La Secció de Material Menor de la Unitat Gràfica conserva, com a material efímer, els calendaris ingressats per Dipòsit legal des de l’any 1981 fins al 2011, any en què la Llei 23/2011, de 29 de juliol, va modificar el tipus de publicacions objecte de dipòsit deixant-ne exclosos els calendaris.

Els calendaris són una tipologia de document considerat ephemera, funcional i quotidià que, més enllà de la seva funció pràctica principal, se solen publicar incloent continguts molt variats. En trobem amb obra d’artistes, amb fotografies d’arxiu o imatges del patrimoni, sobre entitats de tota classe, per a difondre causes solidàries, amb finalitats educatives, etc.

Com a material efímer, els calendaris no es catalogaven individualment sinó en reculls genèrics. Aviat, però, es va considerar que calia tractar de manera més específica una part dels calendaris per a recuperar-los millor, ja que molts contenen obra d’artistes o són obra de professionals catalans de l’àmbit de les arts gràfiques, o bé també perquè difonen temes d’àmbit català.

Aquests calendaris considerats “d’autor” s’han anat separant al llarg dels anys per tal de donar-los un tractament catalogràfic individual. L’objectiu era, per una banda, permetre la seva localització en el catàleg i, per l’altra, la difusió d’aquest material, sovint oblidat per a l’estudi de la nostra història.

Aquest any 2025 s’ha fet una anàlisi de tots els calendaris considerats d’autor que quedaven pendents de classificar i catalogar a la Secció de Material Menor. S’han introduït tots en el catàleg i s’han posat a disposició dels investigadors. En aquest apunt s’expliquen les principals tipologies que s’han trobat i alguns exemples destacats.

Calendaris artístics

D’entre els calendaris amb obra artística, en trobem un grup de singulars pel fet d’estar impresos sobre làmines de suro. Contenen il·lustracions dels palafrugellencs Maria Ribot i Lluís Bruguera, dos artistes que capten l’essència dels temes i paisatges de l’Empordanet i Palafrugell.

Maria Ribot (1925-1992) fou una pintora i gravadora que va desenvolupar la carrera artística en paral·lel a seva activitat professional. Les obres de l’artista incloses al calendari de l’any 1990 són gravats acolorits que representen la vida de Palafrugell i l’entorn.

Lluís Bruguera és un mestre de l’aquarel·la amb un estil propi. Els calendaris de suro d’aquest artista recullen il·lustracions de temes variats, entre els quals destaquem els dedicats a la vinicultura, als oficis artesans o a escenes de pescadors.

Bruguera practica i imparteix tallers d’sketching, una modalitat de dibuixar al natural en exteriors que s’exerceix sovint en trobades en grup, com les que es fan anualment al poble de Sant Llorenç de la Muga. D’aquestes trobades mostrem el Calendari de 2020 amb una selecció de les aquarel·les realitzades, entre les quals destaquem la de la il·lustradora Montse Sanchiz.

Pagès editors dedica els calendaris de la col·lecció Ars Fugit a artistes de les terres de Lleida, com el de la il·lustradora Sonia Alins o el de Carles Porta, il·lustrador, dissenyador gràfic i animador, responsable des de 1997 de la imatge la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya.

Calendaris de natura

La representació de la natura, la flora i la fauna a través de l’art és una especialitat que requereix un gran domini de la tècnica, ja sigui en la fotografia o el dibuix científic. Un expert en aquest art va ser el reconegut primatòleg Jordi Sabater i Pi (1922-2009), de qui en conserva el fons la Universitat de Barcelona. Amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, la UB publicà el calendari de sobretaula de 2022 amb una selecció dels seus treballs.

Un altre artista català destacat en aquesta disciplina és Toni Llobet, il·lustrador naturalista del calendari d’ocells de Cossetània de l’any 2024.

L’Excursionisme i la fotografia de paisatges queden ben representats en els calendaris publicats per centres excursionistes, com els del Centre Excursionista de Terrassa o els de la UEC, amb imatges de diversos fotògrafs especialitzats en el gènere com Pasqual Garriga i Martí. Un altre fotògraf que treballa en aquesta disciplina és Francesc Muntada, qui té una obra extensa sobre el patrimoni natural de Catalunya publicada en molts llibres. Les seves fotografies de paisatges dels Pirineus les trobem en els calendaris publicats per l’editorial Alpina.

També resulten interessants els calendaris que difonen el patrimoni d’espais naturals que, a part de mostrar imatges de gran bellesa, també contenen informació científica sintetitzada o es publiquen amb una finalitat sensibilitzadora. És el cas de la sèrie de calendaris publicats per l’Ajuntament de Prat del Llobregat sobre el delta del Llobregat, els Calendaris naturalistes, lingüístics i literaris de les Valls d’Àneu, amb notes d’especialistes, el dedicat als ocells dels entorns de secà lleidatans, amb fotografies de Jordi Bas i informació geogràfica, o el calendari Món rural viu 2012-2013 sobre custòdia del territori publicat per l’Associació Trenca.

Entre el grup de calendaris dedicats a la natura, en conservem uns d’especials per la seva elaboració amb flors i fulles assecades, creats per Rosa Rocabayera de Creacions Artesanes.

Calendaris amb fotografies antigues i d’àmbit local

Els calendaris són un bon canal per a difondre fotografies d’arxiu o provinents de fons personals. Volem destacar els calendaris de cròniques locals, que recorden la història amb imatges dels fons dels fotògrafs que han documentat la vida d’una localitat. D’aquest tipus trobem el calendari de 2003 sobre la història de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa, amb un recull de fotografies del terrassenc Joan Biarnès (1909-1969), el de 1993 dedicat a l’Escala, amb imatges de Josep Esquirol (1874-1931), o el de Salou 2002 sobre el Carrilet de Reus a Salou, amb fotografies d’autoria diversa provinents del fons de l'Arxiu Històric Municipal.

Els àlbums familiars o les fotografies anònimes es converteixen també en testimonis de la seva època. En són un exemple les de veïns fent vida al mar a l’entorn de Palafrugell publicades al calendari de 2011-2012, o les de carrers i de la vida social de Barberà incloses al calendari de 2009.

Els ajuntaments o entitats d’una localitat sovint editen calendaris per a promocionar el seu patrimoni o les activitats i projectes que s’hi desenvolupen, comptant amb la col·laboració de professionals, historiadors o grups de recerca locals. Els calendaris de Sant Pere de Riudebitlles i de  Torrelavit recullen la tasca investigadora d’aquestes associacions al voltant de temes concrets.

Trobem també els de Vilassar de Mar, amb la participació de cronistes de la localitat, o els de Granollers, amb imatges de Pere Cornellas, el fotògraf que ha documentat durant més de vint anys els esdeveniments del municipi. Sobre el patrimoni de Manresa, Caixa Manresa publicà el calendari dedicat al canal medieval la Sèquia, mentre que des de l’Ajuntament publicaven el calendari 2010 amb motiu del premi Educa Manresa per a projectes de civisme, dissenyat per l’estudi manresà Graphikus.

Calendaris solidaris i educatius

Les entitats solidàries utilitzen els calendaris per a difondre la seva tasca o recaptar fons. Club Vaixell o la Fundació Talita  aprofiten el reclam dels retrats amb personatges públics; en el cas de Talita amb la col·laboració de molts fotògrafs, entre els quals trobem Leopoldo Pomés, Colita o Chema Conesa.

El Col·lectiu Eixarcolant, dedicat a recuperar espècies silvestres i varietats tradicionals, promou el consum responsable i els hàbits en sostenibilitat a través dels calendaris del bon consumidor. Els set calendaris que conservem estan il·lustrats amb aquarel·les d’Estela de Arenzana.

Calendaris per a fer visibles les dones

Per acabar, volem destacar els calendaris que es publiquen per a visibilitzar dones catalanes. En aquesta línia trobem la sèrie de l’Institut Català de la Dona, sobre dones que han sigut referents a Catalunya en diverses professions: les bibliotecàries, les treballadores socials, les fotògrafes pioneres, etc.

Des de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Tàrrega reivindiquen les dones targarines al calendari de 2023, amb il·lustracions de David Aguilera Fàbrega, artista de Guimerà que signa com “Locigronet”. La tasca de les dones del medi rural queda representada en les il·lustracions de l’artista bagenc Quim Moya en el calendari de 2008, publicat pel Grup de Dones dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya.

Els calendaris, doncs, ens serveixen per a molt més que per allò perquè són concebuts. A través d’aquest objecte que tenim sobre la taula o penjat a la paret, també podem conèixer part de la nostra cultura i societat, descobrint artistes, entitats, patrimoni, història i projectes locals, etc.

Com apuntàvem al principi de l’article, els calendaris, des l’any 2011, han quedat exclosos de l’obligació de dipòsit legal. Tot i això, sempre serà interessant continuar rebent-ne com a donatius per tal de deixar constància d’aquesta part del patrimoni.

Alba Suñé
Secció de Material Menor
Unitat Gràfica

Bibliografia

Fons Maria Ribot

Ajuntament de Terrassa - Arxiu Municipal

Fons d'imatges Josep Esquirol - Museu de l'Escala

Carles Porta

Som Granollers

Fons Jordi Sabater Pi

Col·lectiu Eixarcolant

Francesc Muntada

Lluis Bruguera