Joaquim Sunyer i de Miró (Garraf, 1874-1956) va ser pintor i gravador, nebot del pintor Joaquim de Miró. Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, on fou condeixeble de Mir o Nonell. Va dibuixar per La Vanguardia, va participar en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona i, després s'instal·là a París. Allà il·lustrar Les soliloques du pauvre o 5 heures Rue du Croissant i publicà dibuixos per a la revista Le Fureteur. Concorregué el Salon d'Automne i feu amistat amb Picasso i Manolo Hugué, i tingué converses amb Renoir. Va exposar a Lieja, Bèlgica, a la Galerie Barbazanges de París, després a Munic. El següent any va estar al Vallespir, va viatjar per França i Itàlia.
Amb la Primera Guerra Mundial es va establir a Barcelona, on va exposar, i va fer algunes breus estades a Mallorca i París, fins que s'establí definitivament a Sitges. Després va tornar a anar a algunes exposicions i salons, i com a novetat a la Sala Parés de Barcelona i al Carnegie Institute de Pittsburgh.
Durant la Guerra Civil Espanyola, va anar a Italià i s'instal·là un altre cop a París, no fou fins al 1942 que tornà a Barcelona. En els següents anys va exposar contínuament a Barcelona, Madrid i Bilbao. L'hi varen concedir la Legió d'Honor a les sales especials de les Bienales Hispanoamericanas de Arte celebrades a Barcelona, poc després a la Bienal Hispanoamericana de l'Havana l'hi atorgaren el premi al conjunt d'una vida i obra. Autor post avantguardista i derivat de Cézanne. Té obres com Cala Forn, Tres nus al bosc o Paisatge de Fornalutx.
Sunyer al Museu Nacional d'Art de Catalunya