Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàgs. 594-595

El 19 d’abril de 1917 surt el primer número de Cuca Fera. El subtítol explica: “Com tothom ens ho demana, sortirà cada setmana”. És una de les millors publicacions humorístiques de l’època. En l’article inicial: “Pam , pam! ¿Qué hi són?” llegim que Cuca Fera, “avui totalment catalanitzada, s’ha decidit a “sortir d’entre les potes del Cavall de Sant Jordi i convertir-se en una mena de monstruós, però lleial, escolanet de Sant Catalanesc...” Cuca Fera estava dirigida per Josep Pugès i Guirart, i comptava amb la col·laboració literària de Josep Carner, Carles Riba, Carles Capdevila, Josep M. de Segarra, Prudenci Bertrana, Lluís Bertran i Pijoan i d’altres, mentre els seus il·lustradors es deien Xavier Nogués (del qual és la portada del primer número), Josep Aragay, Apa, Junceda, Labarta i d’altres. Cuca Fera va sortir amb molta empenta i aconseguí un bon èxit de públic. Tenia setze pàgines a dues columnes, de format 177 x 134 mm, impreses a la casa Guinart i Pujolar, Bruc, 63, i valia deu cèntims. La redacció era al carrer d’Escudellers, 10 bis. Per diverses circumstàncies, deixà d’aparèixer al cap de pocs mesos (el darrer número és el 17, del 8 d’agost de 1917).