Arran de la sentència Padawan de l’any 2010 (21 d’octubre) sobre l’aplicació del cànon digital a Espanya, en què s’eximeix a les empreses i administracions del pagament de cànon per còpia privada dels suports adquirits amb finalitats de còpia de documents no protegits per drets de propietat intel·lectual, la normativa espanyola s’ha hagut de corregir per donar-hi compliment.

Des de l’any 2008 que aquest cànon s’havia ampliat a nous suports (ORDEN PRE/1743/2008, de 18 de junio, por la que se establece la relación de equipos, aparatos y soportes materiales sujetos al pago de la compensación equitativa por copia privada, las cantidades aplicables a cada uno de ellos y la distribución entre las diferentes modalidades de reproducción, BOE 19/6/2008). Aquesta ordre fou anul·lada el 24 de març de 2011 per l’Audiència Nacional i el passat juliol de 2011 el Congrés dels Diputats va votar a favor d’una proposició no de llei que demana al govern la supressió del cànon pels suports.

A les biblioteques, com a moltes altres institucions i empreses, des de l’any 2004 s’ha pagat el cànon per tots els suports adquirits (CD’s DVD’s) amb finalitats de treball intern, d’arxiu o de còpia de documents generats per la pròpia institució. Advocats com David Bravo i Javier de la Cueva, defensen que les institucions poden reclamar els diners abonats de forma indeguda i de manera retrospectiva. En aquest sentit han sortit a la premsa diverses notícies sobre les intencions de reclamació del cànon per part d’administracions públiques però caldrà veure si continuen en peu i quin és el seu desenvolupament.

El que és cert és que l’entorn digital i els programes d’intercanvi de continguts estan generant un debat molt controvertit entre titulars i usuaris; el passat 19 de desembre de 2011 una sentència ha absolt al creador de programes d’intercanvi de fitxers, mentre que els titulars continuen fent pressió per protegir els seus actius. Recentment el passat 19 de gener l’FBI ha tancat Megaupload i n’ha arrestat els seus treballadors. Aquest fet ha iniciat un pols intens entre titulars i usuaris i ben segur que marcarà tendències.

En aquest moment existeixen lleis que pretenen controlar l’ús il·lícit de materials subjectes a drets de propietat intel·lectual a la xarxa. A França el 2009 es va aprovar la llei HADOPI, al Regne Unit el 2010 The Digital Economic Act, a Espanya es va aprovar la Ley de economía sostenible (Sinde) que en la seva Disposición final quadragèsima tercera tracta el tema de les descàrregues de continguts, està pendent el reglament. Un projecte de llei que ha generat molta controvèrsia recentment és SOPA  Stop Online Piracy Act que ha provocat una apagada digital liderada per Viquipèdia i recolzada pels grans gegants de la Xarxa.

El debat continua obert i no sembla tancar-se de moment, ja que el quid de la qüestió continua sent trobar una solució que sigui justa per als creadors i per als usuaris.

Núria Altarriba
Servei d’Accés i Obtenció de Documents