“Si Dios concede a mis labios
El necesario valor,
Y no asusta á mis oyentes
Tan Terrible relacion”.

Així comença el Fullet Bonsoms 2.092 de la Biblioteca de Catalunya on s’expliquen “los horrorosos estragos hechos por una lluvia espantosa en el Principado de Cataluña el dia 24 de agosto del presente año de 1842”.

No sabem si aquest és el mateix aiguat que va sorprendre Hans Christian Andersen a l’Hotel Orient de Les Rambles de Barcelona. D’aquella experiència en va sorgir La donzelleta de la mar, més coneguda com La sireneta, i de la que la BC guarda els dibuixos originals que Mercè Llimona va realitzar per una de les edicions en català.

Però els desastres naturals no sempre han servit com a font d’inspiració de contes amb final feliç. Wilma, Katrina, Sandy són noms que últimament han sonat molt i no precisament a les emissores musicals. “Muertes, destrozos, ruinas, ayes, quejidos, lamentos; de víctimas a millares; derrumbamientos a cientos...”, com descriu el romanç 1.220 de la BC sobre un terratrèmol a Nàpols el 1857, són paraules íntimament relacionades amb aquests noms.

N’hi ha molts que diuen que aquestes desgràcies són culpa del canvi climàtic, però en el següent apunt us mostrarem que aquesta afirmació no és ben certa, ja que des de ben antic castiguen la Terra, i sovint n’hi ha referències.

El 1829 a Vich es publiquen els Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierra acaecidos en Cataluña á principios y mitad del siglo quince, de cuyo azote ó se vió enteramente libre ó esperimentó ligeros daños la ciudad de Vich por la intercesión de su hijo y patrono S. Justo confesor, on llegim: “Por este tiempo (año 1420) cada dia en Cataluña bramaba la tierra y temblaba toda desde Tortosa hasta Perpiñan”. És a dir, que ja es conserven documents del segle XV sobre aquesta mena de cataclismes.

A la col·lecció de Fullets Bonsoms i de Romanços de la BC es poden consultar moltes descripcions d’aquests “terribles successos” ocorreguts tant a terres catalanes com a la resta del món: globus de foc, fúria de les aigües, misèries, ruïnes, mort d’habitants, fins i tot l’erupció d’un volcà a l’illa de Sangir, a l’Oceania, o també l’espantós terratrèmol de Lisboa del dia de Tots Sants de 1755.

Com veieu, la majoria són escrits en castellà, però també trobem un romanç de 1829 fet a Vich sobre La relació breu y compendiosa de las desgracias que han causat en Orihuela... los terremotos de la tarde del 21 de Mars del corrent any 1829: “Lo dia 21 de Mars de 1829 será sempre un dia de llanto, de aflicció, y de dol”.

Tots aquests fets són segurament encara molt més funestos que la seva descripció. Per acabar, però, aquestes paraules de Xènius publicades a La Veu de Catalunya el 23 de abril de 1906, després del terratrèmol de San Francisco: “Cada dia l’edifici de l’existir dels homes s’assenta més i més en la roca viva d’eternitat, que no pot donar pas al torrent de lava de cap volcà, ni tremolar ab el tremolor de cap terratrèmol...”.

Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents