Avui, dia 12 de febrer, es commemora la festivitat de Santa Eulàlia, una santa que, malgrat tenir una vida tan curta, –morí amb tan sols tretze anys— ha tingut una forta projecció al llarg de la història.

Explica la tradició que Santa Eulàlia va néixer a les darreries del segle III a la vila de Sarrià. Educada en la doctrina cristiana, visqué a l’època de l’emperador Dioclecià en què van tenir lloc les grans persecucions contra els cristians. Eulàlia, gran defensora dels valors d’aquesta religió, s’afrontà a les autoritats per queixar-se de la situació. Per aquest motiu patí un cruel matiri i morí tan jove.

El martiri de Santa Eulàlia ha estat glossat en nombrosos llibres d’història amb tota mena de versions i detalls. Segons la tradició cristiana, Dacià, el governador que havia nomenat Dioclecià des de Roma, davant la insistència de la santa a defensar el cristianisme i a no renunciar a la seva fe, la castigà cruelment amb tretze martiris, el mateix nombre d’anys que ella tenia en aquell moment.

Sorprèn que amb una vida tan curta hagi deixat un llegat tan extens. Santa Eulàlia ha estat al llarg dels segles objecte de culte, i se li han dedicat goigs, composicions musicals, himnes, devocionaris, missals, festes públiques…

La Biblioteca de Catalunya disposa de nombrosa documentació relacionada amb la santa. Com a materials musicals més antics destaquen, per exemple, les composicions musicals "A santa Eulàlia" d'autor desconegut, "Santa Eulàlia" de Francesc Queralt o els villancets de Francesc Valls, tots datats al segle XVIII. En el camp de la literatura tenim el Poemet de Jacint Verdaguer dedicat a la santa. Entre els fons gràfics destaca el dibuix original de Miquel Utrillo fet per al llibre Santa Eulàlia de Barcelona. A la Unitat gràfica s'hi poden trobar goigs de totes les èpoques:

Però d’aquesta santa no són tan sols ens ha arribat documentació escrita. El testimoni de la seva vida també ha deixat múltiples rastres en la ciutat de Barcelona. En trobem en diversos noms dels nostres carrers: la Baixada de Santa Eulàlia; el carrer de Santa Eulàlia (Gràcia);  carrer de l’Arc de Santa Eulàlia… També en esglésies o indrets de culte: el santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina; el convent de santa Anna i Santa Eulàlia a Sarrià; i evidentment, en el nom que s’atorgà a la catedral de la ciutat, catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia.

Finalment, no podem oblidar l’important paper que va tenir durant segles com a patrona de la ciutat de Barcelona (633-1686) fins que es proclamà la Mare de Déu de la Mercè, es conserven peces que així ho documenten i que també constaten que la data de la festivitat era antigament durant el mes d'octubre:

Santa Eulàlia s'ha conservat com a festa major d'hivern. Actualment es fan moltes activitats dedicades a la mainada en record de la nena valenta que va defensar els seus ideals fins a la mort. A Santa Eulàlia se la relaciona amb la solidaritat i el compromís amb la joventut. En relació a la pèrdua del patronatge de la ciutat de Barcelona, explica la llegenda que Eulàlia sentí tanta tristesa que sempre plora durant les festes de la Mercè, i per això sempre acostuma a ploure a la Festa Major de la ciutat.

Victòria Casals
Servei d’Accés i Obtenció de Documents