Enguany es compleixen 40 anys del naixement de l’ISSN i del Centre Internacional per al Registre de les Publicacions en Sèrie, esdeveniment que s’està celebrant amb diversos actes, publicacions, participacions en conferències i amb un espai al seu web, completament actualitzat, dedicat a l’aniversari.

Per trobar els orígens de l’ISSN ens hem de remuntar als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial,  en els quals van sorgir iniciatives internacionals per promoure la pau i la seguretat al món, com ara la Unesco; i per impulsar estàndards en múltiples camps que facilitessin el comerç i la seguretat a nivell global, com ara la ISO (Organització Internacional de Normalització).

Aquestes iniciatives van fructificar i progressivament van ampliar la seva actuació a múltiples àmbits fins que el 1973, la Unesco, dins del programa per a l’accés a la  informació científica mundial de l’UNISIST, començà a treballar perquè les publicacions periòdiques, tècnicament publicacions en sèrie, també es poguessin identificar amb un número únic, per facilitar l’intercanvi d’informació sobre aquestes, similar a l’ ISBN (ja existent), encara que sense una finalitat comercial tan definida. Així doncs, el 1975 es publicà la norma ISO 3297 que defineix l’ISSN (International Standard Serial Number) com un codi breu, únic i unívoc, de vuit dígits, per a les publicacions en sèrie. Al llarg dels anys,  els diversos organismes bibliotecaris internacionals i nacionals van aprofundir en les definicions i comportaments de les múltiples tipologies de documents, i  tots aquells que presentaven continuïtat i actualitzacions, ja fossin editats en paper, en format electrònic o en línia, es van englobar en la denominació de Recurs Continu. El 2007, per tal de millorar la identificació dels recursos continus que presentaven diferents versions, per exemple en paper i en línia, es va crear un número comú que s’ha de fer constar a totes les versions: l’ISSN- L (linking ISSN). Encara que l’assignació d’ISSN s’ha estès a molts dels recursos continus, segueix essent selectiva, ja que, per exemple, descarta pàgines o llocs web personals o certs documents efímers, entre d’altres.

El responsable de coordinar la Xarxa ISSN, formada actualment per 88 estats membres, és el Centre Internacional per al Registre de les Publicacions en Sèrie (CIEPS o International Centre), fundat el 1976 a París. Una altra funció principal d’aquest centre és mantenir i publicar el Registre Internacional de l’ISSN, el qual, amb 1.700.000 registres, es pot considerar la bibliografia de publicacions en sèrie més extensa a nivell mundial  i també un gran exemple de catalogació cooperativa.  

Espanya es va incorporar a la Xarxa ISSN el 1978 i la seu del Centro Nacional Español del ISSN es troba a la Biblioteca Nacional de España.  Ara fa 8 anys que, pel Reial decret 1405/2007 de 29 d’octubre, publicat al BOE, la Generalitat de Catalunya va assumir part de les funcions del  Centro Nacional Español del ISSN  i va designar la Biblioteca de Catalunya per exercir-les al nostre territori.  Aquesta descentralització ha suposat una major proximitat a les editorials catalanes i ha facilitat la difusió dels beneficis del registre a l’ISSN. L’ISSN és voluntari i gratuït i, encara que no serveixi com a registre de marca, als editors els interessa que la seva publicació s’identifiqui unívocament i consti al Registre Internacional. També és possible utilitzar-lo per formar el codi de barres dels números que es distribueixen. Als darrers anys, però,  ha sorgit un nou incentiu per sol·licitar l’ISSN,  ja que actualment les agències d’avaluació contemplen com a requisit que la publicació que es presenta tingui  l’ISSN.         

Un altre benefici de la descentralització té relació amb la catalogació, perquè la proximitat als editors fa que es puguin investigar més fàcilment les relacions entre les publicacions: canvis de títol, fusions, suspensions, canvis d’editor, etc.

El web de l’ISSN conté informació detallada sobre tot el que hi fa referència: història, normatives, el manual de catalogació actualitzat el 2015, descripció dels serveis, entre els quals l’accés al Portal de l’ISSN que és de pagament, i també un apartat d’estadístiques. D’aquest apartat s’ha extret la taula següent que fa referència al nombre de publicacions periòdiques en català.     

També, d’acord amb l’estadística dels registres enviats per països, s’ha elaborat la taula següent afegint-hi els registres procedents de l’Hemeroteca de la  Biblioteca de Catalunya.

Des del traspàs de la gestió de l’ISSN a Catalunya s’han adjudicat 2.696 nous ISSN. Sumem-nos a l’aniversari per la part que ens toca!

Enllaços d’interès

ISSN International Centre http://www.issn.org/ [consulta: 21 agost  2015]

Centro Español del ISSN http://www.bne.es/es/LaBNE/CentroEspanolISSN/  [consulta: 21 agost 2015]

Biblioteca de Catalunya. Gestió de l’ISSN  http://www.bnc.cat/sprof/issn/infissn.php [consulta: 21 agost 2015]

M. del Tura Molas
BC.Hemeroteca