Ressenya de Marcela Lucci, GHP-Universitat Autònoma de Barcelona, GHIM-Universitat de Girona i IHE-Pontificia Universidad Católica Argentina.

Ressorgiment (1916-1972). És la revista en català de més durada a Amèrica: va publicar 677 números amb periodicitat mensual. Fundada a Buenos Aires (Argentina) per Hipòlit Nadal i Mallol, Manel Cairol, Pius Àrias i Francesc Colomer, i dirigida per Nadal des del primer número, la revista es va convertir en un projecte cultural i polític acurat, que va treballar pel reconeixement de la identitat nacional catalana a l'exterior. Distribuïda exclusivament mitjançant subscripció, va arribar no solament a Buenos Aires, sinó també a la resta de l'Argentina, l'Uruguai, Xile, Mèxic i Catalunya. Ressorgiment va ser una revista ideada amb objectius clarament determinats, els quals la van definir com una publicació cultural i política que va esdevenir el portaveu fonamental dels "catalans d'Amèrica", en ressaltar el discurs del separatisme radical ultramarí i expressar la manera en què va incorporar la filosofia catalanista. Compromesa amb la tasca cultural com a base de l'ideal polític, la revista va contribuir a l'expansió de la història i de les arts catalanes, mitjançant la difusió d'expressions culturals de tota mena: literatura, escultura, música, pintura, arquitectura. A més, va publicar col·laboracions de polítics i intel·lectuals catalans, com Francesc Macià, Ventura Gassol, Francesc Cambó, Antoni Rovira i Virgili, Conrat Fontova, J.M. Batista i Roca, Pompeu Fabra, Gràcia B. de Llorenç, August Pi-Sunyer, Mercè Rodoreda, Lluís Subirats Cunills, Josep Carner i Ribalta, Carles Riba, Pere Calders, Àngel Guimerà, i Lluís Companys, entre d'altres. Mitjançant una regularitat excepcional i una línia editorial sòlida, la revista va analitzar la política peninsular des d'una perspectiva catalanista, i va reflexionar sobre la ‘qüestió catalana' – és a dir la relació històrica entre Catalunya i l'Estat espanyol- durant més de seixanta anys.