Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 165-166

Més durada va tenir -i era normal-, comparant les dues entitats on eren publicades les revistes- el Butlletí del Centre Català. Era una publiació mensual, el primer número de la qual va aparèixer el 17 de juny de 1882. L'any 1880, com a conseqüència del primer Congrés Catalanista pel qual tan havia batallat Valentí Almirall i el seu Diari Català, havia estat fundat el "Centre Català", entitat presidida pel propi Almirall i en el qual figuraven com a vice-presidents Frederic Soler i Ramon Arabia, i com a secretaris Rossend Arús, Joan Maluquer i Viladot, Narcís Capmany i Emili Vilanova.

El reflex més fidel de l'actuació d'aquest "Centre Català" es troba a les dotze pàgines a dues columnes que formen el seu Butlletí. No solament portava completa informació de la vida i l'actuació de l'entitat, sinó que inseria el text de les conferències que hi eren pronunciades i notes de les sessions celebrades. El director era Santiago Cervera, a nom del qual hi figurava l'autorització del Govern Civil, però la influènciade valentí Almirall hi era preponderant. Fou ell qui va publicar una crítica molt desfavorable de "Mar i Cel" la tragèdia de més èxit d'Àngel Guimerà, la qual té més de desfogament personal que d'examen dels valors i defectes de l'obra. En el darrer número de la primera etapa de la publicació d'aquest Butlletí del Centre Català hom troba igualment un article d'Almirall sobre la "poesia del Regionalisme", que va causar indignació entre els floralistes més conseqüents. Aquest darrer número és el corresponent al núm. 5, any III, de data de febrer del 1884.