El dia que Josep Pijoan va venir a la Biblioteca de Catalunya, el cinc d’abril de 1951, va deixar aquesta dedicatòria al llibre de signatures de visitants il·lustres (ms. 3855): “Com creixen les coses de l’esperit! En quaranta anys lo que era petit, un llibre, una fulla, ara es hostal - de biblioteca capdal! Lloch benehit!”. 

És clar que Pijoan és un dels molts visitants il·lustres que ha tingut la Biblioteca. Fins i tot n’hi ha hagut de sang reial, com els Prínceps d’Espanya o Raniero de Mònaco, que ens indiquen que la Biblioteca ha estat i és molt visitada. Aquest any passat ha rebut 4.349 visitants, entre estudiants, docents, professionals, personalitats..., sense comptar les 2.441 persones que van venir a la jornada de Portes Obertes celebrada, com cada any, el dia de Sant Jordi. Entenem per visitants aquells que vénen a la BC seguint una visita guiada o de docència, no pas els investigadors que hi desenvolupen tasques bibliogràfiques o d’investigació.

I és que des de ben aviat la BC va rebre visites de tot tipus. L’any 1915 recorria les dependències del Palau de la Generalitat el president del govern espanyol Eduardo Dato. L’acompanyaven un nodrit grup d’intel·lectuals: Pere Coromines, Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Rubió i Lluch, el periodista Fernando Barangó-Solís, Pompeu Fabra, M. A. Fargas i Ferran Soldevila. I el tretze de juny de 1923 el professor de la Universitat de Freiburg Heinrich Finke hi acudia amb motiu d’un homenatge que li van preparar els seus companys de l’Institut d’Estudis Catalans.

A partir de 1940 la Biblioteca Central rebrà les personalitats del moment: el nou ministre d’Educació Nacional, José Ibáñez Martín, “que recorrió todas las dependencias, siendo saludado por todo el personal de la Casa” (Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales, 1939-40, p. 108), Pilar Primo de Rivera i destacats membres de la Secció Femenina de la FET i de les JONS, i quan el gener de 1942 Francisco Franco visita Barcelona, “la ciutat que redimió” (La Vanguardia Española, vint-i-set de gener de 1942), l’agenda d’actes també inclourà una passejada per la Biblioteca Central.

Però entre aquestes visites “honorables” se n’hi barregen d’altres de més “normals”, com la del grup d’alumnes de la veïna Escola Pia de Ronda Sant Antoni o de professionals com les bibliotecàries i el director de la biblioteques del CSIC el 1945. Al dietari de la Biblioteca de Catalunya hi apareixen puntualment anotades (Arx. Administratiu, c. 476/ 3 i 4). D’aquesta època és també una de ben especial: la que va fer el gener de 1948 el professor Alexander Fleming. La Biblioteca va aprofitar per organitzar una exposició sobre la penicil·lina i el científic va regalar un exemplar del seu primer treball (Top: Res 74/10 4º).

El febrer de 1953 queda establert que cada primer diumenge de mes de les onze a la una es faran visites de portes obertes guiades pel personal tècnic. La iniciativa, però, no durarà gaire: al dietari les trobem consignades només fins al juny d’aquell mateix any.

I el 1964 hi ha un projecte de visites públiques a la Biblioteca, amb fil musical i tot! A l’Arxiu Administratiu de la BC (c. 35/7) es conserva el procediment, perfectament detallat, encara que no hi hem trobat cap constància que indiqui que s’arribés a fer:

 - Se efectuarán los primeros domingos de mes
 - Se anunciarán por la radio y la prensa
 - Las explicaciones correrán a cargo de una bibliotecaria
 - Dicha bibliotecaria se escogerá en base a la siguiente ordenación (tres bibliotecarias para un año, por turnos)
 - Hora de visita por la mañana preferiblemente a partir de las 11
 - Las explicaciones se harán de acuerdo con la guia de la Biblioteca
 - Se empleará el idioma castellano salvo en los casos en que los visitantes sean todos catalanes y así lo prefieran
 - Gratificación de 150 ptas. por visita
 - Música de fondo previamente escogida por dicha bibliotecaria y funcionamiento del tocadiscos a cargo del ordenanza de turno.

Les visites no s’han aturat mai a la BC. Algunes han estat ben emotives, com la que el gener de 1978 va fer el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, en la seva primera visita a una institució de cultura en venir de l’exili. En el discurs va dir que “portava la Biblioteca de Catalunya clavada al cor” (Anuari de la Biblioteca de Catalunya i de les populars i especialitzades de Barcelona, 1977-78, p. 21).

Els qui actualment acostumem a guiar-les us podem assegurar que són molt gratificants i, encara que no tenim la sort de poder escollir una música de fons, sí que les xarxes socials ens regalen de tant en tant comentaris com aquest: “Va ser tot un luxe poder fer aquesta visita i contemplar de prop alguns dels tresors que es conserven a la biblioteca!”.

Marta Riera
SAIOD