La història de l'enquadernació i el seu estudi, és sobretot, la història del seus elements decoratius, que es basa en la concepció del dibuix i el seu traspàs a les tapes que cobreixen el llibre. Independentment de si les enquadernacions són antigues, modernes o contemporànies, el seu estudi, d’ençà de finals del segle XIX, es converteix en ciència pel seu interès per a la història del llibre, si bé no serà fins a la meitat del segle XX, quan es començarà a parlar de la redacció d'un catàleg col·lectiu d’enquadernacions.
L'estudi de la decoració, dels estils decoratius, dels papers de guardes, la recerca en arxius i biblioteques d'enquadernadors, tallers i propietaris, i l'estudi comparat dels elements ornamentals constitueixen els diferents apartats d'aquesta disciplina.

El veritable valor de l'enquadernació artística resideix en la creació -en la bellesa- i en els gustos determinants de l'època. La signatura de l'enquadernador, la data d'execució, la conservació dels projectes, l'autoria del dibuixant o de la font, o l'existència d'un daurador, afegiran un valor documental al conjunt.

La Biblioteca de Catalunya, a més d'enquadernacions històriques i actuals, té un bon nombre de relligadures artístiques d'autor, tant catalans – Miquel-Rius, Àngel Aguiló, Hermenegildo Miralles i Emili Brugalla entre d'altres, com estrangers – Marius-Michel, Chambolle Duru, Ruban, David – etc. A '’hora de posar-les a l'abast de tothom des d'aquest portal, s'ha fet a partir de les diferents col·leccions i fons que es conserven a la biblioteca, donant, d'aquesta manera, importància als col·leccionistes.