Les fronteres de Catalunya. Segles XVII i XVIII
Data inici: 18/11/2015 Data final: 19/12/2015
Lloc: Sala d'Exposicions
Horari: De dimarts a divendres, d'11 h a 15 h i de 17 h a 20 h. Dissabtes, de 10 h a 14 h.
Comissariat:
Concepció Isern, Unitat Gràfica de la BC
Jordi Estruga, president de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona
Web de l'exposició Vídeo de l'exposició
Les fronteres, generalment determinades per condicions geogràfiques i esdeveniments històrics, apareixen i desapareixen. Una constatació d’aquest fet es pot visualitzar a través d’unes representacions gràfiques que aporten informació d’àmbit territorial i polític: els mapes.
La denominació “Catalonia” va aparèixer impresa per primera vegada en un mapa de la península ibèrica de Francesco di Nicola Berlinghieri, publicat a Florència l’any 1482, dins de la Geographia de Ptolomeu. Les primeres referències de mapes manuscrits de Catalunya les trobem a finals del segle XVI, però, lamentablement, no se n’ha conservat cap exemplar.
No fou fins a començaments del segle XVII quan s’estamparen les primeres cartes geogràfiques de Catalunya. Durant els segles XVII i XVIII foren publicades unes tres-centes cinquanta versions, seixanta-cinc d’elles en primera edició.
La cartoteca de la Biblioteca de Catalunya va començar a formar-se al 1918; poc després, el 1923, es va constituir la secció d'Estampes, Gravats i Mapes, predecessora de l’actual Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. La cartoteca aplega una notable col·lecció, amb un total aproximat de divuit mil documents que inclou peces singulars com la Carta nàutica de Gabriel de Vallseca (anterior a 1439) i fons com el de Mossèn Ignasi M. Colomer.
Dins d’aquest conjunt, cal destacar la significativa presència de cartes geogràfiques de les terres catalanes, que ara la Biblioteca es complau en mostrar per mitjà d’aquesta exposició. Es tracta d‘una selecció dels referits primers mapes de Catalunya, la majoria editats fora de la península ibèrica, reflex de la supervivència de la nostra identitat i de l’antic i rellevant interès internacional pel nostre territori.