Perfil d’Aplicació especifica quins elements d’RDA dels més de 3500 possibles han de ser inclosos en una descripció d’un recurs, quins elements han de ser inclosos si són aplicables i quins elements són recomanats o opcionals quan es crea una descripció d’un recurs. Un Perfil d’Aplicació especifica la obligatorietat dels elements (O Obligatori, OA Obligatori si Aplicable i Op Opcional). Un Perfil d’Aplicació especifica també quin mètode d’enregistrament s’ha de fer sevir quan s’enregistra la informació (no estructurat, estructurat, amb un identificador o amb un IRI) – i quan es requereix un mètode estructurat, quin és l’esquema de codificació de cadenes o esquema de codificació de vocabulari (vocabulari controlat) que s’ha d’aplicar. Un Perfil d’Aplicació proporciona, doncs, orientació sobre les convencions d’entrada de les dades o els vocabularis que s’han d’usar quan s’enregistren les dades.

Finalment, un Perfil d’Aplicació també diu als creadors de metadades quan és repetible un element. En la implementació d’RDA d’un registre MARC bibliogràfic o d’autoritats, la  repetibilitat d’un element s’informa segons les pautes de repetibilitat perquè estem codificant elements RDA en MARC. En altres escenaris d’implementació d’RDA, la repetibilitat d’un element es guia pel concepte de coherència d’RDA. Els requisits de coherència d’RDA són pragmàtics i centrats en l’usuari i probablement qualsevol Perfil d’Aplicació que considera com a destinataris els usuaris finals serà coherent amb RDA.

Els Perfils d’Aplicació són una nova part d’implementació d’RDA, però no són nous a la pràctica de descripció de la informació. Com a exemples, podem veure l’RDA Metadata Application Profile per al BIBCO Standard Record (BSR) i que ha publicat el Program for Cooperative Cataloging (PCC), lligat a la Library of Congress, pensat per orientar les descripcions que usen l’RDA original per a la comunitat PCC. El document és un exemple de Perfil d’Aplicació que mostra els principis d’un AP presentat en format de taula, facilitant la consulta ja que visualment és ràpid de localitzar els elements que cal aplicar i com.

Beneficis pràctics d’un Perfil d’Aplicació RDA

A l’especificar l’obligació (els elements que s’han d’incloure, els que s’han d’incloure si són aplicables i els que són recomanats o opcionals), un Perfil d’Aplicació redueix el conjunt d’elements d’RDA a un conjunt que és rellevant per a l’organització o grup d’usuaris. A l’especificar el mètode d’enregistrament i la repetibilitat d’un element, un AP també proporciona les regles bàsiques de com s’ha d’enregistrar un element.

Un AP permet, doncs a les agències i professionals de la descripció de recursos, focalitzar els elements descriptius que són rellevants per als seus usuaris i els mètodes d’enregistrament que funcionaran per a cadascú.

Com s’ha d’enregistrar la informació sobre un recurs? Ha de ser usant el llenguatge controlat (mètode d’enregistrament estructurat), el llenguatge natural (mètode d’enregistrament no estructurat)? O ha de ser usant un identificador o un IRI?

La pràctica diària d’una biblioteca es pot recolzar en l’enregistrament estructurat per als punts d’accés i també possiblement quan es descriuen alguns atributs d’una manifestació com ara l’extensió o el contingut il·lustratiu. El mètode d‘enregistrament amb identificador s’utilitza quan l’elecció és òbvia (per exemple quan s’enregistra un valor que es codifica amb els camps de MARC21 020, 022, 024 o 028) i el mètode d‘enregistrament amb un IRI quan s’estan “inflant” les nostres dades per a ús fora dels nostres sistemes integrats de gestió de biblioteques (ILMS, sigles en anglès).

Els beneficis pràctics dels perfils d’aplicació d’RDA són poder dir als catalogadors quins elements s’han d’usar i com s’han d’enregistrar.

Desenvolupament d’un Perfil d’Aplicació

El desenvolupament d’un AP o d’una sèrie d'APs per a una organització pot semblar intimidador, ja que probablement encara no estem prou còmodes amb el nou RDA Toolkit. Hi ha, però, una cosa que és certa: l’RDA Toolkit ha canviat, però el propòsit de la descripció de recursos no ho ha fet.

La informació que cal incloure a les descripcions dels recursos és, com sempre, la que serveix als nostres usuaris. Tenint els usuaris com a centre de la nostra pràctica de descripció de recursos, els Perfils d’Aplicació que puguem desenvolupar compliran els requisits mínims de descripció del nou RDA i els requisits de descripció efectius que han substituït el concepte d'"element bàsic".

Unes recomanacions pràctiques per als implementadors d'APs, com ara, la creació de fulls de càlcul amb columnes dedicades a: Nom de l’element RDA; Obligació; Alineació amb el format MARC; Repetibilitat; Mètode d’enregistrament; VES Vocabulary Encoding Schemes (esquemes de codificació de vocabulari que proporcionen llistes controlades de representacions de valors controlats, com ara sistemes de control d’autoritats (CANTIC; LCGTF; LCNAF) (quan és aplicable)); SES String Encoding Schemes els esquemes de codificació de cadenes que proporcionen les instruccions per poder ajuntar cadenes, com ara els punts d’accés (quan és aplicable); Notes (per poder evidenciar informació addicional per als professionals o per als desenvolupadors d’un Perfil d’Aplicació).

Un Perfil d’Aplicació centra l’atenció del catalogador en uns elements específics, un mètode d’enregistrament i unes pautes d’entrada de les dades.

Ida Conesa
Servei de Normalització Bibliogràfica