Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 516

Novament trobem el títol Catalunya donat a una publicació. Val a dir que, a partir del número 2, aquesta, que encetava la seva existència el 15 de juny de 1921, canvia el nom pel de Catalunya Literària. El subtítol és més explícit: “revista de literatura catalana. Portaveu de tots els Jocs Florals i concursos literaris de Catalunya. Es publicarà cada quinze dies”. La redacció declara, en el primer número, que: “Nostra terra, fins ara, estava verament mancada d’una Revista com la que avui le’n fem gentil ofrena, les lletres catalanes no eren llegides per ningú, i el jovent ignorava quasi bé, quins eren els capdills de nostra literatura... En nostra Catalunya, doncs, no hi trobaràs en manca, llegidor, al ramell d’escriptors i poetes que amb ses rimes han enlairat sos home... no hi mancaran tampoc, els concursos literaris que engresquin els artistes a prendre-hi part. Crítica d’esports, Teatres, Festes...” Era com una guía de Jocs Florals i altres festes literàries per a esciptos novells. Gairebé tot el primer número està dedicat als “Jocs Florals de l’Associació d’Escriptors Novells”, entitat que ja tornarem a trobar. Jocs celebrats el 24 d’abril precedent. El director literari de Catalunya Literària, era Antoni Ollé Bertran. La revista era modesta: vuit pàgines a dues columnes, de format 242 x 168 mm, i va canviar d’impremta; de primer, és estampada a casa Tiffon, del carrer d’en Guàrdia, 9; des del número 16, a la casa Vidiella, Plaça del rei, 8, i des del número 21, potser per canvi del propietari d’aquesta darrera, és Miret, també a la Plaça del Rei, 8. Contradient tots els precedents i amb una certa irregularitat en l’aparició, aquesta revista va arribar, tanmateix, al tercer any, puix que el darrer número vist és el 33, del 4 de gener de 1923.