Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. II, pàg. 219

De quatre pàgines a dues columnes (des de 1902, quatre pàgines a tres columnes), de format 265 x 170 mm; (des de l'any II: 322 x 215 mm; des de l'any IV: 476x306 mil·límetres). Imprès per Vídua D. Casanovas, Ronda de Sant Pau, 67, Barcelona. Preu del número solt, deu cèntims. preu de la subscripció per temporada, dues pessetes.

No és pas l'únic setmanari exclusivament estiuenc que ha existit a Catalunya, però aquest és un dels que més ha durat, d'una manera proporcionada a la importàncioa que tenia Sant Hilari com a població d'estiueig a primers de segle. El director era Josep Ximeno Planas, antic redactor en cap de Lo Teatro Regional i que havia estat desterrat de Barcelona amb motiu d'un procés literari. L'Estiuada tractava de temes locals, però també publicava treballs literaris, històrics, d'agricultura, etc. Entre els col·laboradors figuraven Francesc Carreras i Candi i Joaquim Miret i Sans. Van sortir 82 números de l'Estiuada, el darrer amb data de 12 de setembre de 1914.