Aquest dissabte 9 de novembre es compleixen 150 anys del naixement de Jaume Massó i Torrents  (Barcelona, 1863-1943), que fou arxiver-bibliotecari de l’Institut d’Estudis Catalans entre els anys 1907 i 1914, a més d’un gran erudit, fundador de diverses empreses editorials i promotor de la normalització de la llengua catalana. L’any 1891 va publicar des de la Tipografia L’Avenç l’obra de Pompeu Fabra: Ensayo de gramática de catalán moderno, que fou fonamental per establir les bases de la gramàtica. El mateix any pronunciava una conferència sobre la campanya de reforma lingüística  “Com és que l’Avenç s’ha llençat a la reforma lingüística?” al Centre Excursionista de Catalunya on defensava una posició de defensa de la regulació de la lingüística catalana:  

“Quinas condicions ha de tenir la nostra llengua?
Ser lo més catalana possible.
Poder servir pel major número de catalans que no vulguin deixar de ser-ho.
Ha de poder servir per totas las manifestacions intel·lectuals escritas de la nacionalitat.
S'ha d'acostar tot lo possible a la llengua parlada a fi de tenir en aquesta una base sòlida y viva.
No ha d'oblidar qu'es una llengua novo-llatina y per lo tant germana de las altras fillas del llatí.
Hà de seguir las bonas tradicions de l'antiga llengua catalana escrita que siguin compatibles am la manera de ser moderna de la llengua.
Hà de tenir un sistema fonètic, morfològic y ortogràfic lo més perfecte possible per a facilitar el seu coneixement y la seva adopció.
Totas aquestas condicions creyem qu'ha de tenir el català literari. A què las tingui dirigeix els seus esforços el grupo de L'Avenç”

Massó va fer una tasca molt important de recuperació de fons antics i d’estudis bibliogràfics com demostra la seva extensa producció d’articles i treballs sobre peces antigues i singulars de la cultura catalana. 

De totes les seves tasques destacarem especialment la que va dur a terme durant el seu càrrec d’arxiver-bibliotecari de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou responsable en gran part de la formació de la col·lecció inicial de la Biblioteca de Catalunya com l’adquisició de la biblioteca del bibliòfil Marià Aguiló i Fuster, de la qual n’existeix un Tresor específic sobre la col·lecció escrit per Reis Fontanals. Massó va signar l’informe de proposta de compra conjuntament amb Miquel dels Sants Oliver el 27 de setembre de 1907. En aquest informe, a més de la relació de peces més singulars, elogia la tasca del bibliòfil: “La colecció per ell reunida a força de viatjes y sacrificis, representa l’ascendència natural de tot quant se proposa avuy l’Honorable Diputació de Barcelona al dotar i fundar l’Institut d’Estudis Catalans. Fou l’esforç personal que precedeix a l’esclat de les aspiracions colectives, y ve ungida pel prestigi de les anticipacions genials que posen els fonaments de les grans obres, havent donat material y creasió  a la imponderable tentativa de la Biblioteca Catalana.”

L’acta de compliment de l’acord definitiu d’aquesta compra es firmà el dia 11 de setembre de 1908 al Palau de la Diputació de Barcelona.

Massó descriu a les seves memòries de 1913 el que va representar per ell fer la recepció dels  4.186 llibres de la Biblioteca Aguiló:

“La biblioteca ideal.

Recort: Era l dia 23 de juliol de 1908 que va entrar la Biblioteca Aguiló al nostra local. L’Institut d’Estudis Catalans no posseía sino tres cossos de llibreria per instalar-la en la sala que més tard, per la seva encertada decoració, hem anomenat blava  [...] les dependències estaven en obres [...] pels operaris que entraven y sortien a tot’hora, se podía ben dir que la llibreria que acabava d’entrar y que formava el primer nucli important de la futura Biblioteca de Catalunya, estava a la bona-de-Déu. A mi ‘m donaven assalt tota mena de temors y dubtes que van traduir-se, aquell dia que havíem entrat a la vora de cinc mil llibres, en quedar-me entre ells fins a les dotze de la nit [...] durant aquelles llargues hores de nit y matinada passades allí, va vagar-me pensar sobre lo que podia arribar a esser la biblioteca nacional de la nostra terra [...] y per augurar-li en molt poc temps una creixença veritablement extraordinaria.”

Jaume Massó i Torrents va participar molt activament en la gestació inicial del que havia de ser una biblioteca de referència. El seu moment més àlgid fou el dia de la sessió inaugural de la Biblioteca de Catalunya el 28 de maig de 1914;  transcrivim un fragment del discurs en memòria de la seva tasca:

“Els Estatuts de la Biblioteca de Catalunya són dels més liberals que hi ha.

S'hi innoven dugues millores desconegudes en cap altra biblioteca pública espanyola: el préstec i l'accés del públic als prestatges. Es cert que vénen refrenades per unes disposicions transitòries del Reglament; mes tot vindrà: lo principal és que la llibertat existeixi, i entre el personal i el públic s'anirà fent l'aprenentatge de la llibertat. Això com s'ha dit a major llibertat, major respecte al llibre“

A partir de 1913 la seva tasca fou la d’inspector de la Biblioteca de Catalunya, ja que Jordi Rubió i Balaguer havia assumit la direcció de la Biblioteca. Fou també professor a l’Escola de Bibliotecàries -principalment de literatura catalana- entre els anys 1917 i 1939 i cap del Departament d’Estampes i Mapes de la Biblioteca de Catalunya des de 1934 fins al 1943. Jaume Massó va publicà nombroses obres i narracions.

La Biblioteca de Catalunya conserva el seu fons i la seva correspondència.

Per commemorar els 150 anys del seu naixement hem actualitzat algunes dades del seu registre a la Viquipèdia.

L’Institut d’Estudis Catalans treu a la llum aquests dies l’obra Jaume Massó i Torrents i la modernitat, 1863-1943. De ‘L’Avenç’ a l’Institut d’Estudis Catalans, escrita per Albert Balcells. Un document que ben segur que contribuirà a fer més coneguda l’obra de Massó i Torrents.

Núria Altarriba
Unitat Bibliogràfica