En comptades ocasions podem trobar un personatge tan rellevant, en el nostre cas un musicòleg, que hagi estat tan influent, determinant, productiu i il·lustre com Higini Anglès i Pàmies (Maspujols, 1888–Roma, 1969), conegut popularment com a mossèn Anglès.
Enguany es commemora el 50è aniversari de la seva mort, una oportunitat excel·lent per recordar el seu treball ingent dins el camp de la musicologia, especialment en l’àmbit de la música medieval i renaixentista, així com el seu estudi reivindicatiu i modernitzador del cant gregorià.
És quasi impossible abastar la monumentalitat d’aquest treball per poder valorar el que ha significat. El catàleg de la Biblioteca de Catalunya permet fer-se una idea i ofereix la possibilitat d’aprofundir i endinsar-se en algun dels exemplars que publicà o bé recopilà al llarg de la seva vida.
Però per damunt de tot, la gran aportació d’Anglès ha estat la recuperació de patrimoni musical que, tal i com la història ha demostrat, no hagués perdurat si no fos per la seva salvaguarda, fins i tot anticipant-se a esdeveniments tan difícils i complexos com va ser la Guerra Civil.
Ara com ara, la seva figura i la seva obra continuen essent tot un referent internacional. Anglès ha estat envoltat de lloances. Tanmateix, dos aspectes han generat algun recel: per una banda, el seu afany d’aplegar manuscrits musicals per tal de recuperar-los i estudiar-los; i per l’altra, la seva presència imponent, que alimentà la llegenda de la sotana com a mitjà de transport de tresors localitzats. Recentment, s’ha pogut completar bona part de la descripció del seu fons personal. Aquesta mostra ofereix la possibilitat de conèixer alguns documents retrobats i prou aclaridors de qui fou el primer bibliotecari i conservador de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, així com d’altres documents incorporats en els darrers anys, que permeten visibilitzar una emprenedoria i un llegat que han esdevingut fonamentals.
