El nen prodigi s’ha consolidat com una figura gairebé mítica de fascinació cultural i científica. L’interès per a aquests nens com a subjectes començà durant la Il·lustració, moment en què el geni passà a considerar-se una qualitat individual innata, de la qual la precocitat en seria un signe. Al mateix temps, els pensadors del segle de les llums van atribuir un valor especial a la infància. Aquests dos motius: l’exaltació de la infància i el geni innat, van ser encarnats per casos de virtuosisme musical com Mozart, que és recordat com el nen prodigi per excel·lència.
El Romanticisme va refermar el culte al geni i a la infància. La democratització de la cultura al llarg del segle XIX i principis del XX produí un augment del fenomen dels nens prodigi en àmbits diversos, des dels tradicionals de la música i l’art, fins a les matemàtiques, les llengües i els escacs. Els «petits genis» exhibien les seves habilitats en cafès, teatres, liceus i acadèmies de ciències arreu d’Europa i les Amèriques, i causaven sensació en els nous mitjans de comunicació.
Barcelona va ser receptora i exportadora de nens prodigi de tota mena. La Biblioteca de Catalunya conserva una gran varietat de fonts relacionades amb aquest fenomen, sobretot pel període de 1900-1950. Això inclou arxius personals i àlbums artístics de virtuosos musicals, fonts impreses com reportatges fotogràfics de revistes, llibres escrits per aquests nens i nenes, i estudis científics de les seves facultats.
Aquesta documentació permet explorar la creixent fascinació per la figura del nen prodigi en el que es coneix com «el segle de la infància», on els infants van convertir-se en el centre de debats científics i socials. Com mostren les fonts exposades, l’explotació comercial i laboral del talent va transformar els nens prodigi en estrelles i treballadors infantils sense control sobre els seus drets i la seva carrera.
Lluny de ser subjectes d’una admiració neutral, diversos prodigis van ser instrumentalitzats des de l’àmbit polític, sobretot durant el franquisme. Al mateix temps, molts d’ells van ser objecte d’anàlisis científiques per tal de comprendre la naturalesa de les seves habilitats. L’estudi mèdic i psicològic dels nens prodigi va precedir, i en certa manera promoure, el desenvolupament de categories que ressonen en l’actualitat, com les altes capacitats.