Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 675-676

En un esforç per crear un setmanari satíric de qualitat, un grup d'escriptors i artistes coneguts van llançar, el 2 de gener de 1926, el que tenia per títol El Sr. Daixonses i La Sra. Dallonses. Tenia aproximadament el format clàssic (280 x 210 mm) i les setze pàgines a tres columnes d'altres setmanaris, i valia vint cèntims. La impremta era la "Tipografia Occitània", del carrer de l'Encarnació, 27 i 29, on també hi havia la redacció.

Era satíric i humorístic i estava abundantment il·lustrat amb dibuixos i caricatures. Tenia una enginyosa i curiosa particularitat externa: El Sr. Daixonses anava acompanyat de La Sra. Dallonses en el mateix número: és a dir, un per als homes i l'altre per a les dones, junts, però cadascú seguint la seva numeració de pàgines, amb la meitat de les setza per a cada setmanari bessó.

Hi dibuixaven Cornet, Opisso, Castanys, Quelus, Apa, Miret, D'Ivori, Bigas, Prat, John (Joan Gols), Mallol, Horta, Canyellas, Mora, Martí Bas, Shum (Joan Bta. Atcher) i d'altres. La redacció d'aquest setmanari estava dirigida per Joan Draper i hi figuraven Prudenci Bertrana, Bellafila (Josep Carner), Àngel Ferran, Carles Capdevila, Joaquim Ventalló i altres escriptors coneguts, per bé que tots els treballs anaven signats amb pseudònims.

L'últim número publicat de El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses és el 9, amb data del 27 de febrer de 1926 .