Els fons personals acostumen a estar formats per un conglomerat de tipologies documentals diverses i, en la majoria de casos, poden anar acompanyats d’objectes de diferent índole.

Així, entre els documents bibliogràfics de les col·leccions i els fons personals, podem trobar objectes, com ara una pipa del compositor Josep M. Ruera o unes ulleres del violinista Theodor Werner –refugiat de la Primera Guerra Mundial i amic del compositor Nadal Puig. Instruments musicals, com el piano Pleyel d’Enric Granados i el clavicordi del musicòleg Macario Santiago Kastner –exposats a la Sala de Llevant. Records i condecoracions, com els rebuts per Joan Lamote de Grignon, Alejandro Civilotti o Xavier Benguerel. Quadres i fotografies de gran format emmarcades, com els retrats de Nadal Puig i la compositora M. Teresa Borràs. O objectes més característics de l’àmbit musical, com el diapasó del musicòleg i compositor Miquel Querol o el faristol del compositor Jep Nuix.

El cas de Felip Pedrell no és una excepció. A més a més dels documents bibliogràfics, la Biblioteca de Catalunya custodia objectes, com matrius calcogràfiques, planxes en fotogravat, dos quadres, un retrat fotogràfic de gran format emmarcat i una corbata. Aquests objectes relacionats amb Felip Pedrell han ingressat a la biblioteca per diverses procedències.

Matrius calcogràfiques

Es tracta d’un conjunt de 203 matrius calcogràfiques que van servir per a la publicació de la reducció per a cant i piano de l’obra lírica El Comte Arnau de Felip Pedrell, amb textos de Joan Maragall, de l’any 1904.

Aquestes matrius calcogràfiques sobre planxa de zenc (25 x 17 cm) es van utilitzar per l’edició de l’obra en el taller de Josep Guardia l’any 1911.

Matrius de la reducció per a cant i piano d'El Comte Arnau. Barcelona, 1911. Top.: M-MC- 1-336

Fins a la introducció de la litografia en l’edició musical, una de les figures essencials va ser la del calcògraf musical, artesà que, al s. XIX, va assolir un alt grau d’especialització i, en conseqüència, rebia remuneracions importants.

A mitjans del s. XIX fou el moment d’esplendor de l’edició musical, en què gran quantitat d’impressors, gravadors i editors iniciaren la seva activitat i participaren activament en el món de la impressió i la impremta. La figura de l’editor musical es normalitzà a tot l’estat ja que, fins aquell moment, la iniciativa de la publicació anava a càrrec majoritàriament del mateix músic.

José Guardia de Astort va tenir un taller de gravat i estampat de música a Barcelona, i utilitzava les inicials J.G. en les seves matrius. Tot i tenir relació amb Rafael Guardia, també editor i comerciant de música a Barcelona entre 1878 i 1902, van ser editors independents.

Carta autògrafa de José Guardia a Felip  Pedrell. Top.: M 964/746

Dins de la correspondència de Felip Pedrell, hi ha cartes i rebuts que fan referència a l’edició de l’obra El Comte Arnau. En el moment que l’edició va finalitzar, José Guardia va marxar a Santiago de Xile i l’entrega de les planxes i els exemplars, així com el pagament dels mateixos, es va acabar de fer mitjançant la seva mare.

Les matrius complementen el cicle editorial perquè, a més dels originals autògrafs i la publicació, es conserven les galerades de l’obra amb les correccions manuscrites de Felip Pedrell.

Galerades de El Comte Arnau / Felip Pedrell. Barcelona : Joseph Guardia, 1911. Amb anotacions manuscrites de l’autor. Top.: M 810

Planxes fotogravades

Es conserven també les planxes fotogravades per a la il·lustració de l’obra Gramática musical ó Manual expositivo de la teoría del solfeo de Felip Pedrell (Barcelona: Tipografía Hispano-americana, 1883). Es tracta de 103 fotogravats enganxats sobre fustes de diferents mides (14 x 10 cm i d’altres més petites).

La introducció de la litografia i la posterior incorporació de tècniques fotogràfiques a l’edició musical, com és el cas del fotogravat, provocaren un abaratiment de costos de producció i un augment dels tiratges que va permetre una major difusió de la música i el seu estudi. La Gramática musical, de la qual es van realitzar diferents edicions, n’és un exemple.

Fotografia de gran format emmarcada

Correspon a una fotografia en blanc i negre retrat de Felip Pedrell assegut davant una taula que, a punt d'escriure, sosté un full en blanc amb la mà esquerra i una ploma amb la dreta. És de gran format (82 x 91 cm) i emmarcada. El més curiós és que el full en blanc del retrat conté una dedicatòria manuscrita del compositor a l’empresari tèxtil Joan Gisbert, que va ser marmessor de Felip Pedrell i secretari de Manuel de Falla. S’han identificat altres còpies de la fotografia amb dedicatòries diferents.

Retrat de Felip Pedrell / Amadeo. 1913. Top.: BC. Secció de Música

Amadeu Mariné i Vadalaco (Barcelona, 1878-1935), que signava com a Amadeo, és el fotògraf del retrat de Pedrell. Forma part d’una nova generació de professionals que van sorgir a Barcelona a principis del segle XX, que volien donar resposta a l’augment de demanda de fotografies per part de la societat barcelonina. Amadeo va retratar nombrosos intel·lectuals, escriptors i polítics de l’època.

Corbata

Procedent del Fons Joan Gisbert trobem una corbata, fabricada per ell mateix, en tant que empresari tèxtil. La corbata es va confeccionar en commemoració de l’òpera La Celestina composta per Felip Pedrell l’any 1902, amb un llibret basat en la Tragicomèdia de Calisto i Melibea de Fernando de Rojas. L’òpera es va estrenar al Palau de la Música Catalana el 22 d’octubre de 1921.

La corbata porta estampat un motiu de l’òpera, i va acompanyada d’un targetó amb una anotació manuscrita de Felip Pedrell.

Corbata amb fragment de La Celestina de Felip Pedrell. Fons Joan Gisbert

Retrats a l’oli

Felip Pedrell també va quedar immortalitzat en dos retrats a l’oli. En el primer, exposat a la Sala de Reserva de la Biblioteca de Catalunya, trobem un Felip Pedrell jove. Es tracta d’un oli sobre tela emmarcat realitzat el 1875 per Antoni Caba Casamitjana (Barcelona, 1938–1907). El mestre Pedrell va regalar aquest quadre al seu deixeble Robert Gerhard, que va viatjar amb ell a Cambridge. La Dra. Rosemary Summers, marmessora de Gerhard, va fer-ne donació a la Biblioteca de Catalunya amb la condició de que fos netejat i restaurat, doncs tenia un estrip considerable.     

Retrat de Felip Pedrell / A. Caba. Top.: BC. Sala de Reserva

En el segon retrat, localitzat a la Secció de Música, podem veure un Pedrell més adult. Aquest quadre participà a l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, el 1911. És obra de Josep M. Marqués Garcia (Tortosa, 1862-Barcelona, 1938) i es tracta d’un oli sobre tela emmarcat (97 x 112 cm) realitzat el mateix 1911.

Retrat de Felip Pedrell / J.M. Marqués. Top.: BC. Secció de Música

Tots aquests objectes complementen els fons als quals pertanyen i afegeixen valor als documents bibliogràfics.

Pilar Estrada

Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya

Bibliografia

Biblioteca de Catalunya. Fons Felip Pedrell. <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Pedrell-Felip>.

Biblioteca de Catalunya. Fons Joan Gisbert i Padró <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Gisbert-i-Padro-Joan>.

Fontbona, Francesc. Inventari de les obres artístiques de La Biblioteca de Catalunya. <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Fons-d-obres-artistiques-de-la-Biblioteca-de-Catalunya>.

Gosalvez Lara, Carlos José. La Edición musical española hasta 1936. Madrid : Aedom, 1995