Maria Antònia Oliver: "Per a mi escriure és viure, viure és escriure"
Start date: 13/12/2021 End date: 21/01/2022
Place: Espai Zero
Timetable: De dilluns a divendres, de 10 a 19 h. A partir del 10 de gener de 2022, de 9 a 20 h. Dissabtes 18/1/21, 8 i 15/1/2022, de 10 a 14 h
Commissioners:
M. Victòria Casals Gelpí (Secció de Col·leccions Generals)
Anna Nicolau Payàs (Secció de Manuscrits i Arxiu)
Una de les frases de Maria Antònia Oliver (Manacor, Mallorca, 4 de desembre de 1946), “Per a mi escriure és viure, viure és escriure”, reflecteix molt bé la trajectòria literària i vocacional d’aquesta autora, que volem mostrar en aquesta exposició.
Escriptora, traductora, autora d’articles periodístics i guionista, M. Antònia Oliver ha dedicat la seva vida al conreu de la literatura i a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Com a pertanyent a l’anomenada “generació literària dels setanta”, participà activament en la renovació del món literari català. També fou responsable de l'àmbit de Producció Literària del Congrés de Cultura Catalana, que va tenir lloc a Barcelona l’any 1977.
En els seus primers escrits s’evidencia la influència de la literatura oral i, especialment, de les rondalles de mossèn Antoni Alcover, tan presents a la Mallorca de la seva infància. Ja sigui en les novel·les Cròniques d'un mig estiu, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, o bé en narracions curtes, Coordenades espai temps per guardar-hi les ensaïmades, Figues d’un altre paner..., traspua aquest aspecte de l’imaginari popular.
M. Antònia Oliver va ser la primera escriptora a incorporar un personatge femení en el gènere negre en la literatura catalana. Lònia Guiu, una dona detectiu, que serà la protagonista de les seves novel·les policíaques, farcides també de crítica social: Estudi en lila, Antípodes i El sol que fa l'ànec. A més, la majoria de les seves narracions estan protagonitzades per dones, Punt d’arròs, Crineres de foc, Joana E., i, en algunes, hi introdueix elements feministes. Com ella mateixa s’ha definit: “A més d’escriptora som feminista ...”.
En l’ampli espectre literari de l’autora també hi té cabuda la literatura infantil i juvenil (El vaixell d’iràs i no tornaràs, Margalida perla fina...), el teatre (Negroni de Ginebra, La Dida) i el guionatge. També ha participat en el món del periodisme, col·laborant en revistes com ara Serra d’Or, El Correo Catalán, Canigó ... A més, juntament amb el seu marit, Jaume Fuster, i altres escriptors, col·laborà en la creació de diverses narracions dins el col·lectiu Ofèlia Dracs i Trencavel.
Molt destacable és la seva tasca com a traductora del francès, anglès i italià al català i al castellà. Ha fet traduccions de notables autors com ara Jules Verne, Herman Melville, Virginia Woolf, Italo Calvino, Charles Darwin, Mark Twain, Mary Shelley ... També cal destacar les nombroses traduccions que s’han fet de les seves obres a l’alemany, anglès, romanès, italià, castellà ..., algunes de les quals fetes per ella mateixa.
La seva tasca ha estat ben reconeguda i així ho demostren els nombrosos premis literaris que ha rebut entre els quals el Premi Ramon Llull del Govern Balear (2003), la Creu de Sant Jordi (2007) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2016).