Coberta de la revista Ritmo, núm. 423 (agost de 1972) dedicada a Perfecto García Chornet amb motiu de la concessió
                                                  del premi "Pilar Bayona".[Top.: BC, 78/157-Fol (1929-2006)].                                             

En els darrers anys l'arribada dels fons dels músics Joaquim Homs (Barcelona, 1906 — 2003), Francesc Taverna-Bech (Barcelona, 1932 — 2010) i Ramon Codina (Manacor, 1936) documenta el vincle amb Perfecto García Chornet (Carlet, 1941 — Alzira, 2001), així com el d'aquest pianista amb altres compositors dels Països catalans.

El 2026 coincideixen dues efemèrides relatives al músic valencià: el 85è aniversari del naixement i el 25è aniversari de la mort. Dues bones raons per fer una aproximació a partir de material bibliogràfic, correspondència, programes de concert, articles i partitures pertanyents a fons personals d'altres músics que es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

Deixeble de Daniel de Nueda al Conservatori Superior de Música de València, García Chornet destaca a nivell professional com a docent i intèrpret. En el primer àmbit imparteix classes al Conservatorio Profesional de Música de Murcia i el 1974 sol·licita la càtedra de piano al conservatori valencià per raons diverses «pero sobre todo porque soy valenciano y musicalmente Valencia tiene mucho más ambiente».¹ A petició del director d'aquest conservatori, Amando Blanquer, també n'és secretari a partir del 1975.² A més, col·labora en les classes de música de cambra dels cursos de Música en Compostela l'any 1972.³ Bon coneixedor del món acadèmic, arranja Ejercicios, Estudios y Obras para piano (1984) amb la intenció, segons les seves paraules, de «facilitar al novel estudiante de piano la adquisición del material que se exige en los conservatorios».

Conscient de la importància d'una bona formació, continua el seu aprenentatge. És pensionat de la Fundació Santiago Lope, la Diputació de València i la Fundación Juan March i rep dues beques per assistir als cursos de Música en Compostela.⁴ Allà coincideix amb el compositor Ramon Codina Bonet que posteriorment l'ajuda en l'organització d'un concert a Mallorca. La familiaritat entre ambdós músics queda reflectida en el comiat efusiu i en altres comentaris de caire personal d'una carta datada el 1968, en la qual li agraeix que li dediqui l'obra Contes d’Anaïs als meus fills.

La correspondència intercanviada amb Joaquim Homs i Francesc Taverna-Bech abasta al voltant d'una dècada, en concret des de 1971 a 1982 i des de 1977 a 1986 respectivament. El contacte entre García Chornet i Homs es produeix per indicació del compositor Tomás Marco i arran de la voluntat del pianista d'interpretar composicions de Robert Gerhard (Valls, 1896 — Cambridge, 1970), mestre i amic d'Homs. A través d'una vintena de documents, García Chornet fa evident el desconeixement existent al voltant del compositor vallenc i la seva obra.⁵ Aconsegueix alguns enregistraments sonors i partitures a través d'Homs, altres composicions les demana directament a l'editorial londinenca encarregada de publicar l'obra de Gerhard o aprofita els seus propis viatges per adquirir-les.⁶ La correspondència evidencia els problemes per aconseguir uns articles publicats a la revista Imagen y sonido i alguns enregistraments —entre els quals Don Quixote i una simfonia; així com els intents infructuosos de contactar amb Leopoldina Feichtegger, Poldi, vídua de Gerhard.⁷

Des de l'inici, l'interès del pianista també inclou l'obra d'Homs, amb qui estableix llaços d'amistat visibles a la correspondència i que fa extensius a la filla del compositor, Pietat Homs Fornesa. Al llarg dels anys li demana Variacions sobre un tema popular català (1943), Entre dues línies (1948), Sonata núm. 2 (1954), Dues invencions per a dos pianos (1964), Presències (1967), Impromptu per a guitarra i percussió (1971), Preludi per a clavecí (1976), entre d'altres obres.⁸ Homs li dedica Soliloqui (1972) i també li envia una cinta magnetofònica amb la interpretació de Presències a càrrec d'Eulàlia Solé, a qui García Chornet defineix com una «gran amiga».⁹

            Coberta i primera pàgina de la partitura Preludi per a clavecí, de Joaquim Homs. [Top.: BC, M-JHom-461].
                               Anotació autògrafa del compositor relativa a l'enviament a Perfecto García Chornet.

El fons sonor de la BC disposa d'enregistraments d'algunes d'aquestes peces interpretades al piano per García Chornet. El pianista també enregistra obres d'Homs i Gerhard per a Radio Suisse Romande i Radio Nacional de España —inclosos els Miércoles de R.N.E. al Palau de la Música Catalana.¹⁰ El 1972 enregistra algunes peces a la Radio holandesa, aprofitant la participació en l'International Gaudeamus Interpreters Competition a Amsterdam.¹¹

L'intèrpret se sent honorat quan, el 1973, Homs l'inclou en el projecte d'enregistrar un disc amb les seves peces per a piano. Per aquest motiu, i arran de l'elevat cost del lloguer d'un bon instrument, li diu: «estoy dispuesto a hacer la grabación solamente por los gastos de viaje y estancia».¹² Un cop enregistrat, l'edició es dilata en el temps fins el 1979.¹³

  Recto i verso del programa del concert d'homenatge a Robert Gerhard i Joaquim Homs a càrrec de Perfecto García Chornet.
             Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, 1 de desembre de 1971. [Top.: BC, Fons Joaquim Homs]

L'obra de Gerhard i Homs l'impressionen.¹⁴ Confessa que Dances of Don Quixote de Gerhard «francamente me gusta muchísimo» i Entre dues línies d'Homs «aunque sencilla es de una gran belleza».¹⁵ Més endavant, afegeix que «a medida que voy conociendo más música de Gerhard, me fascina».¹⁶

Divulga l'obra de mestre i deixeble en un primer concert presentat pel propi Homs al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid el desembre de 1971. Posteriorment repeteix el repertori a Barcelona i altres ciutats espanyoles. També porta l'obra d'Homs, de qui es declara «admirador y amigo», al Conservatorio de Murcia.¹⁷  Més endavant aconsegueix que el conservatori de València adquireixi l'obra completa de Gerhard.¹⁸

I, com d'antuvi va fer el pianista Ricard Viñas al visibilitzar i interpretar l'obra de joves compositors, García Chornet divulga l'obra de Gerhard, Homs i altres autors contemporanis com Blanquer, Taverna-Bech, Gaspar Cassadó, Óscar Esplá, Albert Ginastera, Rodolfo Halffter, Heinz Holliger, Eduardo López-Chavarri Marco, Tomás Marco, Frederic Mompou, José Moreno Gans, Manuel Palou, Peter Schat, Karlheinz Stockhauen i Dmitri Xostakóvitx, entre d'altres.¹⁹ També recupera el treball de figures rellevants de totes les èpoques, com ara l'organista valencià Vicente Rodríguez Monllor o els compositors Johann Sebastian Bach, Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquín Turina, José María Usandizaga i Nikos Skalkottas.²⁰

Taverna-Bech, gendre d'Homs, escriu nombroses crítiques musicals sobre les actuacions de García Chornet i sovint les hi fa arribar.²¹ Ambdós músics mantenen contacte professional. El pianista li demana les seves obres. El compositor s'alegra quan s'assabenta que n'enregistra algunes i li escriu el següent:

[...] sinceramente te agradezco del modo más profundo y absoluto tu interés hacia mi música, lo cual me anima a seguir trabajando aunque mis otras ocupaciones me impiden una mayor dedicación en este sentido.²²

El compositor i crític Ramón Barce destaca la refinada tècnica de García Chornet i la seva «ràpida» carrera pianística que trobem reflectida en programes de concert de les gires nacionals i internacionals. Les seves actuacions són a la Fundación Juan March (Madrid), el Teatro Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria), l’Escuela de Estudios Hispanoamericanos (Sevilla), entre d'altres auditoris, alguns dels quals ubicats a països com Argentina, Colòmbia, Equador, Estats Units, Marroc, Mèxic i Portugal. En ocasions acompanya les sopranos Carmen Bustamante, María Ángeles López Artiga i María Orán, els violinistes Juan Llinares, Joaquín Palomares i Salvador Porter, el violoncel·lista Marçal Cervera, el guitarrista José Ramón Calpe, el flautista Vicente Balaguer o l’oboè Francisco Salanova.²³

Durant la seva trajectòria, guanya diversos premis, entre els quals destaquen el premi especial en el III Concurso Internacional de Piano de Tenerife (1968), la Medalla d'or del Conservatori de Brno (1970), el Primer Premio del Concurso Internacional para piano «Pilar Bayona» (1972) i el Premio «Gavota» al millor concertista (1985).²⁴ El Consell Valencià li atorga l'Insignia d'argent l'any 2000. També es nomenat membre d'honor de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla i la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València.

A la seva mort, el 2001, Taverna-Bech escriu el següent:

Potser en aquests darrers decennis el pianista Perfecto García Chornet no era gaire conegut en l'ambient musical català, però tanmateix, entre els anys seixanta i vuitanta ell va contribuir decisivament a la difusió de la nostra música i en especial de Gerhard i Homs. [...]

Home afable i disposat a promoure la música del nostre temps, era un pianista d'una sensibilitat extraordinària per captar els plantejaments heterodoxos de la música actual. Posseïa una pulsació que no solament era precisa i àgil, sinó que també es diversificava en múltiples gradacions colorístiques, alhora que tenia el do de trobar el punt just en què la música passa d'ésser pur símbol gràfic a convertir-se en poesia sonora profundament expressiva.²⁵

Finalment, assenyalar que el vincle entre García Chornet, Homs i Taverna-Bech ens mostra que la curiositat per aprendre i entendre, així com els lligams de respecte i amistat, aporten obertura d’idees, nous repertoris, millors interpretacions, execucions més acurades i ampliació de públic, entre d'altres aspectes. Els vincles són especialment beneficiosos per l’art, en general, i la música, en particular; també per al conjunt d’una societat en evolució continua.

Montserrat Molina Egea
Secció de Música

_________________________________________________________

1 BC, Fons Joaquim Homs: Carta de Perfecto García Chornet a Joaquim Homs, 26 de febrer de 1974.

2 Ibídem, 2 de desembre de 1974.

3 Ibídem, 9 d'agost de 1972.

4 No assisteix a les classes del pianista aragonès Eduardo del Pueyo el 1968, perquè les bases de l'organització impossibiliten la concessió d'una tercera beca. Vegeu BC, M 7466/122, cit. La beca de la Fundació Santiago Lope li permet ampliar els estudis a Darmstad, Saint-Huber i Salzburg.

5 BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 22 de juliol de 1971.

6 Ibídem, 15 de setembre de 1971. Ibídem, 24 de febrer de 1976.

7 Ibídem, gener de 1972. Ibídem, 5 de febrer de 1973. Finalment aconsegueix els articles a través d'Homs, vegeu ibídem, 14 de març de 1973. Per a Poldi, vegeu ibídem, 11 de juny de 1975.

8 Ibídem, 15 de setembre de 1971. Aquestes obres es troben al Fons Joaquim Homs sota els topogràfics BC, M-JHom-571, M-JHom-504, M-JHom-557, M-JHom-407, M-JHom-540, M-JHom-427, M-JHom-461.

9 L'intèrpret li demana una obra dedicada i posteriorment li agraeix la deferència en BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 10 de maig de 1972; i ibídem, 1 d'octubre de 1972. Vegeu també BC, M-JHom-549. Per a la cita, vegeu ibídem, 23 de novembre de 1971.

10 BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 20 de desembre de 1972. Ibídem, 11 de juny de 1975. Ibídem, 2 de desembre de 1974. Ibídem, 24 de febrer de 1976.

11 Interpreta les obres Presències d'Homs i Fetiche de Marco, vegeu BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, gener de 1972. Posteriorment assenyala la dificultat d'un concurs en el qual participen tota mena d'instrumentistes, vegeu BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 26 de febrer de 1972.

12 El pianista apunta les seves vacances de Pasqua o d'estiu com la millor data per reservar l'estudi de gravació i fer l'enregistrament, vegeu BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 5 de febrer de 1973. Vegeu també ibídem, 14 de març de 1973.

13 BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 26 de febrer de 1974. Ibídem: Targetó de García Chornet a Homs, 30 de maig de de 1979.

14 Ibídem, 16 d'agost de 1971. Ibídem, 9 de novembre de 1971.

15 Ibídem, 9 de novembre de 1971.

16 Ibídem: Postal de García Chornet a Homs, 10 de desembre de 1971. Ibídem: Carta de García Chornet a Homs, 11 de juny de 1975.

17 Para la cita, vegeu BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, gener de 1972.

18 BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 11 de juny 1975.

19 En general actua com a solista, tot i que el 1975 forma un grup a València per realitzar concerts mensuals de música contemporània espanyola, vegeu BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 11 de juny de 1975. Pels compositors estrangers, vegeu Fons Francesc Taverna-Bech: Carta de García Chornet a Taverna-Bech, València, 17 de març de 1978.

20 BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 26 de novembre de 1973.

21 El compositor dona notícia de la gira americana del pianista en un article publicat a El Correo catalán i assenyala que «ha sido un modo de recuperar en parte una nota que escribí comentando tus éxitos por tierras americanas, pero que, por misteriosas circunstancias y a pesar de mi reiterada insistencia, no fue publicada». Vegeu BC, Fons Francesc Taverna-Bech: Carta de Taverna-Bech a García Chornet, Barcelona, 20 de gener de 1978. Al mateix temps l'intèrpret li adjunta les crítiques rebudes a EE.UU., vegeu ibídem: Carta de García Chornet a Taverna-Bech, 15 d'octubre de 1977.

22 BC, Fons Francesc Taverna-Bech: Carta de Taverna-Bech a García Chornet, Barcelona, 20 de gener de 1978.

23 El pianista defineix a Salanova com un oboista extraordinari en BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 4 de gener de 1982.

24 A banda de la dotació econòmica, el premi «Pilar Bayona» inclou l'actuació en sis recitals i dos concerts amb orquestra, vegeu BC, Fons Joaquim Homs: Carta de García Chornet a Homs, 10 de maig de 1972.

25 Cita extreta de l'article «En la mort de Perfecto García Chornet» de Taverna-Bech, Catalunya Música, Revista Musical catalana, 205 (novembre de 2001), pàg. 19. Per una aproximació més recent i profunda, vegeu la tesi Interpretación y pedagogía musical. El caso de Perfecto García Chornet como concertista, profesor de piano y gestor cultural (2014) de Jordi Nogués Escribà, consultable en línia a través del portal Roderic de la Universitat de València.