Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 151

A partir del 14 d'octubre, doncs i en la seva tercera suspensió en aquell, va aparèixer en lloc i substitució del Diari Català, un altre "diari no politich", que duia per títol Lo Catalanista i coincidia amb la celebració a Barcelona del Primer Congrès Catalanista. L'autorització per a publicar-lo havia estat atorgada a nom de Joan Tomàs Castañé. El diari tenia vuit pàgines del format 288x198 mm i estava imprès a dues columnes a la impremta de "La Reneixensa". Va estalviar-se l'article protocolari de presentació i, en canvi, publicava a primera pàgina una gasetilla en la qual la Redacció s'excusava de fer programes, afirmava la seva idealitat i es declarava amant del progrés i la millora de Catalunya.

Lo Catalanista no era polític, segons la capçalera, però de fet continuava, amb idees, redactors i corresponsals, la política del diari suspès. S'encaminava principalemtn a assegurar l'èxit del Congrés, reunió que realment pot ésserr qualificada de trascendental en la vida catalana puix que tingué mil dos-cents cinquanta inscrits.

El darrer número de Lo Catalanista va sortir el 29 de novembre.