Brull i Vinyoles, Joan

(Barcelona, 1863-1912)

Pintor

Joan Brull i Vinyoles va ser un pintor i crític d’art que  va desenvolupar la seva obra a finals del segle XIX i inicis del XX. Inicialment va  plasmar un estil realista en les seves obres, però amb els anys va centrar-se en el simbolisme.

Brull s’havia format a l’Escola de la Llotja barcelonina. Va assistir al taller del pintor realista Simó Gómez i, a la mort d’aquest, Ramón Padró el va portar a treballar per diversos llocs d’Espanya i Madrid. Gràcies al mecenes Antonio Garriga va poder marxar a París on va contactar amb el que ja seria el seu estil definitiu, el simbolisme, a través de Raphäel Collin, el seu professor a l’Acadèmia Colarossi.

Va viure després a Girona, on va obrir la “Gran Acadèmia Moderna”, en què donava  classes de pintura amb Prudenci Bertrana.

De nou a Barcelona, Brull va viure l’ambient modernista de finals del XIX, articulat al voltant de Ramon Casas, Santiago Rusiñol, les tertúlies de la taberna Els Quatre Gats i les Festes Modernistes de Sitges.

De nou a França, a Neuilly-sur-Seine, va participar a l’Exposició Internacional Universal de 1900, en què va ser premiat amb dos quadres.

A inicis del segle XX, Joan Brull es va instal·lar definitivament a Barcelona, on va començar a exercir com a crític d’art al setmanari Joventut.

Brull va morir el 1912  a Barcelona. El seu deixeble Josep Dalmau va organitzar una exposició retrospectiva l’any 1924.

Viquipèdia

Enciclopèdia Catalana

Real Academia de la Historia