Fa dos-cents anys Barcelona era la ciutat més revolucionària d’Europa. Feia any i mig, el 1821, havia patit l’epidèmia més devastadora en segles i les crisis s’apilaven. El nou règim liberal, definit per la Constitució de 1812, es fonamentava en la participació i l’opinió de la ciutadania copsada a través de la premsa, les societats patriòtiques i les peticions a les Corts.

 

Els liberals més exaltats controlaven Barcelona des de l’Ajuntament, desde la Tertúlia Patriòtica de Lacy i des dels quarters dels batallons de la Milícia Nacional Voluntària. En particular, la tertúlia era un espai de reunió dedicat a la difusió i pedagogia del nou sistema polític entre els ciutadans. Ràpidament es convertí en un dels centres d’articulació dels grups de liberals exaltats, els quals es contraposaven als moderats. Era una mena de club que recollia diverses opinions polítiques articulades al voltant de les societats secretes (paramaçons, comuners, carbonaris, etc.). Algunes d’aquestes societats s’havien constituït en l’època precedent per evitar la repressió de la monarquia absoluta i es perpetuaran i creixeran durant el Trienni Liberal, fruit de les dificultats d’acceptar públicament la formació de partits polítics. Quant a la Milícia Nacional Voluntària, aquesta exercia de contrapès a les institucions liberals i vigilava el compliment de la constitució per les autoritats, alhora que era la garant de l’ordre públic idefensava el règim liberal enfront dels seus enemics. La seva acció serà decisiva durant la guerra civil de 1822-1823 i la invasió francesa posterior,en la qual la milícia sortirà dels pobles i ciutats, convertint-se en una alternativa més popular i participativa que l’exèrcit.

 

Evocar la història del Trienni Liberal implica entendre com, des dels orígens del sistema polític liberal, afloraren tensions per definir els límitsde la participació política, de la pluralitat d’espais de representació, de la llibertat d’opinió, així com la necessitat d’exercir contrapesos per no caureen el despotisme. Des d’un primer moment, en el si dels règims liberals es va produir el debat entre el desenvolupament del nou sistema en clau radical o representativa.