Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 529-530

Troços és la primera d'aquestes publicacions, Surt, com les altres revistes d'art que hem trobat, de les "Galeries Laietanes", però Josep M. Junoy n'era el propietari i el director. És una revista mensual de vuit pàgines, en el format 223x135 mm, molt ben impresa a la casa Oliva de Vilanova, que només sortí una vegada, en una edició limitadíssima de la qual cinc exemplars foren tirats de paper Japó (núms. 1-5) i noranta-sis "en bon paper" valia dues pessetes amb cinquanta. Un any més tard, tornem a trobar el títol i el seu director. Troços, ara surt en un format més petit (193x149 mm), també en vuit pàgines, però és imprès a can Galve i ja no té la redacció a les "Galeries Laietanes" sinó en una altra casa rival: a les "Galeries Dalmau", del carrer de la Portaferrissa, 18. Ara és mensual de debò -almenys els tres primers números, puix que el quart i darrer passa un silenci de quatre mesos- i més popular, puix que és venut a quaranta-cinc cèntims el número solt i el número 4, a quaranta cèntims.

Josep M. Junoy feia del seu avanguardisme una variant del seu ardent amor a França (ens trobem en plena Guerra europea). En la presentació d'aquesta segona època de Troços llegim: "Professió de fe preliminar: Vive la France! Salutació, malgrat tot el desprestigi d'aquest costum editorial i camelotatge enutjós del Primer número ... Car ço que a les primeres o llunyanes amistats no és necessari, sí, creiem, tribut a lo desconegut o per venir". Troços publicà traduccions d'obres de Pierre-Albert Birot, Philippe Soupault, Egio Bolongaro i Pierre Reverdy, i treballs originals de Josep M. Junoy, Joaquim Folguera i J. V. Foix; dibuixos de Pere Ynglada, Joan Miró, Cels Lagar, Frank Burty, Albert Gleizes i Enric C. Ricart. Publicava també una secció de notícies d'art i literatura.

Els quatre únics números de Troços tenen, pel que veiem del sumari del primer, una vàlua bibliogràfica enorme, i també són un document preciós per a la història de l'avantguardisme europeu. El quart fou dirigit per J. V. Foix