L’any 1912, la Ponència encarregada de preparar l’obertura de la Biblioteca de Catalunya al públic, va decidir que era el moment de crear una plantilla professional que s’ocupés de les tasques de catalogació i d’atenció als usuaris. Amb aquest motiu, l’agost de 1913, just ara fa cent anys, es contractaven els primers auxiliars de la Biblioteca de Catalunya, que amb aquest nom van constituir, de fet, el primer personal bibliotecari de la institució.

Com que la feina d’auxiliar bibliotecari es considerava una tasca femenina, Francesca Bonnemaison, directora de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, va ser l’encarregada de trobar les persones adients. Entre les seves alumnes, Bonnemaison va recomanar tres joves: Elvira Zimmer i Rodríguez, Mercè Robles i Ferrer i Cèlia Albert i Torrellas. Posteriorment s’hi incorporaria Josefina Costumà i Mura. Davant la manca d’estudis específics que no s’iniciarien fins el 1915 amb la fundació de l’Escola de Bibliotecàries, elles, mestres de formació, van ser les pioneres, les primeres dones que van catalogar el fons inicial de llibres, que es van ocupar dels preparatius de l’obertura al públic i que van atendre els primers lectors.

Elvira Zimmer (1894-1952) era filla de pare alemany i nascuda a Londres. Després de passar un temps dedicada a la  catalogació, es va ocupar del registre de revistes i publicacions periòdiques, i posteriorment del servei de tarda a la Sala de Lectura, a les hores de més moviment de lectors. El seu coneixement d’idiomes la feia excepcionalment apta per a aquesta dedicació. Va deixar la Biblioteca l’any 1921.

Mercè Robles Ferrer (1895-1952) va ocupar-se de la Secció de Revistes on va fer tota la seva trajectòria professional, fins a la seva mort, encara en actiu.

Cèlia Albert i Torrellas (1889-1980) va ser nomenada el juny de 1914 per fer funcions de catalogació, registre, préstec de llibres i servei al públic. Es va jubilar l’any 1956.

Josefina Costumà i Mura va ser contractada el 1915 com a auxiliar de catalogació, registre i atenció al públic. Va deixar la Biblioteca el gener de 1929 per contraure matrimoni.

En el primer centenari de l’entrada de personal bibliotecari a la Biblioteca de Catalunya, retem homenatge a aquestes primeres bibliotecàries que van iniciar el camí del que seria després una professió fonamental en la renovació cultural de la Catalunya de les primeres dècades del segle XX. Una nova professió que oferiria a les dones d’aquell temps nous horitzons de formació, de creixement personal i de llibertat.

Reis Fontanals
Arxiu BC