El 14 de novembre de 1924, ara ha fet 90 anys, Radio Barcelona (EAJ-1) emetia el seu primer missatge des de l’Hotel Colón de la ciutat comtal. Enguany, l’emissora commemora el nou aniversari amb la publicació d’un blog, on podreu trobar informació sobre les activitats centrals de l’efemèride (des de la seva exposició fotogràfica dels anys 20 i 30 a Catalunya Aquí comença tot : els primers anys de Ràdio Barcelona, fins als concerts que es duran a terme a la seva seu, passant pel concurs “Idea Radio”). Dos dels apartats del blog estan dedicats a documents sonors. Un, 90 anys, 90 veus, incorpora missatges de personalitats vinculades d’una manera o altra a Ràdio Barcelona que, en dos minuts, resumeixen la seva relació amb l’emissora. L‘altre, amb talls de veu extrets de l’arxiu històric, alguns dels quals pertanyen a l’Archimag, que custodia la BC.

Els aniversaris de Ràdio Barcelona han anat deixant una empremta que encara dura. Per parlar només dels més significatius, per a la commemoració del 30è aniversari el 1954, l’emissora va crear els primers Premios Ondas, que es van lliurar el 14 de novembre d’aquell any i que han esdevingut una cita imprescindible per al reconeixement del treball fet en mitjans de comunicació, encara avui. El disc 50 aniversario de Radio Barcelona va suposar recopilar, en 2 discos LP, una selecció de talls de veu, esdeveniments i programes que s’havien emès fins el 1974. La narració va ser a càrrec del conegut presentador Joan Castelló Rovira amb guió de Ventura Porta Rosés i sota la direcció de Jordi Janer, del qual parlarem més endavant. L’exposició Temps de Ràdio va servir per celebrar el 75è aniversari i es va dur a terme al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona del 12 de novembre de 1999 al 6 de febrer del 2000. Per a aquella ocasió, la Biblioteca de Catalunya va digitalitzar molts dels talls de veu de l’Archimag que els ciutadans podien escoltar en el recorregut de l’exposició, i que es van editar juntament amb el catàleg.

Tot i que no es pot considerar pròpiament una activitat lligada a un aniversari, el 1934 -deu anys després de la primera emissió- Ràdio Barcelona va importar d’Alemanya la primera màquina enregistradora de discos instantanis, de la casa Propavoz. Altres celebracions d’aniversari de Ràdio Barcelona han deixat testimonis impresos i sonors, que podeu consultar als fons de la Biblioteca com, per exemple, el radioteatre La radio: gran protagonista, escrit per a celebrar els seus 47 anys. O la tertúlia sobre la radiodifusió a Espanya, preparada amb motiu del 60è aniversari, que va reunir al programa “Las Cenas de La Dorada”  Marcelino Rodríguez de Castro, director de Radio Minuto, Jorge Arandes, director de Radio Salud, Iñaki Gabilondo, cap d'informatius de la SER, Charly Diego, realitzador de programes de Ràdio Barcelona, Juan Manuel Soriano, director adjunt de RNE a Catalunya i José Luis Surroca, director de Radiocadena, amb la locució del sempre present Joan Castelló Rovira.

La Biblioteca de Catalunya s’uneix a la celebració d’aquest norantè aniversari, com ja ho va fer en ocasió dels seus 70 anys el 1994, quan els seus fons històrics es van dipositar en aquesta institució. Aquell mateix any, es va editar 78 r.p.m.: selecció dels fons de Ràdio Barcelona cedits a la Generalitat de Catalunya, un disc commemoratiu que recollia una selecció de músiques de la col·lecció de l’amplíssima discoteca de l’emissora, i que us podeu descarregar gratuïtament a la botiga virtual de la BC. Al mateix temps, sortia a la llum el llibre de Rosa Franquet Ràdio Barcelona: setanta anys d'història (1924-1994).  

Celebrar-ne els aniversaris, però, no ha estat l’única activitat de la Biblioteca de Catalunya vinculada amb aquest fons. Cal recordar que, a la relació contractual amb Ràdio Barcelona, consta el compromís de la Biblioteca per digitalitzar el fons sonor de l’Archimag. Aquest compromís s’ha anat duent a terme bàsicament de dues maneres: amb una digitalització progressiva a demanda (tant dels usuaris de la biblioteca com dels mateixos professionals de Ràdio Barcelona) i amb una altra de massiva, que es va fer gràcies a una dotació econòmica especial l’any 2007.

L’Archimag és un arxiu d’unes 10.000 bobines sonores, que poden contenir aproximadament 6.000 hores de ràdio. Per a la digitalització massiva d’aquest fons, la Biblioteca de Catalunya va presentar un projecte que posava a disposició dels usuaris una selecció de 967 bobines d’àudio amb un contingut variat: radioteatres, programes sencers i talls de veu significatius o destacats. Aquests documents formen part del repositori digital de la institució, que en el futur permetrà als usuaris accedir directament als documents digitals de preservació des del catàleg. Mentre això no sigui una realitat, aquests  fitxers són accessibles, i s’identifiquen al catàleg com a exemplars que són al “Repositori intern”.

A més de facilitar l’accés als documents amb un format virtual, la tasca de digitalització ha servit  perquè la mateixa emissora pogués desenvolupar un sistema de gestió de la informació que li permetés racionalitzar els processos interns de treball, reutilitzant així el seu patrimoni i retornant-lo als ciutadans.^[1] Part d’aquest patrimoni, però, no sempre ha quedat en mans de l’emissora. La Biblioteca va rebre una important donació de documents sonors feta per Núria Janer, filla de Jordi Janer (1919-2009), especialista en efectes sonors, cap d’emissions i assessor de direcció a Ràdio Barcelona.  Entre d’altres documents, com els màsters del disc del 50è aniversari que hem citat anteriorment, el fons incloïa una col·lecció de discos Propavoz, enregistrats amb aquella màquina adquirida el 1934. Aquest grup de documents va despertar l’interès de l’historiador de la ràdio Armand Balsebre, el qual en va estudiar el contingut l’any 2007.^[2] La digitalització d’aquests discos, anomenats popularment “instantanis” o “d’acetat”, presenta força problemes tècnics, ja que la seva fragilitat obliga a tractar-los amb molta cura. Tampoc acostumen a estar documentats pel que fa als sistemes emprats per fer l’enregistrament. Si ens fixem en el seu aspecte, és habitual que s’hi produeixin deslaminacions, perquè la seva superfície és laca de nitrat de cel·lulosa, molt sensible als canvis de temperatura. En la col·lecció que ens ha arribat, la digitalització es va fer amb un tocadiscos que permetia graduar-ne la velocitat de reproducció. Enregistrant-los a baixa velocitat s’aconsegueix minimitzar el fregament de l’agulla i disminuir les possibilitats de trencament de la capa.  Hem triat un dels discos per mostrar-lo al blog. Es tracta del noticiari “La Palabra” d’Unión Radio Madrid, que havia absorbit Radio Barcelona el 1930. Entre d’altres informacions i publicitat, dóna notícia del rescat dels supervivents del desastre del dirigible nord-americà MACON, produït per una tempesta el 12 de febrer de 1935 a San Francisco.

Tanquem aquest apunt de la mateixa manera que es tanca el discurs expositiu de la mostra fotogràfica dels 90 anys de Ràdio Barcelona a la Sala Ciutat de l’Ajuntament: amb una cita al ninot Míliu, de Toresky. Míliu fou un dels ninots del ventríloc i locutor de Ràdio Barcelona “Toresky” (Josep Torres Vilalta, 1869-1937). El Míliu que s’exposa en aquesta sala, juntament amb  un bust de Toresky,  van aparèixer en unes dependències de la Biblioteca ara fa deu anys. El ninot es va fer restaurar i es va exhibir per primera vegada en la Jornada de Portes Obertes de la Biblioteca el setembre del 2004. Si voleu sentir-lo parlar, us deixem una mostra sonora que correspon a una edició discogràfica de la casa Odeón del 1930, sota el títol Quién es Emilio. Així, si mai el veieu, no solament us sonarà el seu aspecte entremaliat, sinó que en recordareu la veu i el relacionareu amb 90 anys d’història radiofònica del nostre país.

Margarida Ullate i Estanyol
Ramon Sunyer

Unitat de Sonors i Audiovisuals

1. Sánchez, F. Xavier. "La ràdio i els arxius sonors com a patrimoni documental. Un cas pràctic: la Fonoteca de Ràdio Barcelona". VII Col·loqui: La ràdio i els arxius sonors com a patrimoni documental. (2004) 

 2. La Universitat Autònoma de Barcelona, d’on Balsebre és catedràtic de Comunicació Audiovisual, conserva una col·lecció de guions dels primers anys de Ràdio Barcelona. Vegeu: http://ddd.uab.cat/collection/guirad