El repte de la cerca bibliogràfica és aconseguir la documentació més indicada per a la investigació que s’està duent a terme. En aquest sentit cal explorar amb eficiència els catàlegs i els fons que poden aportar informació valuosa per la hipòtesi de recerca. En una institució com la Biblioteca de Catalunya, amb una llarga història i varietat de suports, cal esbrinar el millor camí per optimitzar la recerca i salvar els esculls de la dispersió bibliogràfica.

La cerca bibliogràfica sobre les exposicions universals de Barcelona de 1888 i de 1929 ha estat i és una consulta recurrent, i per aquest motiu us mostrarem l’itinerari bibliogràfic que cal seguir per trobar el material que la BC custodia sobre ambdues exposicions.

El primer que cal fer és interrogar els catàlegs per matèria, labor que requereix documentar-se prèviament, perquè, per exemple i en aquest cas, la de 1929 està sota l’encapçalament d’exposició internacional i no d’exposició universal. Algun dels exemplars que hi trobarem mereixen una especial atenció, com el Petit àlbum de record d'edificis i palaus de l'exposició (TOP: XX 7 C R. 22.145), amb enquadernació d'Hermenegildo Miralles. O l’edició de luxe amb enquadernació de pell i dedicatòria de l'alcalde Juan Coll i Pujol al regidor Buenaventura Grases Hernandez el 25 de maig de 1891 de l’Álbum de l’Exposició (TOP: Àlbum Fol 14). També les dues caixes que amb el títol [Material divers de l'Exposició Internacional de Barcelona] i [Material divers de l'Exposició Universal de Barcelona] contenen material singular i imprescindible per fer la petite histoire dels esdeveniments, com ara documentació administrativa, correspondència, propaganda comercial, cartells publicitaris, himnes, plànols, entrades, segells, guies dels visitants, invitacions, propaganda comercial...

Però no ens desviem i tornem als catàlegs, que com a éssers en constant perfeccionament, poden contenir obres molt interessants que tanmateix no apareixen sota la matèria de les exposicions; per exemple, les publicacions fetes per la Sociedad de Atracción de Forasteros en aquesta data, que no estan sota aquesta matèria i, per tant, no es recuperarien (TOP: Àlbum GFol 1).

Cal recordar que encara existeix alguna part del fons que només està referenciada als catàlegs manuals de la Sala Prat de la Riba, com les cinc fototípies soltes de vistes interiors del Palau de la Indústria (TOP: XX. 7 B R.7601) o el Diploma d’honor concedit a la Biblioteca Central a l’exposició de 1929 “por su aportación de un autógrafo de Felipe Pedrell” (TOP: XX.6 A R. 8664):

Una altra línia de recerca són els fons personals, de diferent procedència i naturalesa, i molt útils per localitzar documentació fonamental per a qualsevol investigació. En aquest cas destaca el de Carlos Pirozzini —que pertanyia a l’anomenat «Comité dels vuit» i que va ser secretari de l’exposició de 1888—, amb correspondència, retalls de premsa i altre material sobre aquesta exposició.

O el fons de postals de Joan Gustems i el de l’arquitecte Gaietà Buïgas, amb imatges del moment. I també les fotografies estereoscòpiques del fons Marcel·lí Gusachs, com aquesta panoràmica de 1929 de la Font Màgica i el Palau Nacional de Montjuïc. I, com a curiositat, l’entrada que Joaquim Renart va enganxar en el seu quadern de dibuix realitzat entre el 27 d'octubre de 1928 i el 24 de novembre de 1929.

Per acabar, moltes de les publicacions i diaris de l’època es van fer ressò del fet. Títols com La Ilustración o La  ILustración Artística, i d’altres digitalitzats al repositori ARCA, poden contenir articles d’interès.

I no us oblideu de consultar els fons d’altres institucions com l’Arxiu Nacional o l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, amb aquesta guia a mà, és clar!

Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents