Seguint el rastre d’un grup de fitxes del catàleg de la Biblioteca ens trobem immersos en les beceroles de la utilització i investigació de l’energia atòmica a Espanya, concretament a Barcelona.

La fissió nuclear es va descobrir durant els anys trenta del segle passat i inicialment es va utilitzar amb finalitat únicament militar; és inevitable recordar les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki el 1945. Després de la Segona Guerra Mundial la investigació sobre l’energia atòmica va continuar amb una doble finalitat militar i comercial. L’any 1953 el president Eisenhower va presentar el programa Àtoms per la pau, una de les seves accions va ser l’organització d’una conferència internacional a Ginebra el 1955, que volia promoure els usos pacífics de l’energia nuclear.

A Espanya el 1945 trobem les primeres referències sobre l’energia atòmica en l’àmbit de la divulgació científica. El 1951 es va crear la Junta de Energía Nuclear, agència espanyola d’energia atòmica, amb uns objectius ambiciosos, que volien abastar tots els camps relacionats amb l’energia nuclear, des de l’extracció de l’urani a la protecció de la població, sense descuidar la formació i la recerca. En aquest context el  1955 es creà la Càtedra de Física atòmica a l’Escola d’Enginyers de Barcelona. Un any després, la Diputació de Barcelona va acordar la creació d’una biblioteca de física atòmica i nuclear, amb una dotació anual de 200.000 pessetes dins la Biblioteca de Catalunya. El primer any es van subscriure onze revistes, entre les que destaquen Physical review, Journal of nuclear energy, Énergie nucléaire o Zeitschrift für Naturforschung. Section A : a journal of physical science.

A les memòries de la Biblioteca es pot seguir la història d’aquesta col·lecció, que entre 1956 i 1967 va reunir més de 1.700 llibres especialitzats en física nuclear i física atòmica, molts dels quals encara es poden localitzar al catàleg sota el topogràfic "F.N." (Física Nuclear).

L’any 1956 Sempronio, a la columna que publicava al Diario de Barcelona, es fa ressò d’aquesta col·lecció, dient que era la primera biblioteca especialitzada en energia atòmica d’Espanya. 

A més a més comenta que:

“Existía en Barcelona una formidable biblioteca privada dedicada a estas materias, la del ilustre matemático don Esteve Terradas [...]. Ignoro qué se habrá hecho de ella.”

Esteve Terradas (1883-1950) fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborà activament amb la Societat de Ciències. Ell mateix havia manifestat la voluntat que els seus llibres, revistes i manuscrits fossin conservats a l’IEC, i així va ser. No sabem si Sempronio va arribar a conèixer el destí final d’aquesta biblioteca especialitzada però els lectors actuals han de saber que l’any 1997 l’Institut d’Estudis Catalans cedí el fons bibliogràfic i part del fons documental a la Biblioteca de Catalunya, on està a disposició dels investigadors.  

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents