Primeres subscripcions de revistes a la Biblioteca de Catalunya
M. del Tura Molas (Hemeroteca)
Start date: 14/10/2011 End date: 14/10/2011
Place: BNC
Coincidint amb el centenari de l’Institut d’Estudis Catalans i de la gestació de la Biblioteca de Catalunya, ens detenim un moment a reflexionar sobre com, de manera natural, les revistes van començar a formar part de la vida de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb la seva modesta aparició i recepció periòdiques van convertir-se en hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya sense adoptar-ne el nom fins molts anys més tard.
La finalitat principal de la Biblioteca va ser des del principi recollir els fons patrimonials catalans i les obres científiques més punteres publicades sobretot a les revistes especialitzades. Segons el Butlletí de la Biblioteca de Catalunya "a Barcelona existien altres entitats amb hemeroteques força més extenses", però malgrat aquesta constatació, el catàleg de les revistes es va publicar per primera vegada al número 4 de 1915 del Butlletí de la Biblioteca de Catalunya i hi incloïa totes les revistes que tenia la Biblioteca fins al desembre de 1914, és a dir, les que s’havien rebut durant els seus set primers anys de funcionament. Eren ja 1001 títols de publicacions periòdiques catalanes i no catalanes per posar a l’abast dels usuaris d’una manera ràpida les revistes que es podien consultar a la Biblioteca, ja que "la utilització contínua d’aquesta literatura es fa cada cop més indispensable", segons s’esmentava a la introducció.
Les revistes especialitzades signifiquen en aquell moment el vehicle de comunicació més àgil entre les comunitats científiques i intel·lectuals, i degut a la qualitat de la informació que recullen o justament perquè les informacions d’actualitat no queden aplegades enlloc més, es converteixen en eines bàsiques de la recerca per als estudiosos, susceptibles i dignes d’ésser col·leccionades, conservades, repertoriades i difoses per aquests motius.
A la mateixa introducció del catàleg, citada abans, es constata la dificultat que comporta col·leccionar les revistes d’escassa tirada i aquelles que ja porten 50 anys publicant-se. Els reptes a nivell bibliogràfic hi són presents, entre ells la necessitat de definir biblioteconòmicament termes com revista o periòdic, així com la necessitat de normalitzar els continguts del catàleg. És aleshores quan s’assenten les bases sobre les quals encara es treballa avui dia.
Així doncs, la casuística i els objectius són en essència els mateixos que fa cent anys, amb dues diferències ben notables: el gran volum de capçaleres que es publiquen anualment en l'actualitat i la revolució que han suposat les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació.
El treball de la Bibliografia Catalana de Premsa, recollida i feta realitat per Joan Givanel i Mas que dóna notícia de totes les publicacions periòdiques conegudes, escrites en català, des del 1792 al 1925, exemplifica la gran importància que s’adjudicava a les publicacions periòdiques.
En els anys fundacionals les col·leccions de publicacions periòdiques foranes es van obtenir gràcies a l’intercanvi, fet primer amb l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans i després amb el Butlletí de la Biblioteca de Catalunya. El primer fons de revistes es fornia d’annals, actes i butlletins d’entitats, institucions i societats doctes, publicacions oficials, calendaris, almanachs i també de revistes científiques i erudites en moltes de les quals publicaven els membres de l’IEC i altres estudiosos catalans. La premsa catalana corrent arriba per donatiu i pel Servei de Premsa de la Mancomunitat. Els fons de premsa catalana van ingressar per donatiu, com per exemple, el de l’Ajuntament de Barcelona amb la cessió d’una col·lecció de premsa barcelonina de l’Arxiu Municipal. Degut a l’escassetat permanent de recursos econòmics, sempre s’han buscat vies alternatives a la compra per a rebre publicacions amb regularitat. A la Crònica del número 3 de 1914 del Butlletí de la Biblioteca de Catalunya hi trobem notícia de la instal·lació d’un armari de revistes a la Sala de Lectura amb 318 revistes corrents i la corresponent llista dels títols.
Aquesta mostra recull alguns documents relacionats amb les subscripcions de revistes conservats a l’Arxiu de la Biblioteca de Catalunya, com són les cartes dels agents de la Biblioteca a Paris o a Leipzig, o les que reflecteixen la censura sobre algunes revistes durant la dictadura de Primo de Rivera. Pel que fa a les revistes s’han seleccionat algunes de les primeres subscripcions que s’han seguit rebent a l’Hemeroteca fins fa poc temps o fins a data d’avui, amb títols tant emblemàtics com el Journal des savants, La Bibliofilía o els Estudis universitaris catalans…
L’exposició es proposa com un divertiment en el qual unim el passat i el present en algunes de les capçaleres que l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya ha estat controlant com a publicacions corrents, des de la seva fundació fins a l’actualitat.
L’exposició vol esdevenir també un homenatge a la publicació de les revistes científiques en paper en uns moments en què assistim gairebé al tancament d’una època, d’un suport escriptori, per entrar en el segle de les noves tecnologies. La mostra que es presenta ens permet contemplar l’evolució de capçaleres d’una longevitat extraordinària, de la seva vitalitat i capacitat d’adaptació realitzant amb elegància el gran salt de l’era Gutenberg a l’era Electrònica.
La Biblioteca de Catalunya amb la seva Hemeroteca segueix, fidel a la seva missió, facilitant, a més de l’accés presencial, l’accés virtual a les revistes antigues amb el portal ARCA i a les revistes científiques i erudites en curs de publicació, mitjançant el portal RACO i la Biblioteca Digital, des d’on es poden consultar més de 8000 títols de publicacions periòdiques corrents en format electrònic, perquè els usuaris del segle XXI també necessiten accedir de manera immediata a les capçaleres científiques d’abast universal.