És costum a Catalunya que les criatures recitin dècimes nadalenques apreses a escola; aquesta tradició és, segons Joan Amades, l’origen de les felicitacions impreses.
Les dècimes es van començar a imprimir en el primer terç del s. XIX; eren estampes xilogràfiques o litogràfiques emmarcades amb orles barroques.
Treballadors d’oficis diversos repartien felicitacions impreses per obtenir una propina. Generalment no duien data, així servien per a més d’un any. La més antiga fins ara coneguda, de 1820, és del repartidor del “Diario de Barcelona”.
Si la litografia va permetre una gran difusió de felicitacions de Nadal, la cromolitografia popularitzà els impresos. Hi havia una altra mena de nadales entre particulars, inspirades en el Christmas card anglès i hereves de les Valentines (felicitacions de sant Valentí), que eren cromolitogràfiques i sovint amb relleu. El Christmas més antic conegut, dibuixat per J. C. Horsley, és de 1846. El 1894 se n’havien fet uns 200.000. La revista “Studio” en va publicar un monogràfic.
A Catalunya, firmes comercials, com el paraigüer J. Cardús o la Biblioteca de Cinema Delmiro de Caralt, i particulars, com Ismael Smith o Francesc Domingo, n’acostumaven a enviar.
L’abaratiment dels costos postals a finals de 1860, en facilità la difusió.
La iconografia nadalenca tradicional (neu, Pare Nöel, avets, regals…), a Catalunya també contempla pessebres, fires de galls o torrons, l’àpat familiar i el tió.
Malgrat que és un art popular, molts artistes de renom han realitzat felicitacions nadalenques: Víctor Masriera, E. C. Ricart, Antoni Gelabert, Antoni Ollé Pinell, Oriol M. Diví, Joan Barbarà, etc.
Pilar Estrada Bonell
Roser Pintó Fàbregas
Unitat Gràfica de la BC
DESCÀRREGA DEL TRÍPTIC DE L’EXPOSICIÓ >>
