Si algun dia se’ns demanés un resum, de cop, directe, final, de la història de la humanitat, mitjançant objecte, potser els cronistes del passat senyalaríem el llibre: símbol de l'adveniment de la tecnologia, objectivació de la memòria i de la tradició, instrument de poder i de dissentiment, narrador de veritats i de mentides, recull de la multiplicitat de continguts i de llenguatges que els éssers humans hem emprat per explicar-nos, imposar, i perquè, també, podem reconèixer el nostre origen.
De ben segur, doncs, que el llibre transcendeix categories clàssiques i s'obre a potencialitats paradoxals: hi ha llibres que no es deixen llegir i així parlen d'altres llenguatges, de diferents formes de comunicar, llibres que (no) contenen missatges, que (ells) són missatges.
El llibre que es veu prefigura idees dins seu: ja no en l’articulat de paraules, paràgrafs o capítols. Les formes que el formen prefiguren continguts. Si, com deia Richard Sennet, “fer és pensar”, el Llibre d'artista converteix en matèria l’afirmació que les mans irrompen en el territori clàssicament de la paraula i se n'apoderen, traduint aquesta vegada les idees en formes, en visions. El símbol es torna matèria i es transforma cíclicament en nou símbol.
El Llibre d'artista pensat i vist com mirall del Taller: un taller sense doctrina, capaç de desdibuixar límits entre artista i artesà, entre aprenentatge i ensenyament, entre la dimensió col•lectiva i la individual. El Taller, en fi, com a territori de les idees, el llibre-que-no-es-deixa-llegir com a lloc dels territoris de la imaginació, de la representació, de la comunicació.
Podeu consultar el tríptic de l'exposició.
