El 24 de gener de 1913 es publicà el conjunt de vint-i-quatre normes que havien de reglamentar l’ortografia catalana. Aquest ambiciós projecte de l’Institut d’Estudis Catalans, requerí l’existència d’una Comissió formada per membres de totes les seccions: Antoni Mª Alcover, Joseph Mª Bofill, Guillem Ma de Brocà, Josep Carner, Frederic Clascar, Pere Corominas, Pompeu Fabra, Miquel A. Fargas, J. Massó i Torrents, Joaquim Miret y Sans, Miquel S. Oliver, Eugeni d'Ors, August Pi Suñer, Josep Pijoan, J. Puig i Cadafalch, A. Rubió y Lluch, Lluís Segalà,  E. Terradas, R. Turró.

És sabut que el paper de Pompeu Fabra fou essencial en la reglamentació de la llengua i en aquest cas també fou qui liderà el projecte comptant amb el suport de Prat de la Riba. Aquestes vint-i-quatre normes no foren exemptes de polèmica entre els mateixos estudiosos de la llengua.Tot i així s'aconseguí un consens general i el text de les 24 normes fou difós a través dels mitjans del moment com La Veu de Catalunya (31-01-1913), actualment digitalitzada per la BC i accessible a través d'ARCA.

Però, què deien exactament les normes que es van aprovar? A continuació transcrivim de manera sintètica el seu contingut:

1-   No s’escriuran amb a sinó amb e la terminació del plural dels noms en a […]

2-   S’escriurà g i no j davant de e, i […]

3-   Dins l’ortografia catalana trobem usades: Una h etimològica, h que correspon a una h llatina o a un esperit aspre grec […]

4-   Els nexes greco-llatins ph, th, ch i rh seran reemplaçats (com ja és costum de fer-ho) per f, t, c o, qu i r, així, no s’escriurà philosophia, theorema […]

5-   La i asil·làbica darrera de vocal no s’escriurà y sinó i [...]

6-   La partícula copulativa provinent de la conjunció llatina et [...] serà escrita i (jo i tu) no y (jo y tu).

7-   S’escriuran amb l doble (pronunciada l+l) no sols els mots com carretel-la, potxinel-li [...] sinó en tots els mots erudits que en llatí presenten ll [...]

8-   M i n interiors davant de consonant. Davant de b, p i m s’escriurà constantment m [...] davant de f: s’escriurà per regla general m [...], Davant de n s’escriurà n o m (no mp) [...]. Davant de c i t: s’escriurà mp en els mots presos del llatí els quals presenten en aquesta llengua el nexe mpt. Ex. exempció [...]

9-   Preposició provinent de apud : ab i, amb l’adjunció d’una nasal, amb [... ] s’escriurà amb

10- S’usarà q i no c, davant de u asil·làbica, la qual s’escriurà amb dièresi (ü) davant de e i de i, i sense davant de a i de o. Ex: quatre, quan, quant [...]

11- Dins les paraules erudites s’escriurà rigorosament s o ss segons que el llatí presenti s o ss [...] El prefixe  trans- no serà mai escrit tranz-

12- El sò de s sorda, que, seguint un criteri alhora etimològic i tradicional, tothom convé a representar per c davant de e, i, en mots com cent [...] s’escriurà anàlogament amb ç i no amb s [...]

13- Se conservarà la lletra x (pronunciada cs, c o gz) dins els mots erudits que en llatí presenten x  [...]. Exemples de x pron. Cs convexe, perplexe...

14- Les plosives finals són representades, adés per g, d, b, adés per c, t, p. S’admeten la g, la d, i la b finals en els mots erudits que en llatí presenten g, d, b [...] Ex. esòfag, pròleg... [...]

15- En fí de paraula, s’escriurà tx dins els pocs mots com despatx, esquitx, els derivats dels quals presenten tx (despatxar...) [...]

16- Quan, per les regles d’accentuació, calgui accentuar gràficament una a, una e oberta o una o oberta, s’emplearà l’accent greu, en els altres casos s’emplearà l’accent agut [...]

17- Davant de vocal o h no s’escriurà al, del, pel, sinó a l’, de l’, per l’. Ex. a l’avi, de l’home, per l’aire [...]

18- S’admeten les formes sil·làbiques em, et, es, etc. al costat de les formes sil·làbiques tradicionals me, te, se, etc. Ex. Mai et veia i Mai te veia [...]

19- Darrera de vocal que no sigui una i o una u pertanyents a un diftong decreixent, s’usaran les formes sil·làbiques. Ex.: Porti els llibres, Els papers i els llibres [...]

20- Són invariables els dos pronoms àtons hi i ho

21- Li és el datiu del pronom de tercera persona (Dóna-li el pa); L’hi és la combinació de l’acusatiu i del datiu del dit pronom (Vol el pa; dóna-l’hi) [...]

22- No s’admeten les formes els-e, ens-e, etc. ni an-e, amb-e

23- Se separarà mitjançant un guionet els verb dels pronoms àtons afixats. Ex.: donar-me, enviar-nos, rentar-te [...]

24- No s’escriurà pera sinó per a.

Fins aquí hem resumit els vint-i-quatre acords que constituïren la base dels criteris ortogràfics de la llengua catalana. La Biblioteca de Catalunya conserva el  document imprès signat per tots els membres de la Comissió amb topogràfic Ms. 2361, procedent del fons Jaume Bofill i Mates. El treball d’aquesta Comissió de l'Institut d'Estudis Catalans representà un pas importantíssim per la cultura i llengua catalanes.

El proper 31 de gener l'IEC convoca un acte de commemoració d'aquest centenari.

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents