Més sobre Frederic Duran i Jordà a través dels fons personals de Josep Trueta i Leandre Cervera conservats a la Biblioteca de Catalunya
He tingut l'oportunitat de realitzar les meves pràctiques curriculars del grau Gestió d’Informació i Documentació Digital (UB) a la Biblioteca de Catalunya i de treballar en la revisió de l’espai dedicat a Fons i Col·leccions. Aquest fet m’ha proporcionat el meravellós descobriment d’informació relativa a una personalitat propera a la família, en Frederic Duran i Jordà, tiet de Narcisa Costa Duran, mare del meu marit.
Breu esbós biogràfic
Frederic Duran i Jordà (Barcelona, 1907 - Manchester, 1957) va acabar els seus estudis de medicina a la facultat de Barcelona l’any 1928 i va implicar-se de seguida en la medicina social. El seu esperit inquiet i compromès el va fer treballar en la manera de ser útil a la societat en un moment convuls per al país. La implicació de Duran en la primera línia de guerra en el camp de les transfusions sanguínies va ser cabdal i va marcar un abans i un després en el camp de l’hematologia. És el creador dels primers bancs de sang amb el mètode que es va aplicar durant la Guerra Civil i que es coneix com a “Mètode Duran”, que emmagatzemava, preservava i transportava la sang fresca, en camions frigorífics, fins als fronts de guerra.
En acabar la Guerra Civil, el seu compromís polític -militant republicà i maçó- el va obligar a emprendre el camí de l’exili; i -convidat per la Creu Roja Britànica que coneixia el seu treball i preveia l’imminent inici d’una guerra mundial- va marxar a Anglaterra. Frederic Duran i Jordà no va tornar a Catalunya, una leucèmia li va provocar la mort prematura als 51 anys a Manchester, on residia amb la seva família.
|
|
Carnet de soci de la BC de Frederic Duran i Jordà (1922)
Fotografia de Frederic Duran i Jordà de l’orla de la promoció 1928 de Medicina de la Universitat de Barcelona
|
|
|
|
Frederic Duran i Jordà en el seu laboratori / Article publicat en la revista La Medicina Catalana, 1937; 43-44, 512-516
Camió frigorífic que transportava la sang al front
Els dos fons consultats són els dels metges Josep Trueta Raspall (1897-1977) i Leandre Cervera Astor (1891-1964), on apareixen nombroses referències a altres personalitats mèdiques del moment.Trueta va residir durant molts anys a Oxford.
Fons Josep Trueta (1939-1954)
En la correspondència amb Trueta abunden les cartes escrites durant els primers anys d’exili -a Londres i després, a Manchester- que contenen les vivències i anhels en un període ple d’interrogants, quan la família Duran passà certes penúries econòmiques, atès que el caràcter de refugiat no el deixava situar-se de manera professional. Són cartes emotives adreçades a un bon amic, col·lega de professió i padrí del seu primer fill, fruit de la relació amb Vicenta Villaró. Amb ell comparteix penes, enyorança de la seva estimada Catalunya i esperances per a un futur millor, sempre amb el seu humor un pèl irònic.
Fragment de carta de data 1 de març de 1940 enviada a Josep Trueta
Fragment de carta de data 26 de juny de 1940 enviada a Josep Trueta
Fragment de carta de data 18 de juny de 1954 enviada a Josep Trueta
Fons Leandre Cervera (1947-1957)
El fons de Leandre Cervera, metge especialista en malalties metabòliques i endocrines, conté la correspondència rebuda a partir de 1947. Aleshores Duran ocupava la posició de cap del Departament de Patologia de l’Ancoats Hospital a Manchester i estava immers en estudis nous i recerques d’investigació. A banda de les cartes rebudes, aquest fons conserva material inèdit, esborranys de les seves primeres publicacions a Anglaterra i exemplars de les publicacions a revistes mèdiques de renom amb dedicatòries manuscrites. Són escrits més seriosos, on Duran demana l'opinió a qui considera un mestre; abunden les descripcions mèdiques i es fa palès el caràcter inquiet d’un treballador incansable. Poc abans de morir havia iniciat una investigació per al tractament de cremades en nens.
Cal dir que Duran, recent llicenciat va treballar d’intern a la Càtedra de Patologia Quirúrgica del doctor Antoni Trias i Pujol a l’Hospital Clínic i l’any 1950 va promocionar per ocupar el lloc de director de Patologia dels hospitals Hall Children’s Hospital, Duchess of York i Monsall Hospital, de Manchester.
Extracte de l’article publicat Histopathology of the Semisquamous Epithlelial Layer in the colon, amb dedicatòria manuscrita que diu: “al Dr. Cervera amb tot l’afecte i respecte”. L’estudi va ser publicat per l’Institut d’Estudis Catalans i guardonat amb el Premi Prat de la Riba 1947; així com va tenir el reconeixement de l’American National Gastroenterological Association com a millor treball de recerca de l’any.
Fragment de carta de data 6 d’abril de 1948 enviada a Leandre Cervera
Fragment de carta de data 15 de març de 1954 enviada a Leandre Cervera
Reconeixement professional
El reconeixement professional de Frederic Duran i Jordà a Catalunya va tenir lloc en un acte organitzat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB) i la Societat Catalano-Balear de Transfusió Sanguínia el 27 d’abril de 2005. L’any 2006, en el centenari del seu naixement, es van publicar diversos articles en la Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Vol. 21, Núm. 2) per retre homenatge a qui es considera el primer impulsor dels bancs de sang moderns. El 26 de juliol de 2010 es va inaugurar la nova seu del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, que alberga també la seu de la Federació de Donants de Sang de Catalunya, en un edifici que porta el nom de Dr. Frederic Duran i Jordà, situat al districte tecnològic 22@ de Barcelona i que mostra un relleu seu de bronze. El CoMB ha publicat de manera recent la notícia que dedicarà l’any 2025 al Dr. Frederic Duran i Jordà, quan fa 120 anys del seu naixement.
A banda de diferents publicacions sobre el seu treball, existeixen dos llibres, els autors dels quals guarden vinculació amb el Dr. Duran i Jordà, relatius a la seva vessant personal i mèdica. L’any 1978, Josep Carol va publicar una breu monografia que porta per títol Federico Durán-Jordá, el combatiente de la sangre : (miniatura biogràfica), que pretén ser una mena de tribut a la persona que va salvar un munt de vides, com ell mateix expressa. El llibre que du per títol Frederic Duran i Jordà. Un mètode, una època (1997) escrit per Joan Grífols, fill del Dr. Josep Antoni Grífols -qui va ser company de professió de Duran-, és una obra molt documentada que inclou fotografies d’arxiu històriques i que recull el fruit d’entrevistes realitzades a persones que el van conèixer.
La correspondència dels fons personals són una font primària d’informació i la seva lectura ens permet copsar les emocions i anhels de la persona amb una interpretació objectiva dels fets que es narren.
Confio en que aquesta breu aportació, doni més llum a la figura de Frederic Duran i Jordà, un metge investigador i pensador avançat al seu temps que va deixar un llegat de gran vàlua al món de la ciència.
Marta Minguell i Trullàs
Alumne Grau Gestió d’Informació i Documentació Digital (UB)
Servei d'Accés i Obtenció de Documents (SAIOD)
Obres de Frederic Duran i Jordà a la BC
Sobre Frederic Duran i Jordà a la BC
Fons personal de Josep Trueta a la BC
Fons personal de Leandre Cervera a la BC
Referències
Broggi, Moisès (1977). Sobre Frederic Duran Jordà. Gimbernat, 27, pp. 188-191
Carol, José (1978). Federico Durán-Jordá, el combatiente de la sangre : (miniatura biográfica). Barcelona: Rondas
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB). Galeria de Metges Catalans [en línia] <https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EK> [Consulta: 10/12/2024] Duran Jordà, Frederic. El Servei de Transfusió de Sang al Front. Organització-Utillatge, La Medicina Catalana, any V, volum VII, n. 43 i 44, abril i maig de 1937
Grífols i Espés, Joan (1997). Frederic Duran Jordá. Un mètode, una època. Barcelona: Hemo-Institut Grífols
Comments
Pràctiques a la BC
Marta Riera
08/01/2025 10:56 am
Reconeixement professional
Aitor Buñuel
08/01/2025 10:52 am
El valor de la documentació
Eulàlia
08/01/2025 10:45 am