Ressenya de Maria del Tura Molas. Directora de l'Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya:

L’escriptor i polític Gabriel Alomar i Vilallonga (Palma de Mallorca 1873-El Caire 1941)que conreà la poesia i l’assaig, tant en llibres com en nombroses col·laboracions en revistes i diaris, entre ells El Poble català, destacà durant la seva estada a Barcelona per la seva passió pel moviment modernista sobre el qual teoritzà abastament.

El 1904 pronuncià una conferència a l’Ateneu Barcelonès, publicada el 1905 per la Tipografia L’Avenç. El títol d’aquesta conferència era Futurisme, amb el qual Gabriel Alomar expressava un concepte de modernisme que seguí treballant en molts dels seus escrits.

És en el context social i cultural d’aquests anys que es produeix l’aparició d’una revista de molt curta durada que és un reflex de la influència que tingué la figura de Gabriel Alomar en l’entorn catalanista.

Apareix l’1 de juny de 1907 el número 1, el 15 de juny el número 2 i l’1 de juliol el número 3. Malgrat el número tres no ens dóna indicis de la seva imminent suspensió, no es té constància que n’aparegués cap més, per tant podem suposar que ens trobem davant d’una col·lecció completa.

Aquests tres números de 27cm x 19cm són de vint pàgines, més les cobertes. La paginació és correlativa des del primer fins el tercer número.

Té una presentació molt sòbria. A les cobertes inclou publicitat, cada anunci està emmarcat amb una orla de distint dibuix.

Indica l’adreça de la redacció tant a la coberta com a la capçalera, però no inclou cap nom d’editorial, ni de membres del consell de redacció, ni cap nom de director. Sí que fa constar el nom de la impremta “La Neotipia” i també la seva adreça.

Se sap per les bibliografies de la premsa catalana, tant la de Joan Givanel com la de Joan Torrent i Rafael Tasis, que qui va demanar el permís per a editar-la va ésser Lluís Font i Sanabria. També se sap, segons l’article de Jordi Albertí i Oriol “Gabriel Alomar i la revista “Futurisme” (1907)” publicat a la Revista de Catalunya. Núm 145 (1999) p.151-167, que molt probablement el fundador i director de la revista fou Ignasi Folch.

Sota la capçalera es troba el sumari d’articles i el sumari d’il·lustracions.

Escrita a dues columnes insereix, cada dues pàgines aproximadament, una il·lustració en blanc i negre que reprodueix pintures, obres d’escultors, etc. tant antics com moderns.

En el primer article presenta amb claredat la seva intenció de difondre l’art en qualsevol de les seves manifestacions i més pròpiament l’art català.

El desig d’intentar redimir l’home mitjançant l’art i d’influir dins de la societat tot perfeccionant-la es manté en el seu fons.

Hi van col·laborar escriptors tals com Josep M. Folch i Torres, Joaquim Ruyra, Àngel Guimerà, Apeles Mestres, Ramon Foix, Ignasi Iglesias, Ignasi Folch, etc.

En el número 3 Gabriel Alomar fa un article de reconeixement a la revista per utilitzar el mot “Futurisme” del qual sempre en defensà la paternitat, principalment enfront del moviment posterior que encapçalà Marinetti.

Futurisme roman com un dels darrers testimonis dels modernistes.