La documentació patrimonial és una eina extraordinària per conèixer la història passada però també per comprendre la història més recent o coetània. En aquests dies que a les portes orientals del continent europeu hi ha una guerra, si mirem al fons de la BC hi podem trobar diversos testimonis històrics de guerres anteriors en aquesta mateixa zona, i testimonis documentals, de relacions de la biblioteca o de personatges catalans amb Ucraïna.  

Isidor de Kiev, bisbe metropolità de Kiev i de Rússia al s. XV, el 8 de juliol de 1453 va escriure una carta des de Creta sobre una invasió turca, en aquell moment el gran invasor, a Kiev. Aquesta carta es conserva en un volum miscel·lani de textos sobre historia: “Littera missa universis orthodoxis per cardinalem grecum super invasione et capcione urbis Constantinopolis facta per regem turcum in anno MCCCCLIII.”

Pel que fa a testimonis històrics gràfics, els mapes i gravats sobre La guerra de Crimea, entre 1854 i 1856 reflecteixen el ressò que va tenir i la manera d’informar i representar gràficament aquesta guerra que va enfrontar França, Turquia i Anglaterra amb l’Imperi rus. Esquemes i mapes dels moviments de les tropes aliades; representacions de l’exèrcit aliat, i cartografia de l’Europa de l’est el 1853:

- Teatro de la guerra en Crimea, representa les batalles sobre el mapa, i el setge de Sebastopol.

- Una representació cartogràfica de l’Europa de l’est, just abans de l’inici de la Guerra de Crimea, el 1853.

- Un mapa de la península Crimea, amb miniatures gràfiques dels enclavaments de les tropes, que al revers té un gravat amb els caps de les tropes aliades, i les banderes corresponents. Aquest document es va publicar a The Illustrated London News Record of the Glorious Reign of Queen Victoria 1837-1901: The Life and Accession of King Edward VII. and the Life of Queen Alexandra".

- Un gravat del setge de Sebastopol, publicat a Barcelona després de 1855.

Un altre testimoni són les relacions entre institucions científiques i acadèmiques, com són les cartes rebudes per Josep Ramon Bataller, relatives a la Institució Catalana d’Història Natural, que conté una carta de 1936 del director de la biblioteca de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna que agraïa i es congratulava de tenir lligams amb aquesta institució i intercanviar publicacions.

En l’arxiu administratiu de la BC, hi podem trobar les relacions que van tenir Jordi Rubió i Felip Mateu amb Kiev. En el cas de Jordi Rubió l’any 1931 va tenir contacte amb l’Institut de Geologia d’Ucraïna.

I en el cas de Felip Mateu, la BC va fer intercanvis de llibres amb la Biblioteca de la República d’Ucraïna, entre el 1968 i el 1969.

Hem recuperat documents històrics i documentació que testimonia relacions intel·lectuals i acadèmiques amb Ucraïna per fer visible aquest país i la seva història en el nostre fons. Aquest breu recorregut des de Kiev i Crimea, per documents que expliquen les relacions amb institucions catalanes, d’una banda; i representen fets històrics ocorreguts a Ucraïna, de l’altra, són la mostra que, al llarg dels segles, ha estat escenari de guerres i invasions, com ho és, malauradament, avui.

Mercè Comas

Servei d’Accés i Obtenció de Documents