Eduard Valentí i Fiol (Pals, Baix Empordà, 1910- Barcelona,1971). Filòleg i humanista. Llicenciat en Filologia Clàssica i deixeble de Carles Riba, fou professor de llatí a Barcelona, després de la Guerra Civil a Ferrol, Santiago de Compostel·la, Castelló de la Plana i Reus, posteriorment catedràtic a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona i professor de Filologia Llatina a la nova Universitat Autònoma de Sant Cugat del Vallès. Traduí obres de Ciceró i Lucreci, entre d’altres texts llatins i grecs, publicà nombrosos manuals i edicions escolars d’autors clàssics, i també fou autor d’estudis sobre la cultura catalana moderna, un d’ells dedicat a Maragall. Membre adjunt de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres.
La Biblioteca de Catalunya conserva documentació personal, administrativa professional, correspondència i àlbum de fotografies de Valentí i Fiol. També per donació de la família, hi ha el fons de la seva filla, Helena Valentí. Al fons de l’Editorial Alpha, responsable de la col·lecció Bernat Metge, hi ha documentació relacionada.