Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 526-527

Una altra temptativa de Santiago Segura, més reixida que la primera, fou la Revista Nova, que sortia, com a setmanari, l’11 d’abril de 1914. Tenia setze pàgines a dues columnes (a partir del número 23, només vuit pàgines) en el format 345 x 270 mm, era impresa a “La Neotípia”, de la Rambla de Catalunya, 116 (des del número 13, a la casa E. Gabañach, Diputació, 308), i valia vint cèntims el número. Abans de sortir va repartir un full de prospecte, en el qual llegim: “Aquesta publicació, que amb el nom de Revista Nova, veurà aviat la llum, al revés de les actuals publicacions artístiques que s’ocupen amb preferència d’art antic i d’arqueologia i sols incidentalment d’art modern, vindrà quasi únicament a analisar i evidenciar les tendències artístiques d’última hora, a fi de que les energies i ànsies dels esperits nous no’s trobin desemparades com fins ara.” Sobre aquesta publicació, és interessant de recollir el testimoni de Joan Sacs (Feliu Elias): “Cap allà l’any 1914, altra vegada En Segura se sent editor i llança la Revista Nova, publicació dedicada a l’art modern i a tot el que de nou hom pot registrar sobre l’art antic i sobre l’art extremoriental; és una publicació setmanal, lleugera, mig seriosa, mig còmica, en la qual En Xavier Nogúes intervé eficaçment, corregint-la amb mi i publicant-hi una sèrie de dibuixos a dues tintes o en negre sol que acaben de pujar la seva anomenada als cims més alts de la glòria catalana. Aquest dibuixos de Revista Nova són l’inici de la sèrie que després publicarà, per fascicles, amb text de Francesc Pujols, sota el nom de “La Catalunya Pintoresca”, l`èxit de la qual és tan gran, que desseguida queda esgotada l’edició.”

A Revista Nova co·laborava intensament, a més de Feliu Elias i Xavier Nogués, Ramon Reventós, al costat d’altres col·laboradors. El darrer número de Revista Nova sortia el 5 de novembre de 1914. Era el número 31, i publicava un article acomiadant-se dels lectors.

Encara que en l’entremig hi ha una altra temptativa periodística de Santiago Segura, que ja veurem tot seguit, diguem que Revista Nova va reaparèixer, en una segona època, però continuant la numeració de la primera, impresa a la casa Oliva de Vilanova i amb un format lleugerament més gran (294 x 208 mm), el 5 de maig de 1916. Ara val deu cèntims i té un caràcter més popular, que recorda els primers temps del Papitu. El propietari era Santiago Segura i l’ànima n’eren, com en el setmanari satíric esmentat, Joan Sacs (és a dir, Feiu Elias, Apa) i Francesc Pujols. Revista Nova publica il·lustracions de Cels Lagar, Francesc Labarta, Manuel Humbert, Xavier Nogués, Ricard Canals, Francesc Vayreda, Joan Colom i altres artistes de nom. Aquesta segona època havia de durar fins al número 45, de data 31 de desembre de 1916.