"Mon cher oncle"
El 2 de maig de 1922 al registre d’adquisicions de la Biblioteca de Catalunya s’hi apuntava el Catalogue général des manuscrits français, amb el número 73.541. Recopilat per Henri Auguste Omont, publicat a París, en dos volums, per Ernest Leroux, entre 1898 i 1902, corresponent als Anciens petits fonds français de la Biblioteca Nacional de França. Havien estat adquirits a la llibreria Honoré Champion, de París. Aquesta llibreria, fundada el 1874, va ser una de les principals subministradores de bibliografia científica i humanística de la Biblioteca de Catalunya[i]. El fundador, Honoré Champion, va morir l’any 1913, i els seus fills Édouard i Marie en van heretar el negoci. Un any després, el 1914, la Mancomunitat de Catalunya atorgà el caràcter de servei cultural públic la biblioteca, i Jordi Rubió i Balaguer en seria el primer director, fins al 1939. Rubió, entre moltes altres tasques, va ser l’artífex de la formació d’una col·lecció de bibliografia europea per tal de posar a l’abast dels investigadors les darreres novetats. I en aquesta missió la llibreria Honoré Champion hi va jugar un paper molt important. Els contactes entre Rubió i la llibreria per tal de fer comandes de llibres eren molt habituals, i Édouard i Marie Champion hi establiren una relació professional que derivà en una certa amistat. S’escrivien per demanar volums o sèries completes de revistes, catàlegs, repertoris, i aquest Catalogue géneral des manuscrits français, corresponent als Anciens petits fonds. Els primers anys de la direcció de Jordi Rubió són els anys de la Primera Guerra Mundial, i Édouard Champion en una carta de l’agost de 1914 li diu que marxa al front, que segurament hi haurà comandes que potser es retarden per la guerra, i que ell marxa per lluitar per la causa de la civilització, i es despedeix amb un “Vive la France”:
[Carta d’Édouard Champion, 10 d’agost de 1914, Top.: Arxiu administratiu BC, c. 99/1]
Mesos després, la seva germana Marie, que portava les regnes del negoci mentre el seu germà estava a la guerra, va escriure a Jordi Rubió i després de comentar-li qüestions professionals, li diu que està contenta que Rubió hagi rebut el retrat del seu germà Édouard vestit de soldat, que sí que és un noi maco, però que no s’assemblen gaire de físic, tal com el seu germà li diu, però que sí que s’assemblen en l’amor pels llibres, com el mateix Rubió:
[Carta de Marie Champion, 28 de juliol de 1915, Top.: Arxiu administratiu BC, c. 99/1]
Tenim, doncs, un catàleg imprès, dos germans llibreters, que ell marxa al front amb l’exèrcit francès a la Primera Guerra Mundial, i el director de la Biblioteca de Catalunya que compra aquest llibre, segurament el 1922. Aquest catàleg, com tants d’altres, forma part de la col·lecció de referència de la Sala de Reserva, on periòdicament s’hi fa una revisió per tal de comprovar que els documents que en formen part estiguin al seu lloc, i se’n comprova també l’estat de conservació. En la darrera revisió, comprovant l’estat físic d’aquest catàleg, a la coberta hi vaig veure manuscrita una nota “Emile Picot ex dono Henrici Omonti 14 juin 1898”; i entre la coberta i la portada, hi vaig trobar, enquadernada en una mena de pestanya, una carta. Encapçalada per una referència a un sector postal, un regiment, un quarter general de l'exèrcit francès, una data, 15 de setembre de 1916; un nom, Paul Eschbaecher; i un començament: “Mon cher Oncle”.
[Coberta del Catalogue général des manuscrits français, vol. 1, Top.: R 016:091(443.611)(BN)=4-4º]
[Carta dins Catalogue général des manuscrits français, vol. 1, Top.: R 016:091(443.611)(BN)=4-4º]
“Sector postal 171
El 15 de setembre de 1916
P. Eschbaecher
Secretari d’Estat Major
Quarter General del Cos de l’Exèrcit Sector 171
Estimat oncle meu,
Em permeto d’adreçar-me a vostè amb l’esperança que pugueu ajudar-me amb els vostres consells i potser indicar-me el mitjà per obtenir el que desitjo vivament.
Com sabeu, en el moment de la mobilització jo estava establert a Londres des de 1901 i hi exercia les funcions de cap de secció a l’oficina de l’explotació de la Societat “Eastern Telegraph Company Limited”[ii]. Vaig adquirir en aquest temps un coneixement complet de la llengua anglesa. Per tant, podria exercir com a intèrpret d’anglès o una situació anàloga a la missió francesa amb l’exèrcit britànic.
Malauradament, havent marxat a la mobilització des del 2 de juny al 18è Regiment Territorial i tot seguit al front, on hi he estat sempre des de llavors, no he tingut mai l’ocasió de fer-me admetre com a intèrpret, perquè només es van admetre les demandes provinents dels homes destacats als magatzems o a les zones interiors – les dels homes destacats al front no van ser transmeses al ministre. Jo tinc almenys l’esperança d’aconseguir algun dia una feina on pugui progressar gràcies als meus coneixements de l’anglès, i fer més servei que el que faig en la meva feina actual de secretari d’Estat Major.
Jo us estaria, doncs, molt agraït, estimat oncle meu, si em poguéssiu dir per quin mitjà podria aconseguir la destinació en qüestió. Estic segur que la vostra alta influència serà suficient per recomanar-me al cap de la missió, si us sembla bé, com espero, que també esteu d’acord amb la meva intenció.
La mare de tant en tant em dóna notícies vostres i estic content de saber que en James recuperarà el nomenament de Capità. Espero que estigueu tots bé i us prego que doneu records de part meva a la tia Berta i als meus cosins.
El vostre nebot, ben afectuós.
Paul Eschbaecher”
Vist el contingut de la carta, no té cap relació amb el del llibre. I és aquí on comencen les hipòtesis i la curiositat per saber què hi devia fer una carta d’un soldat francès de la Primera Guerra Mundial en un catàleg de manuscrits antics del fons de la Biblioteca Nacional de França. La procedència del llibre n’és una pista, almenys de context, amb la relació de Jordi Rubió i els Champion, i el fet que Édouard anés a la guerra; i l’ex-libris manuscrit d´Émile Picot n’és una altra, potser encara més determinant.
Qui era l’oncle de Paul Eschbaecher? Qui era Émile Picot?
Émile Picot (1844-1918) va ser un filòleg francès, erudit i estudiós de la història del llibre, i de les llengües. Es va llicenciar en dret, va exercir com a advocat a la Cort d'Apel·lacions de París, va ser membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-lettres i va ser alcalde de Saint-Martin d’Écublei, a la Normandia, on hi va passar els anys de la Primera Guerra Mundial. En una pàgina web dedicada a la seva figura, https://emilepicot.wordpress.com/ hi ha un estudi detallat sobre la vida i l’obra de Picot, i entre molts altres aspectes de la seva trajectòria vital i professional, s’hi explica els anys de la Gran Guerra a Saint Martin d’Écublei i que es va casar amb Berta Greuell, potser la tia Berta de la carta.
De Paul Eschbaecher en sabem ben poca cosa, només que va participar a la 5a Reunió plenària de la Unió Internacional de Telecomunicacions, celebrada a Varsòvia entre el 19 i el 26 d’octubre 1936, i figura en el llistat dels participants i en els documents en la comissió de redactors, en representació de la Gran Bretanya.
[Liste des participants annoncés CCIT – Vème Assemblée plénière (Varsovie, 1936) Extrait de la publication: Documents de la cinquième réunion du Comité consultatif international télégraphique (C.C.I.T.) (Varsovie: 19 – 26 octobre 1936). Berne: Bureau de l’Union internationale des télécommunications, 1936, p. 9]
[Documents documents de la Cinquième réunion du Comité consultatif international télégraphique (G. C. I.T.) à Varsovie 19-26 octobre 1936, Tome II réunion. Berne: Bureau de l’Union internationale des télécommunications, novembre 1936, p. 18]
Hi ha, doncs, la possibilitat que l’oncle de Paul Eschbaecher fos Émile Picot, a qui Henri Omont li devia donar el llibre el 14 de juny de 1898. No sabem si el mateix Picot hi va posar la carta del seu nebot, o bé Paul Eschbaecher i Édouard Champion es van conèixer al front – el sector 171 de l’exèrcit francès va estar a la batalla de Verdun i Marie Champion, quan el seu germà està al front, li explica a Jordi Rubió que també està a Verdun[iii] -, i per coneixença la carta va anar a parar a la llibreria. No ho sabem, i potser no ho sabrem mai. El que sí que sabem és que tots dos, Paul Eschbaecher i Édouard Champion van sobreviure a la guerra.
Vet aquí una carta d’un soldat que ens ha fet viatjar des dels prestatges de la Sala Prat de la Riba el 2024 a la Primera Guerra Mundial el 1916, amb un catàleg de manuscrits. En el trajecte hi hem trobat Jordi Rubió, la Llibreria Champion i dos erudits francesos, Henri Omont i Émile Picot. A vegades en el racó i en el document més insospitat hi trobem petites històries que ens expliquen una part de la Història en majúscules.
Mercè Comas Lamarca
SAIOD
REFERÈNCIES
[i]
Sobre la relació de la Biblioteca de Catalunya i la Llibreria Champion, s’han publicat dos articles a la Quer,
Pere “La Librairie Champion, correspondante de l’Institut d’Estudis Catalans pour la France (1909-1936)” dins Revue française d’histoire du livre, núm. 140 (2019), p. 127-151.
“Marie Champion et la Biblioteca de Catalunya. Une femme dans la librairie familiale pendant la Grande Guerre” dins Revue française d’histoire du livre, núm. 141 (2020), p. 277-307.
[ii] Eastern Company Telegraph Limited va ser una companyia de comunicació telègràfica fundada el 1872 i coneguda com “El cable inglés” perquè comunicava Anglaterra amb Vigo. https://en.wikipedia.org/wiki/Eastern_Telegraph_Company [Consulta: 24/01/2024]
[iii] Carta de Marie Champion a Jordi Rubió i Balaguer, 23 de juny de 1916, Arxiu administratiu BC, c. 99/1.
BIBLIOGRAFIA
Documents de la cinquième réunion du C.C.I.T. https://handle.itu.int/11.1004/020.1000/4.246.44.fr.200 [Consulta: 24/01/2024]
Émile Picot https://emilepicot.wordpress.com/ [Consulta: 24/01/2024]
Liste des participants de l'Assemblée plénière du CCIT https://handle.itu.int/11.1004/020.1000/4.246.44.fr.200 [Consulta: 24/01/2024]
Quer, Pere “La Librairie Champion, correspondante de l’Institut d’Estudis Catalans pour la France (1909-1936)” dins Revue française d’histoire du livre, núm. 140 (2019), p. 127-151.
“Marie Champion et la Biblioteca de Catalunya. Une femme dans la librairie familiale pendant la Grande Guerre” dins Revue française d’histoire du livre, núm. 141 (2020), p. 277-307.
Comments
Cristòfor Taltabull, un correu familiar
Rosa
01/02/2024 8:46 am