Ressenya de Maria del Tura Molas. Directora de l'Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya:

Es tracta d’una revista satírica publicada a Barcelona i escrita totalment en castellà. Apareix als crèdits que el redactor era Jaime Carreras, el director i propietari era A.G. Hermosa, i la impressió estava càrrec de la Librería de Juan Oliveres. Hermosa havia estat creador de El Pájaro verde i El Pájaro azul, consolidades revistes de sátira social.

La revista pren el seu títol del nom de la campana que s’havia enlairat a la catedral de Barcelona just l’any 1865, després de nombroses vicissituts, i que a principis del 1866 havia començat a funcionar de manera automàtica. La campana, que era la més gran i la que pesava més de totes les de la catedral, apareix prominentment a la capçalera de la publicació aixafant un destacat representant de les societats de crèdit, al fons la silueta de la ciutat de Barcelona i entremig un tren en obres i descarrilat. Tant aquest dibuix, signat per Abadal, com el contingut dels diversos números s’han de situar en el context de la crisi econòmica que patia Espanya. Entre d’altres múltiples circumstàncies, el 1866 existeix situació de greu desconfiança cap el Banc d’Espanya degut a la quebra de la casa de banca “Overend and Gurney” de Londres i a Catalunya el mateix any es paralitzen les obres de la línea de ferrocarril que havia d’enllaçar Sant Joan de les Abadesses amb Granollers, passant per Ripoll i Vic, degut a la falta de liquidesa de les societats d’accionistes de Londres, fins a tal punt que el Govern acaba disolent la companyia ferroviaria i donant per caducada la concessió estatal obtinguda el 1862.

La col·lecció que coneixem consta de 9 números apareguts entre març i maig de 1866. Cada número consta de 4 pàgines impreses a 3 col·lumnes, les quals van emmarcades amb una orla. La tercera pàgina és totalment il·lustrada. Té diferents seccions que es titulen Advertencia, Claridades, Revista de espectáculos, etc. Cada títol utilitza una tipografia distinta i comença el text amb una caplletra. Del text s’extreu que es va distribuir a tots els subscriptors de El Diablo Suelto de Barcelona que havia deixat de publicar-se l’any anterior segons la col·lecció de la Biblioteca de Catalunya.