Clarà, Josep

(Olot, 1878 - Barcelona, 1958)

Escultor, dibuixant i pintor

Josep Clarà i Ayats es va formar com a dibuixant en l’Escola de Belles Arts d’Olot, ciutat on va néixer. Allà va rebre classes del pintor Josep Berga Boix. Anys més tard va ingressar a l’Escola de Belles Arts de Toulouse, a França.

Es va traslladar a l’École des Beaux-Arts de París, on va rebre la influència dels escultors Auguste Rodin, Antoine Bourdelle i, sobretot, Aristides Maillol. Tot i que primerament es va orientar cap al simbolisme (Èxtasi, 1903) amb el contacte amb aquests artistes va desenvolupar una estètica que aquí a Catalunya es va batejar amb el nom de Noucentisme, moviment dintre del qual Clarà seria considerat una figura cabdal.

El 1909 va tornar a Catalunya, i durant les dues dècades següents va continuar la seva consagració internacional. La seva obra aleshores es va decantar cap a un classicisme de formes lligades al Mediterrani. Els nusos i els retrats eren els seus gèneres més comuns.

Amb l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Clarà va rebre l’encàrrec de fer diverses escultures per a la Plaça de Catalunya de Barcelona i per Montjuïc: Joventut, La Deessa, Serenitat, Fertilitat... El crack econòmic del 1929 i l’èxit que cultivà a Catalunya van propiciar que s’establís de manera definitiva a Barcelona.

Després de la Guerra Civil espanyola va haver de fer una obra pública: el Monument als caiguts (1950), conjunt escultòric que va ser destruït per la Plataforma Antifeixista anys després de la seva mort, que es produí el 1958 a Barcelona.

Viquipèdia

Real Academia de la Historia

Enciclopèdia Catalana