Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 752

El títol de Clarisme que apareix l'octubre de 1933 com a setmanari, ja fa pensar en aquell Claris que hem trobat entre les revistes polítiques catalanistes. Hi intervenia, en efecte, com a director i mecenes, el que havia estat propulsor d'aquell setmanari, Francesc Maspons i Anglasell. El subtítol el presentava com a "Periòdic de Jocentut. Art i Literatura".

En l'article "Salutació" del primer número llegim: "Volem oferir una tribuna generosa al nostre jovent que es deleix per crear, per oferir. Volem presentar-li totes les portes esbatanades. I estudiarem per al nostre jovent, per a crear-li possiblitats cada cop més positives, l'organització d'una Cooperativa editorial on trobin eixida al públic les obres que siguin mereixedores. Volem que la tribuna jovenívola d'aquesta publicació neixi amb el màximum de dignitat catalana i literària: per això no farem un assaig lingüístic o gramatical dels nostre idiome, sinó una correcció acurada dels originals que s'ho valguin, que en siguin dignes per algun tret original de fons o de forma. Clarisme portava seccions d'"Antifrivolitats", "Polèmica", "Anti-be", "Guaita internacional", etc, i en certa manera aspirava a contradir les orientacions de etmanaris com Mirador i El Be Negre.