L’empremta: una eina de detectius al servei de catalogadors i bibliògrafs

L’empremta és un codi que permet identificar les edicions antigues, en lloc de l’ISBN del llibre modern.

El mecanisme bàsic per construir una empremta és ràpid i senzill. Però els casos particulars són molts, degut a l’àmplia casuística que presenten els llibres produïts de manera artesanal.

L’empremta es basa en l’extracció de caràcters d’unes zones preestablertes dels llibres. La fòrmula està constituïda de 4 grups de 4 caràcters, extrets per parelles, de l´última i la penúltima línia de 4 pàgines determinades, i per uns elements complementaris.

L’aspecte visual de l’empremta en el catàleg és el següent:

osu- rium i-cu luru 3 1571 R

e-s& a-ut tei* suQv 7 1483 R

reo- e.S. a,a- rape 3 1605 A

L’empremta bibliogràfica, com la nostra empremta digital, ha de ser precisa; altrament perd tot el seu valor identificatiu. Per això és important que els professionals tinguin un cert entrenament. En cas de no poder garantir la correcta formulació, és aconsellable no posar-la.

La utilitat d’aquest codi és identificar unívocament tots els exemplars d’una edició antiga i distingir-los d’altres edicions o variants, per més semblants que siguin.

Alguns catàlegs contemplen la possibilitat de cerca  a partir de qualsevol dels 4 grups de l’empremta. En el cas habitual d’exemplars incomplets, 4 dígits poden ser suficients per a identificar una edició de la qual només se’n té un tros.

L’altra funcionalitat està relacionada amb la bibliografia, és a dir amb la història d’un text a través de les seves successives edicions, emissions i estats. I és aquí on de vegades falla la teoria. La producció editorial dels impressors del s. XV al XVIII era molt més extensa del que evidencien les dades bibliogràfiques i un petit percentatge d’edicions s’escapen fins i tot dels mecanismes de control de l’empremta.

Empremta

Marius, Leonardus. Amstelredams eer ende opcomen, door de denckwaerdighe miraklen aldaer geschied, aen ende door het H. sacrament des astaers, anno 1345. Antwerpen : Hendrick Aertssens,1639

Institut de Recherche et d’Histoire des Textes, associat amb la National Library of Scotlant Empremta : regles per a l'establiment de l'empremta i recull d'exemples. [Barcelona] : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987

Institut de Recherche et d’Histoire des Textes, associat amb la National Library of Scotlant Empremta : regles per a l'establiment de l'empremta i recull d'exemples. [Barcelona] : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987

 

Bibliografia:

Institut de Recherche et d’Histoire des Textes, associat amb la National Library of Scotland. Empremta: regles per a l'establiment de l'empremta i recull d'exemples. [Barcelona] : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987

Institut de recherche et d'histoire des textes; in association with the National Library of Scotland. Nouvelles des empreintes = Fingerprint newsletter. N. 1-2 (1981-1985) 

 

Núria Fullà
Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya

Comments

Informació sobre el sistema de les empremtes

Sembla que hi ha més informació en aquesta adreça (en francès): http://bbf.enssib.fr/consulter/bbf-1980-09-0461-001

xavier caballe

Ens podeu donar més detalls sobre aquesta convenció de catalogació? Hi ha algun recurs electrònic que expliqui com utilizar-la?

Una eina d'experts

Magnífica idea aquesta d’exposar obertament aspectes tan particulars de la identificació d’obres i d’edicions antigues. No crec que sigui un mètode massa conegut. Fer-ne difusió, dins del bloc d’una biblioteca nacional, d’aquelles eines que els experts apliquen en les seves tasques professionals, és una de les missions més oportunes que crec que poden tractar-se en aquest tipus d’escrits electrònics. Sempre que consulto aquest espai em retrobo amb amics i temes apassionants.