Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 381-382

La tradició de Quatre Gats i de Pèl & Ploma no era oblidada en els primers anys del nou segle. Forma, “publicació ilustrada d’art espanyol antic i modern i d’obres estranjeres existents a Espanya”, revista mensual impresa per la casa Thomas, i que tenia com a director Miquel Utrillo, fou l’intent més seriós i important per a continuar aquella tradició. Hi intervenia, del punt de vista econòmic – i, cal creure, també artístic-, un home com Ramon Casas, que tanta intervencio havia tingut també en les dues revistes vuitcentistes més amunt esmentades. Era un nodrit quadern de 32 pàgines, en el format foli (310 x 220 mm), molt il·lustrat, i el primer número del qual va aparèixer pel febrer de 1904. Una particularitat era que inseria treballs en català i en francès, de crítica artística, signats per Francesc Acebal, Josep Pijoan, mossèn Josep Gudiol, Adrià Gual, Lluís de Zulueta, Vicenç Lampèrez, J. T. Blackburn i molts altres. La col·laboració literària era també molt nodrida, amb noms com Carles Bofarull, Artur Masriera, Marc Jesús Bertran, G. Martínez Sierra, J. Valensuela, Joan Maragall, Rafael Domènech, Josep Ramon Mèlida, etcètera.

En l’article de salutació i presentació, el director, Miquel Utrillo, escrivia: “S’acostuma desdoblegar la naturalesa humana en dos parts: una material qu’és el cos i una altra indefinible, introbable, misteriosa i superior a l’altra, qu’és l’ànima, l’essència i el perquè de la vida. Desapareguda aquesta, l’altra és una despulla que’s perd, s’oblida i es fond separantsen les parts constitutives, un cop perduda l’harmonia que les uneix. En l’home, demés d’aquests dos elements, nosaltres per els nostres fins especials n’hi voldrem veure un tercer, qu’és l’Obra... Per xò és el nostre ideal, per el que treballarem am tota la fe del convenciment i la tenacitat de la rahó; és ensenyar lo millor que poguem el cervell artístic dels productors ibèrics, reproduhint... tot lo que constitueix el potencial artístic d’una terra...”

Forma va durar un parell d’anys: el darrer número publicat és el 24, de data desembre de 1907. La seva col·lecció té un valor bibliogràfic i documental considerable.